Bits Catalans

Com sol passar, explicar per què les xarxes socials estan creixent de manera tan exponencial i entendre el per què, resulta una qüestió complexa.

En primer lloc, són tants els clients d’aquests serveis i els seus perfils tan variats que, de segur, hi haurà pocs que utilitzin les xarxes socials per una sola raó i/o amb una única finalitat. Oci, feina, amistat… cadascú farà prevaldre la seva. Està clar que tenim on poder triar.

Precisament, una interpretació acceptada per diversos experts (i que no  s’accepta fàcilment) és la de creure que tot usuari actiu d’una eina 2.0 té un punt més o menys accentuat de narcisisme i exhibicionisme.

Són egocèntriques, les xarxes socials?

És realment imprescindible piular a cada moment? Penjar fotos d’allò que fem, veiem o creiem? I ara (que sembla estar-se popularitzant), cal estar indicant en un mapa on ens trobem? Realment pot interessar, això, a algú?

Més enllà de l’opinió personal (és probable que sigui un tema que susciti diverses opinions), pot resultar útil parlar de xifres,  ja que aquestes són naturalment objectives (altra cosa és com les vulguem interpretar).

En aquesta línia, ens arriba des d’Estats Units (país matriu de les més importants empreses tecnològiques) la notícia que Foursquare, el servei de geolocalització més popular, ha rebut 20 milions de dòlars d’empreses de capital risc.

Amb una vida relativament curta (començà a oferir els seus serveis pel març de l’any passat) Foursquare compta ara amb 1,8 milions d’usuaris (la població de Barcelona, aproximadament) i assegura que aquests creixen de l’ordre de 10.000 cada dia.

L’empresa, així, sembla haver-se convertit en la gallina dels ous d’or en el seu camp. Tant, que s’havia arribat a especular sobre la voluntat de compra per part de Facebook i Yahoo.

Malgrat que ara toca veure com acaben les expectatives d’oferir un servei semblant a Twitter i Facebook (Zuckerberg va deixar entreveure que “alguna cosa estaven fent”), Foursquare sembla haver entrar amb força en un sucós terreny fins ara bastant inexplorat per altres empreses.

Les possibilitats que aquesta eina ofereix es podrien entendre com les d’un servei  “Web 2.5”. I és que conceptes com els de Facebook o Twitter (2.0), si bé permeten una potent aplicació en la mobilitat (iPad, mòbils…) poden ser perfectament utilitzats des d’un escriptori. Foursquare, en canvi, només té sentit fora de casa: estem davant d’un servei 2.0 que només es pot aplicar a dispositius mòbils.

Geolocalització, servei 2.5

L’usuari pot instal·lar-se una aplicació al seu telèfon (iPhone, Android, BlackBerry, Palm o altres) i “iniciar sessió” des d’allà on vulgui (caldrà, doncs, un dispositiu amb GPS). Així, els seus contactes (també de twitter o Facebook) podran veure què fa i on es troba a través d’un mapa.

El mateix servei incita, en certa manera, a visitar (i notificar-ho) el màxim de llocs possibles, per convertir-se en “alcalde” d’un lloc determinat i aconseguir, així, descomptes o promocions comercials.

En un sentit “útil”, Foursquare ens permet saber si els nostres amics són a prop i acabar, així, trobant-los (diuen que és molt útil quan es surt de festa a la nit). També podrem llegir les opinions dels nostres contactes sobre un lloc determinat (un bar, un comerç, un carrer, un zoo…) i fer-nos-en una idea.

Malgrat que l’empresa assegura que invertirà els 20 milions de dòlars en ampliar la seva infraestructura i capital humà, molts analistes veuen els serveis de geolocalització, com la eina definitiva per estudiar les tendències de consum.

Si serveis com facebook permetien als anunciants trobar clients potencials fent servir les dades del nostre perfil i destriant allò que ens agrada del que no segons els nostres enllaços, les paraules clau o d’altres accions que realitzem, les eines de geolocalització com Foursquare permetran ara saber per on ens movem, a quines botigues i bars ens agrada anar i, fins i tot, quants cops hi tornem.

Nosaltres, com usuaris, ens veurem  temptats per descomptes o promocions que se’ns oferiran, per exemple, si visitem cert número de vegades un comerç.

Tot plegat, com ja passa en el cas de Facebook, no  està exempt de crítiques de privacitat que poden esdevenir en un debat molt més intens que fins ara. Sembla que, com sempre, la qüestió rau en la privadesa de terceres persones. I és que Foursquare no es tracta, en principi, d’un sistema de rastreig, ja que nosaltres podem indicar puntualment on ens trobem, només si ens ve de gust.

Malgrat que l’empresa diu respectar la política de privadesa dels seus usuaris, assegura que no es pot fer responsable de com siguin manipulades aquestes dades per tercers (en el cas que decidim publicar la nostra ubicació via twitter, per exemple).

¿És perillós especificar la nostra ubicació? ¿Són, els serveis de geolocalització, el súmmum del narcisisme i, a l’hora, la solució definitiva per estudiar les tendències de mercat? ¿Existeix un risc real? ¿És realment útil fer saber on som?

No hi ha una sola resposta a cada pregunta. Què difícil és la tecnologia…

Vía | NY Times, Foursquare, The Next Web

Imatges | Free digital photos, Every stock photo