Un equip mundial d’opinió, coneixement i relats. Quans retweets serem capaç de fer d’aquesta noticia? Que tal un hastag #145M?

Divendres 3/09/2010 21:02 Comencem a contar…

Sembla que els bons projectes comencen a l’estiu. Era un 15 de juliol quan Biz Stone, Evan Williams i Jack Dorsey engegaven aquest projecte. Des de llavors, amb una simplicitat que s’ha mantingut inusualment intacta, la moda del microbloging (així coneixem serveis com twitter) no ha parat de créixer. En un món d’informació continua i massificada, amb diaris cada cop més gruixuts i planes web més pesades, twitter revolucionava la saviesa col·lectiva demostrant que amb 140 caràcters es poden dir moltes coses. A ell, per exemple, devem la útil invenció dels serveis de condensació de direccions web.

Evan Williams donava aquesta nit la noticia, twitter supera els 145 milions d’usuaris. L’última informació al respecte indicava que en tenia 105 milions, cosa que suposa un creixement aproximat de 300.000 nous registres al dia.

Des de l’empresa es reconeix que bona part d’aquesta crescuda s’ha efectuat gràcies a fidels usuaris mòbils de twitter (els he sentit anomenar migratory birds), ja que el 60% efectuen les seves actualitzacions més enllà de l’ordinador personal.

I la cosa no para de créixer…

Molt piulat i molt per piular!

Fonts | Mashable, Wikipedia

Imatge | Icon Archive

Skype, l’indiscutible rei dels serveis VoIP celebrava el proppassat 29 d’agost 7 anys de vida. Ho fa en perfecte estat de salut i amb bons auguris de futur (l’usen 40 milions d’usuaris al dia), però conscient que mantenir-se en tan bona i ostentosa posició requereix un esforç suplementari cada dia.

Tal i com anunciàvem ahir, Google ha començat a oferir servei de telefonia a través de GMail , i ja se sap que, quan el gegant californià s’interessa per una eina, ja podem començar a tremolar. Què hi poden fer 40 milions d’usuaris mensuals d’Skype vers els 176 de GMail?

De moment és difícil comparar-ho. Si bé la tendència d’Internet és agrupar tots els serveis socials (correu electrònic, trucades VoIP, xarxes professionals i d’amistats…) en un sol servei (aquesta maniobra n’és un exemple), allò que ens ofereixen GMail i Skype encara és ben diferent.

Quan Niklas Zennström i Janus Friis varen publicar la primera versió d’Skype l’estiu de 2003, pretenien oferir un servei revolucionari, pràctic i gratuït, que trenqués amb la concepció del que fins llavors era una trucada. I ho van aconseguir. Obriren portes a una nova tecnologia que permetia parlar gratuïtament entre usuaris del servei i pagar el mateix (molt poc) per comunicar-se amb un telèfon de línia des de Finlàndia a Austràlia.

El creixement d’usuaris registrats a Skype no ha parat de créixer (ha passat de 74,7 milions al 2005 a 521 el 2009), com tampoc ho han fet les seves opcions i la senzillesa amb que s’integren (a Softonic, un dels webs líders en descàrrega de programari, 1336 usuaris el valoren amb una mitjana de 8,7).

Pot, Google, competir amb això? La resposta és evidentment afirmativa –Google pot fer més que això—però sembla que fins ara no  ha volgut competir-hi. Tal vegada hagi estat esperant el moment oportú, per comprar o imitar el que ha estat fent la gent d’Skype, o potser, simplement, no s’hi ha volgut bolcar massa a fons (el programari de Google Voice no ha estat especialment popular).

No és el mateix

Si bé la feina d’Skype sembla estar objectivament més avançada en el camp de veu sobre IP, no podem oblidar –i això és primordial—que estem parlant de tecnologies i serveis diferents.

