La ràpida difusió d’Internet i la seva popularitat entre la població mundial han permès que l’intercanvi d’arxius esdevingués una tasca molt senzilla, permetent fer còpies exactes de qualsevol tipus d’arxius digitals. Gràcies a The Pirate Bay, a partir d’ara, la xarxa ha deixat de ser un lloc d’intercanvi d’arxius digitals únicament, per convertir-se en un lloc d’intercanvi de contingut de tot tipus, ja que mitjançant aquesta nova funcionalitat els usuaris poden compartir objectes i fer còpies exactes d’aquests, sempre i quan disposin d’una impressora 3D.

Els avantatges d’aquesta nova tecnologia són varis. El més destacat és que permetrà reduir el nombre d’enviaments d’objectes d’una punta del món a l’altra, contribuint a un desenvolupament més sostenible de qualsevol activitat econòmica l’activitat principal de la qual sigui la compra-venda de mercaderies, ja sigui per l’activitat comercial en si, o el retorn d’alguna mercaderia defectuosa o malmesa durant el transport.

Tant la tecnologia d’escaneig com d’impressió en 3D encara es troben en les seves fases inicials i no estan a l’abast del públic general, però és qüestió de temps que aquestes evolucionin i surtin al mercat els primers models viables econòmicament. Quan això succeeixi viurem, segurament, el següent pas de l’actual revolució a Internet.

Web Physibles: https://thepiratebay.se/browse/605
Via: http://thepiratebay.se/blog/203

Des que l’FBI va tancar dijous passat el servei d’emmagatzematge al núvol Mega (que inclou Megaupload, Megavideo, etc.) i va detenir els seus empleats, la resta de proveïdors de serveis similars han començat a prendre mesures per evitar veure’s immersos en una situació similar.

Fileserve ha tancat el seu programa d’afiliats, mitjançant el qual pagava els seus usuaris segons el número de descàrregues que tinguessin els seus arxius. De cop i volta, el saldo que tenien acumulat els seus usuaris, s’ha vist esborrat de manera indefinida, ja que Fileserve encara no ha fet un comunicat oficial. A més a més, hi ha molts enllaços que han deixat de funcionar.

Filesonic també ha deixat de pagar els seus usuaris, però ha anat un pas més enllà. A partir d’ara només permet descarregar els arxius allotjats als seus servidors als usuaris que els han carregat, és a dir, s’ha convertit en un servei d’emmagatzematge personal on l’usuari només podrà accedir als arxius que ell carregui. Igual que Fileserve, Filesonic tampoc ha donat explicacions oficials.

Uploaded.to ha seguit una altra estratègia, ha bloquejat l’accés dels usuaris nord-americans al seus servidors. Ja que el tancament de Megaupload va ser conseqüència de la llei SOPA, d’aplicació a Estats Units, Uploaded.to ha preferit deixar d’oferir el seu servei a usuaris d’aquest país per evitar problemes amb aquesta llei.

No tinc cap dubte que poc a poc aquesta llista anirà augmentant, però només es veuran afectats aquells serveis que el lobby de la indústria cultural pugui controlar, així que no crec que Google, Dropbox o Youtube acabin tancant, per molt que milions d’usuaris enviïn per correu electrònic mp3 dels quals no tenen els drets d’autor.

Així doncs, quin serà el proper servei en caure?

Hi ha moltes formes de queixar-se en contra la llei SOPA, i la política del FBI per capturar pressumptes delinqüents d’Internet. Una, és fer caure vàries webs governamentals, i d’altres més elegants: publicar un estudi de la importància d’Internet a tot el món.

Just fa unes hores, Google ha publicat una web http://www.valueoftheweb.com on mostra la importància d’Internet i el seu impacte econòmic en diferents països. Els estudis, descarregables en PDF i castella ;(, ens donen una ullada de la importància de la xarxa en els negocis, la emprenedoria, i sobretot, el PIB dels països.

Referent a Espanya, calculen que el 2009 la contribució d’Internet a l’economia ascendia a 23.400 millones de EUR, i el 2015, seria possible que aquest sector econòmic aportés el 5,1 % global. En resum, uns estudis interessants que ens mostren que aquest sector, fins ara lliure, no pot ser censurat i no només és qüestió de les grans majors americanes.

Enllaç: http://www.valueoftheweb.com/

Més info, The Next Web o post de Google

Internet ja és quelcom que forma part de les nostres vides. Si abans, una notícia tecnològica era relegada a “curiositats”, el tancament d’una plataforma amb el 4 per cent del trànsit a Internet és portada.

