La ràpida difusió d’Internet i la seva popularitat entre la població mundial han permès que l’intercanvi d’arxius esdevingués una tasca molt senzilla, permetent fer còpies exactes de qualsevol tipus d’arxius digitals. Gràcies a The Pirate Bay, a partir d’ara, la xarxa ha deixat de ser un lloc d’intercanvi d’arxius digitals únicament, per convertir-se en un lloc d’intercanvi de contingut de tot tipus, ja que mitjançant aquesta nova funcionalitat els usuaris poden compartir objectes i fer còpies exactes d’aquests, sempre i quan disposin d’una impressora 3D.

Els avantatges d’aquesta nova tecnologia són varis. El més destacat és que permetrà reduir el nombre d’enviaments d’objectes d’una punta del món a l’altra, contribuint a un desenvolupament més sostenible de qualsevol activitat econòmica l’activitat principal de la qual sigui la compra-venda de mercaderies, ja sigui per l’activitat comercial en si, o el retorn d’alguna mercaderia defectuosa o malmesa durant el transport.

Tant la tecnologia d’escaneig com d’impressió en 3D encara es troben en les seves fases inicials i no estan a l’abast del públic general, però és qüestió de temps que aquestes evolucionin i surtin al mercat els primers models viables econòmicament. Quan això succeeixi viurem, segurament, el següent pas de l’actual revolució a Internet.

Web Physibles: https://thepiratebay.se/browse/605
Via: http://thepiratebay.se/blog/203

Ens crida l’atenció Rebecca Black, una cantant de 13 anys, sigui la cerca més popular i com Apple té 3 cerques en el TOP 10: iPhone 5, iPad 2 i Steve Jobs.

En l’àmbit estatal, podem trobar les cerques en compres ( http://www.googlezeitgeist.com/ca/top-lists/es/shopping ), veiem com l’iPod i les càmeres digitals són les cerques més populars.

O, com a entreniment, Operación Triunfo 2011 és la cerca més popular. ( http://www.googlezeitgeist.com/ca/top-lists/es/entertainment )

Podeu accedir-hi a: http://www.googlezeitgeist.com/ca/

Google es basa en un mètode científic bàsic: si un document rep molts enllaços, és un document interessant. En les acaballes del 2000, aquest algoritme era realment útil, i va suposar una revolució en un mar de cercadors per paraules.

En deu anys, hem evolucionat, Google penalitza les granges d’enllaços, Google té en compte mil i una variables, i Google ha fet una sèrie d’accions per aprofundir en l’interés de l’usuari. Però, no n’hi ha prou. Com el gran Xavier Colomés ja parlava fa un mes, els desenvolupadors hem volgut ser més llestos que Google incorporant milers d’enllaços entrants i sortints, o ocultant textos en els nostres footers. Per tant, pàgines sense valor, i programades per, aconsegueixen millors resultats que un contingut bo i útil. Google ha dit prou.

Fa dos mesos, Matt Cutts iniciava la seva croada per canviar l’algoritme i començar a prioritzar les cerques al contingut bo, i no al contingut spammer. Cutts com a responsable d’aquest nou sistema, ens anomenava que el 14% de les cerques canviaran. Actualment, aquest mètode ja funciona a Estats Units.

Però Google va a més, i ha anunciat que ens permetrà bloquejar les cerques que no ens interessin en el propi cercador. D’aquesta forma podrem eliminar el contingut que no ens és útil: pàgines preparades per Adsense, guies comercials amb milers d’anuncis, pàgines que t’anuncien més pàgines… D’aquesta forma el valor de l’usuari farà que una pàgina pugi en cerques o no.

Estem davant d’un nou Google Cercador Social?

Fins ara, podríem fer aixó amb una extensió anomenada Personal Blocklist. Ara, Google ho anuncia en totes les versions dels navegadors i idiomes. Com sempre, ara els nord-americans amb Chrome 9, Explorer 8 i Firefox ja ho tenen.

Atenció, feta la llei, feta la trampa. Conec més d’una empresa de posicionament que tenia programes per realitzar clicks automàtics als seus clients. Posaran un sistema en funcionament que bloqueja la competència? Com permetrà Google que no passi? Tindrem un límit de bloqueigs?