Malgrat les millores experimentades des de la primera versió d’Skype (d’això ja en fa 84 mesos), l’estructura base del servei segueix sent la mateixa: l’empresa ens ofereix un programari que ens podem descarregar gratuïtament en multiplicitat de plataformes (Windows, Mac, Linux, PSP, Symbian, Android, iPhone/iPod/iPad, Blackberry i alguns televisors) amb el qual podrem parlar sempre que tinguem connexió a Internet.

Google, en canvi, ha començat a oferir la seva tecnologia integrada en un lloc web (GMail), la qual cosa ens eximeix de descarregar qualsevol programari (per usar Skype ens l’hem de baixar) i possibilita el seu us des de qualsevol ordinador del món.

Per entendre’ns, podem comparar-ho amb els xats. La funció primordial que ens ofereix un client com Windows Live Messenger (que hem de descarregar, de la mateixa manera que Skype) és la mateixa que el xat de facebook (integrat al mateix lloc web, com està fent Google). El segon servei ofereix menys floritures i possibilitats que el primer, però ambdós estan dissenyats per fer el mateix.

Així doncs, l’únic que cal preguntar-se ara és quan trigarà Google a millorar el seu servei perquè pugui posar-se a l’alçada d’Skype (videotrucada…)

El nou Skype

En tot aquest enrenou, volent refermar la seva posició, Skype publicava ahir el seu últim treball, la versió BETA de l’Skype 5.0, que com a novetat destacada incorpora videotrucada simultània amb fins a 10 interlocutors.

La companyia assegura que en aquesta segona BETA s’han treballat aspectes interns, que doten al programa de més estabilitat i seguretat, permetent, a l’hora, oferir la nova característica de videoconferència.

Tot plegat, immers en una interfície polida i millorada on ens és més fàcil trobar els nostres contactes a primer cop d’ull.

El nou Skype també incorpora una finestra de benvinguda amb les últimes actualitzacions dels nostres contactes.

De moment, però, la versió BETA només està disponible per Windows i l’empresa no dóna cap detall respecte la publicació de la versió estable.

Si voleu, podeu descarregar-vos-la aquí.

A bitscatalans | Trucades des de Gmail, Google implementa Voice a l’abast de tothom

Fonts | “The Big blog of Skype”, Softonic, Wikipedia (ENG)

Imatges | Captures i gràfics pròpies, Viquipèdia (modificada)

Microsoft ha patentat la manera de tancar l’ordinador

En concret, el que ha patentat Microsoft és el següent:

Quan l’usuari apaga l’ordinador, el sistema operatiu comprova que no hi hagi programes oberts i, si aquest és el cas, intenta tancar-los abans d’apagar l’ordinador.

En cas que el programa no es tanqui, pregunta a l’usuari què vol fer: apagar l’ordinador igualment o esperar.

És a dir, Microsoft ha patentat el que mostra el següent diagrama en anglès:

Això ho fa qualsevol sistema operatiu amb interfície gràfica, de manera que no només els Windows de Microsoft duen a terme aquest procés, sinó que qualsevol sistema GNU/Linux o Mac OS.

Però bé, alguna ment brillant ha considerat que s’havia de concedir la patent d’això a Microsoft, que la va demanar a mitjans 2005, abans del llançament del Vista.

Perquè vol Microsoft aquesta patent? No se sap molt bé, seria molt rebuscat que denunciessin a Apple per crear un sistema operatiu que s’apagués sense haver pagat prèviament a l’empresa de Redmond.

El que ens ha de preocupar és que si es donen patents d’aquest tipus, alguna cosa no va bé.

No pot ser que pràcticament hi hagi més negoci en la compra-venda de patents que en el desenvolupament de les idees que contemplen. No pot ser que grans empreses multinacionals acaparin patents tant simples i bloquegin el progrés de qualsevol alternativa que intenti fer-los ombra.

En definitiva, no pot ser que el sistema de patents en comptes d’afavorir el progrés, l’obstaculitzi.

Per sort, aquesta patent només afecta els Estats Units.