El cas Megavideo ha despertat moltes opinions. La majoria d’Internet està en contra del tancament, i veu una clara coincidència en que es faci un dia després de la gran protesta a la llei SOPA. Els defensors dels drets, defensen el seu tancament, ja que s’hi allotjaven milers de pel·lícules de visionat directe. També, molts usuaris en feien un ús totalment lícit que s’han vist afectats.

Vista la polèmica, llancem dos preguntes al nostre facebook:

•  ”I la segona, creieu que el model Megaupload en la utilització de pel·lícules és correcte?“
• “Obrim dos enquestes, la primera aquesta, creieu justa l’actuació del govern nord-americà tancant Megaupload?“

Amb aquest Storify, t’ho expliquem:

La llei SOPA és la llei nord-americana que donava dret a les autoritats a tancar pàgines webs que ofereixen contingut vulnerant els drets d’autor. També podia restringir o requerir el tancament o l’eliminació del contingut a empreses que enllacin aquest contingut. 

Grans empreses com Google, Wikipedia, Yahoo, Twitter o Facebook ja planegen un dia de tancament en contra l’aprovació de la llei, en vam parlar fa uns dies a Bits Catalans. Veurem com evoluciona el tema, ja que el dissabte 14 el congressista encarregat de la llei va aturar l’evolució de la mateixa a causa de la polèmica del tancament de webs sense judici previ.

També, el Senat d’Estats Units té una altra proposta de llei que farà arribar al Congrés. Suposem que la pressió que pot fer al negoci i les accions el tancament d’aquestes grans empreses ha emprés als congressistes ( no gaire entesos i pressionats per els Lobbies del sector musical i cinema, opinem ) a aturar la llei i a pensar-ho millor.

Igualment, la Viquipèdia ha anunciat un tancament segur el 18 de Gener. Veure com evoluciona el futur lliure d’Internet.

Més informació a Genbeta

El congrés ha votat a favor de la supressió total del Cànon digital a instància d’una moció del Partit Popular. Aquesta proposició ha estat votada per 331 vots a favor, i dos abstencions.

Aquest és un cas flagrant: veiem com l’Octubre del 2010 la Unió Europea declarava il·legal el Cànon digital i instava al govern Espanyol a remodelar aquest impost tant injust. Fins fa res, els partits CIU, PP i PSOE donaven suport unànime a tota l’estratègia de la llei Sinde, i defensaven a capa i espasa un impost amb aires de l’edat mitjana.

Sinde, i tot el sèquit de polítics arcaics sense ni una engruna de noves tecnologies estaven anclats en un passat, a cobrar a tots justos per pecadors. Ara, veient la presumpta malversasió de fonts per part del president de l’SGAE Teddy Bautista, tots voten a favor d’abolir el cànon digital. Una acció per defensar la seva culpabilitat en deixar milions i milions d’€ a mans de corruptes i no dels artistes.

Segurament, aquests polítics que ara han fet el bé, haurien d’haver lluitat per unes investigacions de com una entitat que cobra a obres benèfiques podia tenir tants guanys o un sou de 24.000 € a les del seu president, després de la jubilació.

En fi, sempre paguem els de baix. ( opinió personal )

Més informació a El País,

Reproduïm la opinió d’un expert perquè ens deixi clar i català que fa la llei en l’àmbit jurídic.

En què consisteix?

La ministra de Cultura, Ángeles González Sinde. Foto de Público

Fins ara, la protecció legal dels drets de propietat intel·lectual estava exclusivament en mans dels titulars o dels propis autors. Quan aquests consideraven que els seus drets es veien vulnerats, podien acudir directament als tribunals civils o penals per fer la corresponent denúncia o iniciar el pertinent procediment legal. Quan es tractava de propietat intel·lectual i Internet però, la majoria de judicis no acordaven la protecció que la indústria ha considerat adient amb la llei a la mà. I és que a Espanya, a causa principalment de la lentitud i manca d’efectivitat de la justícia, els titulars de drets d’autor mai no han aconseguit el nivell de protecció que buscaven: ni diners en concepte d’indemnització ni tancament de webs. La justícia encara no és 2.0.