En fi, la conclusió és que Google va en bon camí. I que el seu algoritme ha d’agafar variables claus com Twitter, Facebook i les xarxes socials per donar valor al contingut. I el WPO com a clau per realitzar pàgines netes, i atractives per l’usuari.

Si hi ha un format d’imatge que és diferent de tota la resta aquest és l’SVG. Aquest format permet augmentar la mida de les imatges tant com es vulgui sense que es pixelin.

Això és així perquè a diferència dels formats JPG, PNG, GIF… que el que fan és anar indicant punt a punt quin color hi ha, l’SVG utilitza regles lògiques; per exemple, “del punt 0,0 fins el 0,10 hi ha una línia de gruix 2″ i “al punt 0,60 hi ha un cercle de radi 5 i color vermell”. De manera que si volem fer la imatge el doble de grossa, l’únic que cal fer és multiplicar tots els números per dos i la resolució també augmentarà.

Evidentment tot això només serveix per a dibuixos simples, mapes, logotips… de manera que una fotografia no pot aprofitar els avantatges del format SVG, perquè no hi ha cap patró que es pugui descriure.

Cal remarcar, a més, que el format SVG permet inserir text a les imatges i aquest text és fàcilment llegible per als motors de cerca. Fins ara, Google indexava imatges SVG però només les oferia als resultats de cerca normal (Google Search), de manera que tenien poca utilitat.

Però finalment han fet el pas lògic i des d’ara es poden trobar imatges en SVG al Google Images. Aquestes apareixen barrejades amb els altres resultats o podem escollir que només ens mostri resultats SVG a les opcions de cerca avançada.

L’SVG és un format obert i força popular, només als servidors de la Viquipèdia ja hi ha més de 57.00 fitxers com mapes, banderes, gràfics, dibuixos de mol·lècules…

Font | Google Operating System

La dada és clara, Google guarda les nostres cerques 9 mesos en els seus servidors. Google indexa internament tot el que cerquem a Internet. En la cláusula que firmem al crear-nos un compte, o al baixar-nos la barra de Google, ens asseguren que utilitzaran aquestes dades únicament per millorar els nostres resultats. En benefici nostre.

Amb els problemes de privacitat que té Facebook, o fins i tot Twitter que cedeix les nostres dades al govern americà, Google ens deixa molt clar que farà amb les nostres dades. Els nostres documents a Google Docs, seran guardats, registrats i les seves dades s’utilitzaran.

Quina ambivalència no? Com veus ara Google? Com una empresa monopolista? O com una empresa friendly? En el teu cap, ara, està entrant la gran pregunta respecte al gegant d’Internet.

Ètica, el gran punt de Sergey i Larry

Sergey Brin i Larry Page són els creadors del gegant d’Internet. Aquests dos estudiants, i genis d’Standford han arribat a la cúspide del negoci amb una sola premisa: Ètica.

Segurament en l’any 98, ningú creia en el mercat dels cercadors. Yahoo tenia tot el mercat i feia servir les cerques amagades. Les cerques amagades són aquelles que es barregen entre els resultats reals i els anunciants paguen per elles: actualment encara ho fan.

Els dos nois, intrèpids, van creure en la ètica i la privacitat, i en tots els productes que han realitzat fins ara han intentat primar la qualitat i un pensament bàsic: “Les coses amb bona fé, poden ser empresarials”.

Per aquest motiu, creuen en la simplicitat. En una época de banners d’imatges, ells van limitar la home de Google a 28 paraules. Encara ho compleixen. En català, n’hi ha 30.

Per tu, usuari

Però tanta bona fé, ha portat el cercador al màxim dels màxims. Passant dels grans anunciants, es va centrar en els petits anunciants oferint Adwords. L’empresa va crèixer de forma gegantina.

