Qui no ha tingut mai un ensurt en la seva factura de telèfon mòbil? Les companyies ofereixen multitud de plans de trucades que, malauradament, casi sempre tenen limitacions fora d’uns horaris establerts. I què acostuma a passar? Que acabem fent servir el telèfon a qualsevol hora, i sense tenir en compte a quin operador estem trucant. El resultat: quan arriba la factura del mòbil mensual, ens dona un cobriment de cor.

Aquesta situació cada cop és més fàcil de posar-hi fi, gràcies a l’aparició de companyies Low-Cost (les anomenades OMV, Operadores Mòbils Virtuals), que acostumen a tenir un preu únic 24 hores, a tots els operadors. Així mateix, d’altres companyies ofereixen tarifes planes 24 hores, encara que moltes d’elles a preus força elevats.

Si encara no tens una tarifa senzilla, que et permeti trucar sense haver de mirar el dia, hora i a qui truques, ara tens una eina a la teva disposició que t’ajudarà a reduir la teva despesa mensual. Només hi ha un requisit, i és que disposis d’un telèfon amb sistema operatiu Android. Us presento MyPlan, una aplicació desenvolupada per Conzebit que fa un seguiment de les teves trucades, i calcula el cost que ha suposat cadascuna d’elles tenint present el plan de preus de la teva operadora.

De moment, l’aplicació no té tots els plans de preus de les operadores estatals, tot i que imaginem que s’anirà actualitzant per poder donar servei a la gran majoria d’usuaris de telefonia mòbil d’Android. Si la voleu instal·lar, només cal que busqueu “My Plan” dins d’Android Market, o bé que feu servir el següent codi QR:

Bones noticies per Android, la seva botiga d’aplicacions, Android Market, ha arribat a les 70.000 aplicacions. Això és una bona notícia tant pels usuaris de la plataforma del petit robot verd, com per aquells indecisos que encara tenen pendent decidir quin telèfon mòbil adquirir. La quantitat d’aplicacions que trobarem disponibles en un sistema operatiu mòbil és un factor de decisió clau.

Per valorar aquesta dada, ens hem de fixar en la tenda d’aplicacions de referència, l’AppStore, d’Apple. Les darreres dades fetes públiques indiquen que els usuaris d’iPhone i iPod disposen de més de 225.000 aplicacions. I tot i que la diferència entre les dues botigues és molt gran (155.000 aplicacions a favor de l’empresa de Cupertino), podem assenyalar que haver arribat a aquest valor és sinònim de què les coses s’estan fent bé, i que el futur per Android és molt prometedor.

De totes maneres, no només hem de valorar la quantitat, sinó que cal tenir molt present la qualitat de les aplicacions. Es recomanable deixar-se caure per les versions web de l’Android Market i de l’AppStore, on es poden trobar quines són les aplicacions del moment, i després decidir si instal·lar-les o no. Igual de recomanable és recórrer a d’altres usuaris i blogs, que molt habitualment publiquen les aplicacions que un usuari must have.

Us imagineu instal·lant 70.000 aplicacions en el vostre telèfon Android? Si això sembla una bestiesa, feu la mateixa reflexió amb un iPhone…

Des de la primera versió 1.0, han aparegut nombroses millores que Android ha anat afegint al seu sistema base en diferents noves versions que, com a curiositat, tenen noms de postres en anglès. Per ordre de més a menys recent, 2.2 Froyo, 2.0-2.1 Eclair, 1.6 Donut i 1.5 Cupcake. Sembla que aviat tindrem informació sobre la 3.0 o Gingerbread, encara que no sabem oficialment quan sortirà.

Què significa tenir tantes versions?

Per una banda, ens adonem que Android evoluciona, evoluciona molt, i de forma sòlida. La versió Donut aportava molta solidesa al sistema, i amb el salt a la familia 2.x, Android s’ha convertit en un sistema molt més madur, amb un aspecte gràfic més polit, amb integració en xarxes socials i, per suposat, accés a tots els serveis de Google. Ara cal esperar a saber què aportarà l’esperada 3.0, perquè la xarxa és un niu de rumors, i sembla ser que vindrà quelcom molt interessant.

