El Pentàgon reconeix que va ser atacat amb un Pen Drive

• Tweet
• Comparteix

• Tweet

.

Amb el retard congènit dels òrgans oficials i la diplomàcia, el subsecretari de defensa nord-americà, William S. Lynn, reconeixia recentment l’atac maliciós que va patir el Pentàgon l’any 2008.

Qualificat com la violació més important que han patit mai els equips informàtics de l’exèrcit nord-americà (el més avançat del món, suposadament), el mea culpa arriba en un moment delicat; l’ombra del cas WikiLeaks segueix planant sobre el Pentàgon. Té alguna cosa a veure aquest atac amb la recent publicació de material militar classificat?

La versió oficial, de moment, no en fa cap referència.

Lynn reconeix que la violació de material secret (no ha volgut especificar quin) va ocórrer ara fa dos anys (però això, de fet, no suposa cap novetat, ja que des del primer dia van existir nombrosos rumors).

Segons la versió oficial, l’atac fou perpetrat per una agència d’intel·ligència estrangera, a l’introduir un llapis de memòria infectat en un portàtil d’una base militar a l’est del país (quin sistema operatiu tindria? Això tampoc s’ha fet públic). A partir d’aquí, el software maliciós hauria aconseguit propagar-se de manera desapercebuda fins arribar a infectar bona part de la xarxa informàtica militar.

Tanmateix, en tot això no hi ha res de nou. El procediment és idèntic al d’un virus qualsevol que pot atacar el nostre Windows. Senzillament, els protocols d’infecció s’han millorat per esquivar barreres majors.

En aquest sentit, precisament, no tothom aprova la versió oficial. La controvèrsia no és unànime, si bé moltes fonts coincideixen a dir que l’atac no tindria perquè haver sigut planejat per un servei d’intel·ligència.

De fet, són prou conegudes les rivalitats entre crakers (programadors malignes), que sense tenir intencions pròpiament militars, es reten mútuament per aconseguir esquivar barreres cada cop més grans. Per la majoria, entrar en un ordinador amb Windows (el sistema operatiu més usat al món) és un repte de nivell principiant. ¿Què millor, per demostrar els teus coneixements, que flanquejar la xarxa informàtica més ben guardada del món?

I és que, segons reportà  la revista Wire, informada per una font anònima, els militars mai varen estar segurs de qui era l’autor de l’atac. La publicació també assegura que el virus responsable de la intrusió era una variant del cuc SillyFDC.  Pel que es coneix d’aquest agent maliciós, la font apunta que les possibilitats de violar els documents més ben guardats eren molt limitades, ja que el virus fa servir la connexió a Internet ordinària per actuar, mentre que els ordinadors militars la tenen quasi vetada.

Que no m’ho toquin!

Sigui com sigui, i més enllà de la magnitud, complexitat o gravetat de l’atac, el greuge psicològic s’ha fet notar. A poca gent li fa gràcia tenir un intrús en el seu ordinador (els que ho saben, de fet, es podrien considerar afortunats), però al parlar del Pentàgon l’afer pren una altra magnitud.

Un software antivíric no és factible. Van caldre catorze experts per netejar la infecció (molts diuen que fou una mesura exagerada). Segons un d’aquests informàtics, a més, el subsecretari de defensa ha exagerat negativament respecte a la seguretat informàtica militar nord-americana. Les asseveracions de Lynn, segons aquest treballador de Sophos, admetrien que el Pentàgon és més vulnerable que qualsevol sistema informàtic estàndard d’una empresa, i això no resulta massa tranquil·litzador…

No som els únics

Prenguem-nos-ho, doncs, com una lliçó de vida i empatia.

El proper cop que el nostre ordinador vagi lent, ens ensenyi coses que no volem veure, o ens obsequi amb la tan famosa i detestable pantalla blava, ja podrem respirar tranquils i pensar “Bah, això al Pentàgon també li passa…”

Font | Technology News, Perú 21

Imatges | Flickr