Trobem a @prestigiaonline un article on parla sobre el consum de Twitter en relació els altres països. Aquesta estadística ens situa en un 0,78 % en l’ús total de Twitter. O sigui, de cada 100 twitts que es realitzen dia a dia, quasi bé un és espanyol. Sorprèn que països amb molta menys població com Filipines tinguin més percentatge.

Una causa, pot ésser la dificultat d’entendre Twitter: Nomès 140 caràcters? Followers què? Puc penjar fotografies? Que culleres és aixó de l’arroba? És cert, pot ésser un motiu, però…
No ens enganyem, no estem avesats de ple a les noves tecnologies. La por als gadgets i a Internet cada cop és menys, però molts cops trobem a la premsa que les xarxes socials estan relacionades amb cyber-delictes i persones amagades darrera un pseudònim.
Fins i tot, ens titllen els que ens agrada la Xarxa de freaks, de senyors amb ulleres que estan les 24 hores davant la xarxa. En Janquim en parlava obertament al seu bloc d’una forma concreta i clara.
Suposo que amb el pas del temps, poc a poc, la xarxa s’anirà normalitzant, més, i formarà part de la vida de tots, no d’uns quants.















Doncs la veritat, no crec que sigui tant representatiu l’ús del Twitter amb el desenvolupament d’un país.
Jo no el faig servir, primer de tot perquè hi ha alternatives lliures que fan el mateix (Identi.ca) i segon, perquè el Facebook és quasi igual de potent (o més) pel que fa al microblogging, té moltes més característiques i hi ha infinitament més gent que al Twitter. De manera que no m’ofereix res que no pugui aconseguir per altres vies que, en el meu cas, prefereixo.
Gracias Jordi por la mención al post.
El miedo a lo desconocido existió siempre, creo que es inherente al ser humano. Sin embargo, el matizar o disminuir ese miedo respecto de las redes sociales por ejemplo, es responsabilidad de quienes las utilizamos, tanto en nuestro uso responsable, como en la difusión de información correcta. Sin olvidar que los usos para fines no éticos o no lícitos, pueden darse tanto on como offline.
Saludos!