Davant d’aquesta manca d’eficàcia, els titulars de drets de propietat intel·lectual van demanar al govern espanyol que busqués una nova via de protecció per a les seves creacions artístiques. La resposta a aquesta petició ha estat l’anomenada popularment llei Sinde (en referència a Ángeles González·Sinde, la ministra que l’ha impulsat), que és
la disposició final segona del projecte de Llei d’Economia Sostenible (LES). És una proposta de llei que “incorpora un conjunto de reformas estructurales que facilitarán que las
empresas y los agentes económicos españoles orienten su actividad hacia sectores con potencial de crecimiento a largo plazo, generadores de empleo y sostenibles desde un
punto de vista económico, social y medioambiental” i que “se articula sobre tres grandes pilares: la mejora del entorno económico, el impulso de la competitividad y la apuesta por la sostenibilidad medioambiental”.

Les novetats que incorpora la llei Sinde

La llei Sinde contempla la creació d’un nou ens que dependrà del Ministeri de Cultura: es tracta d’una comissió, formada per experts en propietat intel·lectual, que osten tarà la competència per determinar si el contingut d’una pàgina web infringeix els drets de propietat intel·lectual de tercers o no i decidir si cal tancar o bloquejar l’accés al web que infringeixi.

Amb l’entrada en vigor de la nova llei, es podrà fer una denúncia a la comissió quan es consideri que un web infringeix els drets de propietat intel·lectual i actua amb ànim
de lucre o causa un dany patrimonial. A partir d’aquí, la comissió iniciarà el procediment aprovat per dictaminar si cal tancar el web o no. Aquest sistema inclou dos “subprocediments” judicials. El primer decidirà si la comissió pot disposar de les dades personals del titular que controla la pàgina web que es vol tancar. En cas afirmatiu, la comissió les demanarà a l’operador de xarxa per poder posar-se directament en contacte amb el titular del web. Si la conducta del titular es considera infractora, se li demanarà que retiri els continguts o el web de manera voluntària i en el termini de 48 hores. Amb el compliment de la petició, el procediment s’acaba aquí.

fer una denúncia a la comissió quan es consideri que un web infringeix els drets de propietat intel·lectual

En cas que el titular es negui a tancar el web, està previst que el tràmit assoleixi el segon procés judicial: s’enviarà la resolució als tribunals contenciosos administratius per· què analitzin si la resolució vulnera el dret a la llibertat d’expressió. Si es considera que no, es contactarà amb el proveïdor de serveis d’allotjament del web en qüestió o els prestadors de serveis intermediaris que correspongui perquè parin de donar servei al web involucrat i/o bloquegin l’accés al web infractor. Amb el tancament de l’espai virtual, finalitza el procediment. La llei Sinde no porta vinculades sancions pecuniàries en cap dels casos. De fet, la mateixa norma estableix que és acumulable amb d’altres accions civils, administratives o penals que corresponguin. Així doncs, si algú vol demanar una compensació econòmica haurà d’iniciar un altre procediment, aquest ja per la via civil o penal.

De civil a administratiu

Tant els procediments judicials esmentats com els possibles recursos a les decisions de la comissió s’hauran de plantejar davant dels tribunals contenciosos administratius, que tenen competències respecte conflictes, plets o litigis entre administracions i particulars o entre administracions, però no sobre matèries eminentment civils en·tre persones privades (art. 1 Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós·Administrativa).
Resumint: si fins ara eren els tribunals de justícia els qui decidien sobre la legalitat del contingut d’una pàgina web, amb la llei Sinde aquesta funció també l’ostentarà aquesta comissió de caràcter administratiu. Dos perquès als dubtes sobre la seva eficàcia
Algunes veus crítiques diuen que la nova norma serà poc efectiva a l’hora d’evitar, reduir o prohibir les descàrregues i l’accés a contingut il·legal a Internet per diversos motius.
Un d’ells és el fet que més del 90% dels serveis d’allotjament de pàgines web a les que s’accedeix des d’Espanya no es troben en territori estatal. Això vol dir que la capacitat d’executar les decisions de la comissió serà nul·la o pràcticament inexistent, ja que la llei només estableix competències en territori espanyol.
D’altra banda, pensant en els diferents tràmits que es contemplen en la llei i, tenint en compte l’alt volum de feina que tenen els jutjats, es calcula que el tràmit complert de tancar un web podria durar aproximadament setmanes o, fins i tot, un mes. Aquest espai de temps contrasta amb la rapidesa amb la qual es poden migrar certes pàgines web
a un nou portal idèntic: pocs minuts.

Tweets il·legals?