Llavors va veure que podia desenvolupar grans productes, i canviar el món. Amb una cultura de codi lliure, d’usuari, en resum, cultura d’Internet, Google ha desenvolupat grans productes que ens faciliten la vida:

Gestors de correus electrònic brillants, treball “in cloud” que ens farà no dependre d’una oficina, fotografies de tot el món, Android, fotografies de tots els CARRERS del món…la llista és innegable. Però…

La bèstia es fa gran

Hi ha arguments en contra. Últimament en cauen molts: el gran monopoli de la informació que agafa, i agafarà, en tots els camps la fan en una entitat massa poderosa. L’ús de tanta informació, de la nostra informació, fan insinuar el monopoli. Com molt bé sap Microsoft: mai és bo.

L’entrada a China, acceptant la seva censura, o demandes judicials com Alemania, fan veure que l’utopia de Google no és tan fàcil. Alhora, editors, discogràfiques, i empreses de comunicació veuen en Google l’enemic número 1 dels seus negocis.

Podrà seguir aquest ritme, i convertir-se en el gegant d’Internet, i de la comunicació?

La lliçó, a mode personal

Tots tindrem la nostra opinió, acabo l’article destacant la meva. Clara i concisa. Crec que Google aporta la filosofia Internet. Grans empreses es volen apoderar d’aquesta filosofia per guanyar grans fortunes.

Google es cuida de la nostra privacitat i realitza grans tasques a Internet, amb la cultura d’Internet. Confiar totes les dades a una única empresa no és del tot segur, però, heu tingut notícia de cap filtració de dades mai a Google? Jo no.

Es va començar a emetre el 30 de setembre del 1960 i es va acabar l’1 d’abril del 66; en total 166 episodis. En la nostra llengüa s’ha emès per TV3 i per Canal 9.

Per aquest motiu, Google ha modificat el seu logotip per retre-li un homenatge. Es pot veure des de totes les versions del Google (.com, .cat, .es…) i des de qualsevol idioma.

Notícia | The Official Google Blog

Informació | Viquipèdia

A BitsCatalans | Logotips

El 2005 Telecinco va acusar YouTube de ser responsable que els seus usuaris pengessin contingut de la cadena amb drets d’autor. Finalment el judici s’ha resolt i han donat la raó a Google.

El jutjat mercantil número 7 de Madrid considera que YouTube no ofereix els seus continguts, sinó que només els allotja, fent d’intermediari entre qui els puja i qui els veu.

D’aquesta manera, YouTube no té l’obligació de vigilar tots els vídeos que es pugen abans de publicar-los. I, si hi ha contingut amb drets d’autor, és culpa de l’usuari que l’ha pujat i és responsabilitat del propietari dels drets d’autor denunciar-ho.

El 2005 Paolo Vasile, conseller delegat de Telecinco va dir que la pirateria havia passat de ser el top-manta a webs com el YouTube i els va acusar, directament, de lladres. La justícia no ho veu així i té en compte el fet que YouTube posa a disposició de qualsevol mitjà de continguts audiovisuals eines per a protegir de manera automàtica els seus continguts.

Tot i això, la televisió espanyola ha dit que recorrerà la sentència per a crear un “precedent mundial”. L’altra cara de la moneda és Google, que afirma que això no és una victòria seva sinó dels milions d’usuaris que utilitzen Internet per a comunicar-se i compartir.

Font | 3cat24 i VerTele

A Bits Catalans | Google guanya el cas contra Viacom

Una cosa que sempre m’ha agradat és veure com les notícies afecten el comportament de les persones a Internet.

En aquest cas m’agradaria fixar-me en els esdeveniments que van tenir lloc el passat mes de juliol i que van portar la paraula Catalunya (Catalonia, més aviat) arreu del món: la manifestació del 10J i l’abolició de les curses de braus.

En concret em fixaré en dos grans indicadors; per una banda el nombre de cerques que es van fer al Google sobre el Principat i, per l’altra, les visites que va rebre l’article de Catalunya a la Viquipèdia anglòfona.

Google

El Google Trends no ens permet saber dades absolutes, sinó relatives. Així, 1,00 seria la mitjana de cerques que es fan de Catalunya, 2,00 seria el doble i 0,50 la meitat.