Bé, no ens desviem del tema. A banda de l’evolució d’un sistema sòlid i potent, si sumem la capacitat del sistema  d’actualitzar-se de forma automàtica a través d’OTA (Over The Air), donem a l’usuari un valor afegit molt important: tindrà un telefon “nou” després de cada actualització. Sobre el mateix hardware tindrà més opcions, millor aspecte gràfic i més característiques per treure tot el suc al seu telèfon.

Sembla tot perfecte, on està el problema?

Android és un sistema operatiu lliure. Moltes marques incorporen Android en els seus terminals (HTC, Samsung, Motorola…) i algunes d’elles han personalitzat la interficie d’usuari (HTC Sense, per exemple). Les operadores tampoc es queden enrera, i també personalitzen el sistema amb aplicacions pròpies per accedir als seus serveis. Tot això, tenint en compte a més que des dels primers telèfons amb Android que van sorgir (HTC Dream, HTC Magic…) fins els més actuals (Google Nexus One, Samsung Galaxy…) hi ha hagut una millora de hardware molt important, fa que el pas d’una versió a una altra no sigui un camí gens fàcil, sobretot pels dispositius antics. Això dóna pas al síndrome conegut com a fragmentació, és a dir, diferents versions del sistema operatiu coexistint alhora.

En el gràfic anterior podem veure que Android 2.1 està incorporat en una mica més de la meitat dels dispositius, i que Android 1.5 i 1.6 està instal·lat en un 21.3% i en un 23.5% dels dispositius, respectivament. La versió 2.2 no arriba per poc al 2%.

Aquesta situació provoca més d’un maldecap pels usuaris amb versions antigues i menys funcionals (1.5), però principalment, pels desenvolupadors d’aplicacions – on acaba residint l’éxit dels sistemes mòbils -, perquè dissenyar, programar i mantenir aplicacioins per a tantes versions és molt més costós.

Què es pot fer per solucionar aquest problema?

Google està fent esforços perque les companyies que fabriquen els telèfons amb Android siguin més puntuals i eficients a l’hora d’introduir les personalitzacions gràfiques en el sistema. També es diu que, en les properes versions del sistema Android, les actualitzacions es faran mitjançant Android Market, en d’altres paraules, actualitzar el sistema operatiu “en parts”.

Així mateix, segons tweets oficials d’alguns fabricants de mòbils, s’espera que aquesta fragmentació vagi reduint-se i que tots els telèfons actuals passin a tenir a curt o mig plaç Android 2.2 de manera oficial.

Però si no vols esperar l’actualització oficial o no vols comprar un telèfon nou amb la versió 2.2 i ets agosarat… tens una altra opció (una mica arriscada però funcional al 100%): les versions cuinades.

Una versió o ROM cuinada no és més que la modificació del codi font oficial de Google, que una o més persones adapten, compilen i posen a disposició pública. Aquestes versions inclouen habitualment accés total al sistema – accés root-, modificacions de l’aspecte, aplicacions, millores de rendiment… i el que és millor: facilita que persones amb sistemes no actualitzats oficialment puguin accedir a les darreres versions d’Android. CyanogenMod i HTCMania Team són algunes de les versions cuinades més conegudes, encara que n’hi moltíssimes més.

En resum

Google ha construit un sistema operatiu mòbil lliure, amb una estructura sòlida i amb una gran projecció. Un sistema que agrada i que, segons dades de la pròpia Google, fa vendre 65.000 telèfons amb Android cada dia. Android ha anat creixent en diferents versions  (des de la llunyana 1.0 amb la vista posada en la 3.0) i això ha provocat el problema de la fragmentació. Ja hi ha algunes mesures oficials per solucionar-ho, així com d’altres mesures més dràstiques com actualitzar el sistema operatiu de forma no oficial.

Si dubteu, jo tinc una HTC Magic amb Android 2.1 (HTCMania Team) i funciona molt bé. Això si, compte amb el que feu!

Fonts | Nuevos Androides, Xataka Movil, Android Developer Blog