Enllaç | Ptxa de la patent a l’Oficina de patents i marques registrades dels Estats Units

Via | Alt1040 i Genbeta

Font i imatge | ConceivablyTech

Ja fa temps que els nois de Google comencen a investigar, invertir i entrar a tecnologies diferents del tema Web. Si fa poc veiem que volen ser una operadora més a Internet, ara entre en el món de la veu IP amb Google Voice. Aquesta tecnologia, ja feta servida per Skype durant molt temps, ara s’integrarà a Gmail.

La integració permetrà que tots els usuaris podem trucar des del nostre ordinador a altres usuaris de forma gratuïta. Alhora, podrem trucar a telèfons de tot el món amb unes tarifes realment econòmiques. Alhora, Google Voice ens permet més coses: tenir un propi número, gestionar els teus telèfons i enviar la trucada a aquests mateixos, enviar missatges gratuïts…

Val a dir, que tot aquest sistema, Skype, ja fa temps que l’utilitza, i molts usuaris ens beneficiem d’aquesta tecnologia. Però, el futur de les trucades IP és imminent i les empreses com Google no volen baixar-se dels beneficis que pot generar. Aquest servei encara no està vigent al nostre país, només funciona a Estats Units i Canadà.

A l’Special Event d’avui s’han renovat molts productes, com tota la gamma d’iPods menys l’iPod Classic, o l’AppleTV, que passa a ser més petit, també s’ha actualitzat la versió de l’iTunes i s’afegeix Ping com a xarxa social associada a l’iTunes.

Tot seguit teniu una petita explicació de cada novetat.

iPod Shuffle

Ha estat el primer producte renovat, torna a ser quadrat i es presenta en 5 colors diferents (gris, blau, verd, groc i rosa). Com a anècdota, la tercera generació havia canviat lleugerament i havia eliminat la roda de botons de la segona generació, molts usuaris es van queixar d’aquest canvi i per això es torna bastant a l’aspecte de la segona generació. Està disponible en 2GB per 49€, 25 idiomes diferents (no hi ha el català) i la bateria dura fins a 15 hores.

Més informació

iPod nano

És potser la novetat més esperada o si més no comentada per la xarxa aquests darrers dies, s’elimina la clickwheel que havia fet triomfar Apple fa uns anys i l’aparell es torna quadrat, esdevenint una sola pantalla multitàctil, un iPod Touch en mida reduïda i molt pràctic. Està disponible en 8GB per 159€ i en 16GB per 189€, 25 idiomes diferents (entre ells hi manca el català) i la bateria dura fins a 24 hores.

Més informació

iPod Touch

Ara és més prim (59 g) i inclou quasi totes les funcionalitats que ja inclou l’iPhone 4, entre elles el Retina Display, FaceTime, gravació de vídeo en HD i fotografies en HDR. Està disponible en 8GB per 229€, 32GB per 299€ i 64GB per 399€.

Més informació

AppleTV

Steve Jobs ha admès que va ser un fracàs el seu llençament i ha presentat una nova versió de la televisió d’Apple, totalment redissenyada i més petita. S’ha eliminat la compra de sèries i pel·lícules i només es permet llogar-les (des de 4,99€ les pel·lícules i 0,99€ els capítols de les sèries). El lloguer de sèries i pel·lícules no està disponible als Països Catalans, però s’especula que d’aquí un any sí.

Més informació

iTunes 10

Nova versió del reproductor d’Apple, que passa a incloure una xarxa social exclusiva d’Apple (anomenada Ping i explicada a continuació) i un nou logo, jubilant el CD característic. La nova versió inclou una millor sincronització per iPad, iPhone i iPod. AirTunes passa a dir-se AirPlay.

Ping

La xarxa social d’Apple. La companyia es llença de cap en aquest terreny i ofereix als seus usuaris d’iTunes una xarxa social exclusiva per compartir música i interessos multimèdia. Caldrà esperar si la gent s’hi enganxa o acaba sent un desastre com Google Wave.