Malgrat que a la imatge no s’aprecia molt bé, just després del 10J el nombre de cerques es va arribar a duplicar i quasi triplicar. Pel que fa a l’abolició de les curses de braus el 28 de juliol, malgrat que el creixement va ser més modest, també es va arribar a duplicar el nombre de cerques habitual.

Enllaç | Google Trends

Viquipèdia

La Viquipèdia té una eina que ens permet saber quantes visites reb una pàgina els diversos dies d’un mes.

Només cal veure el gràfic del juliol per adonar-nos que, gràcies a l’abolició de les curses de braus i, sobretot, al 10J la pàgina del nostre país va arribar a moltes pantalles d’arreu del món.

Normalment, la pàgina sobre Catalunya té una mitjana d’entre 2.500 i 3.500 visites diàries. Per problemes amb el programari, no tenim disponibles les dades del mateix dia 10, però podem veure que el dia 11 hi va haver fins a 17.400 visites i el 12, 25.600.

Fent una estimació una mica inexacta i assumint que des del dia 11 fins el 15 (a partir de llavors, el nombre de visites es va estabilitzar) l’article de Catalunya hagués rebut de mitjana 3.000 visites; podem veure que el 10J va fer que hi hagués 72.400 visites més del normal.

L’abolició de les curses de braus va ser un cas semblant però en menor mesura: menys visites i durant menys dies. Així el dia 28 es van assolir les 17.000; el 29, 9.400 i el dia 31, 11.900.

Enllaç | Dades del juliol de la pàgina Catalonia

Conclusió

Això ens permet saber fins a quin punt les notícies trascendentals aquí són conegudes arreu del món. És impressionant veure com una manifestació pot arribar a fer que una pàgina sobre Catalunya rebi deu vegades més de visites del normal. Perquè no cal oblidar que el que la gent veu per Internet, per exemple les pàgines de la Viquipèdia, són la nostra carta de presentació al món.

Podem activar aquesta tecnologia en aquesta web si tenim Explorer 8, Firefox 5 o Chrome 3. I s’anirà augmentant paulatinament a tots els usuaris. Us en mostrem un vídeo per veure el seu funcionament exacte:

Però no tot són flors i violes:

• Primer de tot, aquest tipus de cerca afecta les cerques llargues. Per exemple, si busquem hotels en barcelona al centre, molts usuaris amb els resultats de hotels en barcelona ja es fixaran. I tota la feina en SEO que hagin fet aquests hotels en la paraula cèntrics, no servirà per res.
• És més, ja no existeix primera, segona o tercera plana, veurem com afecta a Analytics i SEO aquest canvi.
• És més, Yahoo ja tenia la seva pròpia tecnologia al 2005.

En fi, el que no podem negar, és que és rapídissim i ens serà útil.

El cercador de pàgines va canviar fa un parell de mesos, i ara Google ha començat a treballar en les altres vessants del seu cercador.

Així, el cercador d’imatges ha rebut un dràstic rentat de cara. Ja no hi haurà pàgines de resultats, sinó que totes les imatges es mostraran en una mateixa, i s’aniran carregant conforme anem fent scroll. A més, el nou disseny elimina tota la informació que es mostrava per deixar més espai a les fotografies.

Això és un benefici perquè permet veure les imatges més grans, però alhora un inconvenient perquè és informació que els usuaris perdem. Per exemple, crec que és un problema que no es mostri la resolució de la imatge.

Tot i això, no cal patir, ja que, quan passem el ratolí per sobre la imatge, se’ns mostrarà una ampliació i tota la informació que necessitem.

Si cliquem sobre la imatge, entrarem a un pàgina de Google que mostrarà el web d’on prové la imatge difuminat al fons, la imatge a mida real a davant d’aquesta pàgina i una barra lateral amb informació.

Innegablement el canvi recorda al cercador d’imatges del Bing. I és que als Estats Units Google està veient com el cercador de Microsoft a poc a poc li treu dècimes de mercat.

Abans d’acabar cal dir que de moment el canvi només s’ha fet al domini Google.com, així que a Google.cat i les versions estatals hauran d’esperar.

Font | Genbeta