Amb el protagonisme d’Internet, quants anys de vida li dones al paper?

El paper ja està mort com l’havíem entès fins ara, encara que no crec que acabi de desaparèixer mai. De fet,  hi ha gent que està fent coses molt interessants en paper. Al centre de Milà, per exemple, es reparteix un diari que es diu Il Folio, només d’opinió, que val tres euros. Crec que això són bons exemples d’evolució del paper.  Nosaltres mateixos, a VilaWeb, estem treballant per imprimir una revista mensual.

En un futur, els mitjans hauran de comunicar les notícies per Internet i el mòbil i deixar el paper per a la opinió. El problema és que els diaris que coneixem ara no sabran fer això; estan tan obsessionats amb el passat que no veuen aquesta oportunitat.

Tu vas començar VilaWeb ara fa 16 anys. En quin moment et vas adonar que Internet era el futur?

Jo abans feia de reporter internacional. Quan viatjava veia que alguns col·legues que treballaven per diaris americans i anglesos tenien informació que a mi no m’havia arribat i la treien per una cosa que li’n deien xarxes (no era Internet, encara).

Precisament, vaig interessar-me per les xarxes per una qüestió d’enveja. A principis dels 90, quan treballava a La Vanguardia, em van arribar a demanar que anés a casa a buscar les notícies d’agència perquè encara no havien arribat a la redacció.

…i et vas adonar del potencial d’Internet.

Totes aquestes coses em van fer veure que allò tenia futur. Al 1994 vaig treballar un temps en un diari canadenc, on aquesta tecnologia estava més implantada i a partir de llavors vaig veure que calia aprofitar-ho. De fet, quan vam començar VilaWeb, no sabíem quin futur tindria. Vam decidir tirar-nos a la piscina i començar a nadar.

Creus que ara estem davant un altre canvi?

És evident que hi ha un canvi de cicle. L’Internet tancat de 1995 no és el mateix que el d’ara,  on la gent agafa una frase o titular i el fa volar per les xarxes socials. L’Internet que hem vist fins ara és una broma comparat amb el que ens espera. Ara prima la mobilitat, a la xarxa s’hi accedeix des del mòbil i és més important la marca VilaWeb que el web VilaWeb.cat.

Això implica que Twitter és el nou periodisme?

S’ha de distingir. Jo estic molt en contra del que s’anomena “periodisme ciutadà”.  No importa que el periodisme només sigui una part de la informació o que, fins i tot, no sigui la fonamental.  En termes democràtics és fabulós que tothom pugui expressar-se,  però això no és periodisme.

Algú que té un bloc està fent una feina, però el periodisme és un exercici professional, que es fa en una redacció, cobrant, amb una determinada deontologia, uns codis etc. Jo no conec un “cirurgià ciutadà”, i si existís, no m’agradaria que m’operés.

L’ús de les xarxes socials està molt generalitzat, però el fenomen no s’explica a les aules.

Els canvis són tan ràpids que es fan difícils d’explicar. Per mi, encara ara, el correu electrònic és la conquesta principal de Internet. En canvi, em trobo amb nens que ja no tenen correu electrònic perquè el troben massa lent, i prefereixen comunicar-se per Facebook o Messenger. Tot està passant a una velocitat excessiva, i això fa que sigui difícil assimilar culturalment i socialment algunes coses. De fet, estic molt preocupat al veure com hi ha gent que no concep el dret a la privacitat a Internet.

Caldria educar més que ensenyar, doncs.

Seria important una educació sobre la privacitat a Internet, però sempre arribarem tard.

Fa un any un regidor socialista va insultar la directora de TV3 i després es va defensar dient que ell creia que allò no ho llegiria ningú. Això denota la ignorància de la gent respecte la magnitud de Internet. El problema és que tot passa massa ràpid i cada vegada s’accelera més. Ningú sap què hi haurà després de Facebook…

VilaWeb es defineix com un diari independent i compromès. El fet que hi hagi certs anunciants no afegeix descrèdit a notícies delicades?

Jo ho plantejaria al revés: si Vilaweb va apagar-se contra en tancament de TV3 i va renunciar a la publicitat durant 24 hores és perquè creu que el seu compromís amb el país l’obliga a fer aquest gest. Espero que es valori això i la publicitat de les empreses s’entengui en aquest context. El diari s’ha de pagar, però a l’hora nosaltres tenim suficient ètica com per deixar de cobrar durant 24 hores si és necessari.

No queda més remei que acceptar publicitat, doncs.

VilaWeb funciona amb 26 persones treballant, amb una operativa molt potent i això s’ha de pagar. Podríem cobrar als lectors, però si no, hem d’acceptar publicitat,

No crec que ningú ens pugui acusar a nosaltres de ser uns venuts. Entre d’altres motius hem demostrat que quan hi ha una notícia dolenta per un anunciant nostre la publiquem igual. Som un diari en el qual el departament de màrqueting té prohibit parlar amb els periodistes.

Hi ha col·lectius que demanen a Google que modifiqui algunes cerques perprevenir l’anorèxia o casos de suïcidi. On està el límit entre la llibertat d’expressió i la responsabilitat corporativa?

