Blog General Estol.cat
Estol.cat/Tecnologia
Estol.cat/Cultura
Estol.cat/Actualitat
Estol.cat/Esports
El 5 de novembre de 2007, Google va presentar públicament el seu sistema operatiu mòbil, Android. El que llavors era una aposta per introduir-se en un nou mercat – la telefonia mòbil -, avui és un éxit al qual donen suport nombroses companyies fabricants de dispositius (Open Handset Alliance), operadores de telecomunicacions i, el que és més important, els usuaris, que l’han rebut amb entusiasme.
Des de la primera versió 1.0, han aparegut nombroses millores que Android ha anat afegint al seu sistema base en diferents noves versions que, com a curiositat, tenen noms de postres en anglès. Per ordre de més a menys recent, 2.2 Froyo, 2.0-2.1 Eclair, 1.6 Donut i 1.5 Cupcake. Sembla que aviat tindrem informació sobre la 3.0 o Gingerbread, encara que no sabem oficialment quan sortirà.
Què significa tenir tantes versions?
Per una banda, ens adonem que Android evoluciona, evoluciona molt, i de forma sòlida. La versió Donut aportava molta solidesa al sistema, i amb el salt a la familia 2.x, Android s’ha convertit en un sistema molt més madur, amb un aspecte gràfic més polit, amb integració en xarxes socials i, per suposat, accés a tots els serveis de Google. Ara cal esperar a saber què aportarà l’esperada 3.0, perquè la xarxa és un niu de rumors, i sembla ser que vindrà quelcom molt interessant.
Bé, no ens desviem del tema. A banda de l’evolució d’un sistema sòlid i potent, si sumem la capacitat del sistema d’actualitzar-se de forma automàtica a través d’OTA (Over The Air), donem a l’usuari un valor afegit molt important: tindrà un telefon “nou” després de cada actualització. Sobre el mateix hardware tindrà més opcions, millor aspecte gràfic i més característiques per treure tot el suc al seu telèfon.
Sembla tot perfecte, on està el problema?
Android és un sistema operatiu lliure. Moltes marques incorporen Android en els seus terminals (HTC, Samsung, Motorola…) i algunes d’elles han personalitzat la interficie d’usuari (HTC Sense, per exemple). Les operadores tampoc es queden enrera, i també personalitzen el sistema amb aplicacions pròpies per accedir als seus serveis. Tot això, tenint en compte a més que des dels primers telèfons amb Android que van sorgir (HTC Dream, HTC Magic…) fins els més actuals (Google Nexus One, Samsung Galaxy…) hi ha hagut una millora de hardware molt important, fa que el pas d’una versió a una altra no sigui un camí gens fàcil, sobretot pels dispositius antics. Això dóna pas al síndrome conegut com a fragmentació, és a dir, diferents versions del sistema operatiu coexistint alhora.
En el gràfic anterior podem veure que Android 2.1 està incorporat en una mica més de la meitat dels dispositius, i que Android 1.5 i 1.6 està instal·lat en un 21.3% i en un 23.5% dels dispositius, respectivament. La versió 2.2 no arriba per poc al 2%.
Aquesta situació provoca més d’un maldecap pels usuaris amb versions antigues i menys funcionals (1.5), però principalment, pels desenvolupadors d’aplicacions – on acaba residint l’éxit dels sistemes mòbils -, perquè dissenyar, programar i mantenir aplicacioins per a tantes versions és molt més costós.
Què es pot fer per solucionar aquest problema?
Google està fent esforços perque les companyies que fabriquen els telèfons amb Android siguin més puntuals i eficients a l’hora d’introduir les personalitzacions gràfiques en el sistema. També es diu que, en les properes versions del sistema Android, les actualitzacions es faran mitjançant Android Market, en d’altres paraules, actualitzar el sistema operatiu “en parts”.
Així mateix, segons tweets oficials d’alguns fabricants de mòbils, s’espera que aquesta fragmentació vagi reduint-se i que tots els telèfons actuals passin a tenir a curt o mig plaç Android 2.2 de manera oficial.
Però si no vols esperar l’actualització oficial o no vols comprar un telèfon nou amb la versió 2.2 i ets agosarat… tens una altra opció (una mica arriscada però funcional al 100%): les versions cuinades.
Una versió o ROM cuinada no és més que la modificació del codi font oficial de Google, que una o més persones adapten, compilen i posen a disposició pública. Aquestes versions inclouen habitualment accés total al sistema – accés root-, modificacions de l’aspecte, aplicacions, millores de rendiment… i el que és millor: facilita que persones amb sistemes no actualitzats oficialment puguin accedir a les darreres versions d’Android. CyanogenMod i HTCMania Team són algunes de les versions cuinades més conegudes, encara que n’hi moltíssimes més.
En resum
Google ha construit un sistema operatiu mòbil lliure, amb una estructura sòlida i amb una gran projecció. Un sistema que agrada i que, segons dades de la pròpia Google, fa vendre 65.000 telèfons amb Android cada dia. Android ha anat creixent en diferents versions (des de la llunyana 1.0 amb la vista posada en la 3.0) i això ha provocat el problema de la fragmentació. Ja hi ha algunes mesures oficials per solucionar-ho, així com d’altres mesures més dràstiques com actualitzar el sistema operatiu de forma no oficial.
Si dubteu, jo tinc una HTC Magic amb Android 2.1 (HTCMania Team) i funciona molt bé. Això si, compte amb el que feu!
Fonts | Nuevos Androides, Xataka Movil, Android Developer Blog