Dins del concepte propietat intel·lectual hi ha innumerables elements que poden ser qualificats com a obres: imatges, textos, composicions fotogràfiques, etc. Amb l’auge
de les noves tecnologies de la comunicació, molts internautes enllacen tot tipus de continguts amb l’únic objectiu d’informar (entrades en un bloc personal, tweets, posts
a Facebook o Tuenti…), vincular o relacionar informació.

L’amplitud d’assignacions que s’atorgaran a la comissió podria fer que aquesta actués contra pàgines amb enllaços a continguts protegits, encara que la voluntat dels seu
titular no sigui la d’infringir la propietat intel·lectual. Aquest fet es motiva en el fet que els membres de la comissió només seran representants d’una de les parts implicades:
la indústria de continguts.
Si voleu més informació sobre el tema, podeu
contactar amb la responsable de comunicació
del CESICAT, Anna-Priscila Magriñà,
a través del correu amagrina@cesicat.cat

Que Internet està en temps de guerra, és clar. L’únic espai totalment lliure i democràtic de la nostra societat es veu atacat per governs i empreses que veuen a la xarxa, on espai per treure’n benefici infinit. La llei Sinde es basa en el tancament de webs que serveixen descàrregues o “Embeds” d’altres serveis. El govern actual, enmascarat en una llei “sostenible”, vol clausurar serveis web sense cap mesura judicial. A dit. Sense cap dubte, un atac a la neutralitat.

Per aquest motiu, el col·lectiu Anonymous va atacar ahir a la tarda, dilluns 20 de Desembre, la web de CIU, PSOE i PP. L’atac, DD0S, es centrava en l’enviament de milers, milions, de sol·licituds als servidors webs. Aquests, totalment excedits, no mostraven res. Aquest atac, coordinat i premeditat des de les xarxes socials, era una clara protesta contra la votació de la llei Sinde.

A títol personal, entenc que la descàrrega massiva de cultura a Internet, que no il·legal, pot perjudicar un greuge en l’economia de les grans discogràfiques. Però aquestes, en comptes de canviar el model de negoci, segueixen insistint en un sistema arcaïc i lent d’accés a la música. Ja no comprem discs, ja no ens agrada anar al cinema i gastar 10 € per veure una pel·lícula. Ha canviat el sistema i el lobby cultural segueix pensant que la cultura és “bussiness”.

Per tant, animo a CIU a reconsiderar la seva posició i no votar a favor d’aquesta llei no igualitària.

Després de mesos d’espera, debats i litigis, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha dictaminat, aquest matí, sentència contra el Cànon Digital Espanyol: és il·legal.

Segons informa Europa Press,  el jurat entén que el fet d’aplicar una taxa indiscriminada a tots els equips multimèdia (des d’ordinadors fins a impressores), i no només als que siguin susceptibles d’atemptar contra els drets d’autor, no és una pràctica legitima.

Això sí: el tribunal comunitari, malgrat tenir gran pres dissuasori, deixa en mans de l’Audiència de Barcelona resoldre si el cànon espanyol s’aplica de manera indiscriminada.

El dictamen de l’òrgan judicial respon al litigi que una empresa de comercialització de dispositius electrònics, Padawan, tenia contra l’SGAE, que li reclamava més de 16.000 € en concepte de taxes del cànon.

Malgrat que va ser aquesta empresa la que va recórrer contra la Societat General d’Autors i Editors, la taxa presumiblement il·legal ens afecta a tots des de ja fa temps, i l’hem de pagar sigui quina sigui la nostra condició.

A mode d’exemple: si comprem un telèfon mòbil per enviar missatges i trucar, estem pagant 1,5 € de multa, si adquirim un CD-R, 0,17 € i per una impressora làser se’ns multarà amb 10 €.

Font: El País

On és la presumpció d’innocència?

El rebombori que ha generat aquesta llei (no són casualitat moviments com el Partit Pirata) és fàcilment comprensible.

El cànon digital, imposat a causa del lobby retrògrad de la SGAE, és d’aquelles decisions que desmunten de forma contundent la credibilitat d’un estat suposadament democràtic i tolerant (governat per un govern anomenat socialista, per més inri).

El dret constitucional de la presumpció d’innocència se’n va a noris amb incongruències com aquesta. ¿No seria incomprensible que ens posessin a  la presó només néixer sota el pretext de que podríem assassinar a algú?

Per què ens tracten a tots com uns delinqüents sense haver comés cap delicte? O també és penable comprar una impressora?

Europa ha fet justícia. L’SGAE no hi entén, d’aquestes coses…

Via | Europa Press, El País