Més informació

Com a conclusió final, esmentar que no s’ha actualitzat l’iPod Classic, que continua amb la clickwheel. L’streaming de la presentació ha funcionat correctament menys en algun moment en que es penjava o es tallava (calia actualitzar pàgina) i només ha estat disponible per Mac OS X o iOS amb Safari, esperem que per la propera keynote tinguem streaming per Windows i en tots els navegadors possibles. Ha estat una keynote molt completa on s’han complert les previsions de la xarxa de blocs de la poma mossegada, que ja preveien la majoria de productes.

Felicitar al Bloc d’Apple en Català i a mossegalapoma per fer un seguiment exemplar de l’event i saludar a tots i totes els que heu llegit i comentat aquest resum i petita anàlisi feta sobre la marxa.

Aquesta tarda Apple té programada una keynote sobre els seus productes musicals al Yerba Buena Center de Califòrnia.

El Bloc d’Apple en Català junt a mossegalapoma en faran un seguiment mitjançant els Live! del BAC i de mossegalapoma. El seguiment començarà a les 18:30 hora d’aquí i la keynote en concret, a les 19:00. Es preveu una nova generació d’iPod Touch i la presentació d’un misteriós iPod nano amb pantalla multitàctil.

Cal esmentar també que Apple per primera vegada donarà la keynote en videostreaming. Abans que comenci es donaran les dades per connectar-hi, i només es podrà fer des d’un dispositiu d’Apple (iPhone o iPod Touch) o des de Mac OS X, mitjançant VLC.

En acabar la presentació dels nous productes o la renovació d’altres, des de Bits Catalans us oferirem una anàlisi de les novetats més sucoses de la poma mossegada.

Bloc d’Apple en Català
mossegalapoma

Espectacular és el videoclip que han realitzat els nois d’Arcade Fire, una pel·lícula animada i alhora dinàmica. Segons el lloc on vivim, o volguem posar, la interacció del videoclip amb les imatges de Google Maps i Street Views es vincula amb diferents finestres webs.

Ho podeu visitar a http://www.thewildernessdowntown.com/ i tot, amb l’ajuda dels nois de Google.

Segons un article publicat al Financial Times actualment la xarxa social més popular del món, el Facebook, tindria un preu de 33.700 milions de dòlars, uns 26.500 milions d’euros.

Es tracta d’una xifra impressionant i que duplica una dada publicada del 2007 que considerava que el Facebook valia 15.000 milions. Aquesta segona xifra es va publicar poc després que Microsoft comprés un 1,6% del Facebook.

El gran augment del preu de la xarxa social es podria deure a una propera IPO (Oferta Pública Inicial) prevista per al 2012. És a dir, moltes empreses estan interessades en comprar part del Facebook (als seus treballadors o els inversors incials, que tenen dret a vendre la seva part de l’empresa) abans que es comencin a vendre accions al mercat comú; fet que comportaria, molt probablement, un augment encara més dràstic del seu valor.

Aquestes xifres confirmen que des del món empresarial no veuen un final proper al Facebook. I consideren que els 500 milions d’usuaris que té actualment, s’aniran incrementant progressivament.

Amb aquestes dades, Facebook supera el valor de Yahoo! (18.300 milions de dòlars) i eBay (30.100 milions). Potser tenen raó aquells que diuen que l’època dels cercadors ha deixat pas a l’època de les xarxes socials?

Font | Financial Times

Via | Bitelia

.

Amb el retard congènit dels òrgans oficials i la diplomàcia, el subsecretari de defensa nord-americà, William S. Lynn, reconeixia recentment l’atac maliciós que va patir el Pentàgon l’any 2008.

Qualificat com la violació més important que han patit mai els equips informàtics de l’exèrcit nord-americà (el més avançat del món, suposadament), el mea culpa arriba en un moment delicat; l’ombra del cas WikiLeaks segueix planant sobre el Pentàgon. Té alguna cosa a veure aquest atac amb la recent publicació de material militar classificat?

La versió oficial, de moment, no en fa cap referència.

Lynn reconeix que la violació de material secret (no ha volgut especificar quin) va ocórrer ara fa dos anys (però això, de fet, no suposa cap novetat, ja que des del primer dia van existir nombrosos rumors).

Segons la versió oficial, l’atac fou perpetrat per una agència d’intel·ligència estrangera, a l’introduir un llapis de memòria infectat en un portàtil d’una base militar a l’est del país (quin sistema operatiu tindria? Això tampoc s’ha fet públic). A partir d’aquí, el software maliciós hauria aconseguit propagar-se de manera desapercebuda fins arribar a infectar bona part de la xarxa informàtica militar.

Tanmateix, en tot això no hi ha res de nou. El procediment és idèntic al d’un virus qualsevol que pot atacar el nostre Windows. Senzillament, els protocols d’infecció s’han millorat per esquivar barreres majors.

En aquest sentit, precisament, no tothom aprova la versió oficial. La controvèrsia no és unànime, si bé moltes fonts coincideixen a dir que l’atac no tindria perquè haver sigut planejat per un servei d’intel·ligència.

De fet, són prou conegudes les rivalitats entre crakers (programadors malignes), que sense tenir intencions pròpiament militars, es reten mútuament per aconseguir esquivar barreres cada cop més grans. Per la majoria, entrar en un ordinador amb Windows (el sistema operatiu més usat al món) és un repte de nivell principiant. ¿Què millor, per demostrar els teus coneixements, que flanquejar la xarxa informàtica més ben guardada del món?

I és que, segons reportà  la revista Wire, informada per una font anònima, els militars mai varen estar segurs de qui era l’autor de l’atac. La publicació també assegura que el virus responsable de la intrusió era una variant del cuc SillyFDC.  Pel que es coneix d’aquest agent maliciós, la font apunta que les possibilitats de violar els documents més ben guardats eren molt limitades, ja que el virus fa servir la connexió a Internet ordinària per actuar, mentre que els ordinadors militars la tenen quasi vetada.

Que no m’ho toquin!

Sigui com sigui, i més enllà de la magnitud, complexitat o gravetat de l’atac, el greuge psicològic s’ha fet notar. A poca gent li fa gràcia tenir un intrús en el seu ordinador (els que ho saben, de fet, es podrien considerar afortunats), però al parlar del Pentàgon l’afer pren una altra magnitud.

Un software antivíric no és factible. Van caldre catorze experts per netejar la infecció (molts diuen que fou una mesura exagerada). Segons un d’aquests informàtics, a més, el subsecretari de defensa ha exagerat negativament respecte a la seguretat informàtica militar nord-americana. Les asseveracions de Lynn, segons aquest treballador de Sophos, admetrien que el Pentàgon és més vulnerable que qualsevol sistema informàtic estàndard d’una empresa, i això no resulta massa tranquil·litzador…

No som els únics

Prenguem-nos-ho, doncs, com una lliçó de vida i empatia.

El proper cop que el nostre ordinador vagi lent, ens ensenyi coses que no volem veure, o ens obsequi amb la tan famosa i detestable pantalla blava, ja podrem respirar tranquils i pensar “Bah, això al Pentàgon també li passa…”

Font | Technology News, Perú 21

Imatges | Flickr

Des del diari ABC ens arriba la notícia sobre la propera obertura d’una Apple Store a València, a la cruïlla entre els carrers Roger de Llúria i Cristòfor Colom. Com veiem a la foto, l’edifici és clàssic i té fins a 4 plantes, la planta baixa i la primera planta es dedicaran a exposició i venda de productes, i la tercera servirà pel servei tècnic.

La data d’obertura és encara una incògnita, tot i que s’espera que pugui estar llesta cap a finals d’any.

Estarem atents a possibles novetats