És un tema delicat. En els casos en que tots hi estem d’acord seria fantàstic posar uns límits morals a les cerques, però no pots fer que algú decideixi per tu. Si desprès un govern determinat demana a Google que censuri determinades webs segur que hi ha polèmica.

Entenc que hi ha unes situacions que són molt clares, però davant l’amenaça de que algú tingui el poder d’exercir la censura jo sempre prefereixo viure amb risc. Encara que sigui més perillosa, la llibertat és més important.

Per tant, mesures com la Llei Sinde…

Això és una barbaritat! Una bèstia incomprensible que s’explica per les pressions d’alguns sectors encapçalats per l’SGAE. El pitjor de tot és que és inútil. No funcionarà, crearà més problemes dels que solucionarà. Per desgràcia a la classe política li costa entendre la nova realitat d’Internet. Ho demostren a diari, i aquesta n’és una prova.

Anem endarrere en qüestions de tecnologia? Ara el nou govern vol treure els ordinadors a les aules.

El problema no són els ordinadors. Valoro positivament la voluntat de l’anterior conseller de provocar un canvi a les escoles, però no les formes. No pots implementar ordinadors i no posar connexió, com s’ha fet. Hi ha altres coses que tampoc estan clares, com per què tothom s’ha de comprar un Toshiba amb Windows i pagar a través de La Caixa.

El pitjor és que no s’ha parlat amb els interessats. Hi ha mestres que estan fent  experiments telemàtics a les aules des de fa vint anys i ningú els va consultar al posar els ordinadors ni al treure’ls. A excepció d’alguns països nòrdics, Europa té una tradició maldestra en aquest sentit.

—

J. Andreu Palacios

.

Encara en tràmits de registre (que naveguen a bon vent, segons fonts internes) el Partit Pirata de Catalunya, que tot just ha hissat les veles, prepara amb entusiasme la seva candidatura a les eleccions d’aquesta tardor.  En un clima de desafecció política general i davant nombroses previsions que apunten alguns canvis en l’estructura parlamentària, la jove formació respira un aire d’optimisme.

El Partit Pirata català compta amb el recolzament oficial de la plataforma anti llei Sinde (uns 300.000 signants a Catalunya) i pretén seguir el precedent dels seus col·legues europeus, que ja han aconseguit representació a l’euro cambra, al parlament noruec i municipis de Suïssa i Alemanya.

Peiruza confia en obtenir representació parlamentària en la propera legislatura (Ciutadans va esgarrapar 3 diputats amb 89.840 vots, i algunes enquestes els situen enguany fora de l’hemicicle). Però com veu el Partit Pirata el panorama polític català? Què faria en primer lloc si arriba al parlament? Hem volgut ser els primers a saber-ho.

Kenneth Peiruza, membre del Partit Pirata de Catalunya

Té 32 anys, és consultor IT i  formador GNU/Linux. Enguany, s’ha embarcat en el Partit Pirata de Catalunya com a membre dels grups d’organització i comunicació.

“Representem una necessitat social”

.

.

“Pirata” és una paraula que crida l’atenció. Caldrà, d’aquí a un temps, canviar-se el nom o normalitzar el terme?

Els Partits Pirata es creen per a defensar els drets dels ciutadans.

- Dret a la transparència en els governs
- Dret a la informació veraç
- Dret a la llibertat d’expressió
- Dret a participar del progrés científic i tecnològic
- Dret a participar de la cultura
- Dret a la presumpció d’innocència
- Dret a la privacitat
- Dret a la neutralitat de la xarxa

En la resta d’aspectes, diferents partits pirates hem optat per diverses opcions.

A llocs com Suècia, s’ha optat per arribar a acords amb altres partits, però be, a Suècia els polítics són gent treballadora i respectable, i ja disposen de grans mesures de transparència al govern.

A Catalunya, com a Alemanya o Suïssa, llocs a on també es compta amb representants electes, es proposa la participació directa de la societat.

Representem una necessitat social, que demana a crits un canvi; i el vol ara, no d’aquí un temps, ni uns anys. Ens han fet creure que la política es una cosa grisa, avorrida i de gent sense paraula. Hem dit prou!

Som gent que, d’una forma o altra, ha lluitat pels seus drets o bé per a obtenir-ne de nous. Des de gent de mitjans de comunicació autogestionats, cultura lliure, programari lliure, drets civils, recerca i investigació, educació, participació social, etc.

Durant anys, molts hem lluitat en diverses campanyes per a aturar els abusos de poder de les grans corporacions, o de figures poc democràtiques i opaques. A la fi, hem vist que tenim molts més punts en comú que no ens pensàvem, i ens hem agrupat sota la defensa d’aquests mínims que creiem que són imprescindibles per a poder desenvolupar una democràcia saludable.

La gent té molt més senderi del que ens han fet creure. Per posar uns exemples: quan el govern espanyol va voler enviar tropes a l’Iraq, el 90% de la població hi estava en contra, està clar què no s’hagués fet si la gent hagués pogut decidir.

Així doncs, mentre no tinguem els nostres drets garantits i no tinguem una democràcia sana, tindrem raó de ser.

“La gent té molt més senderi del que ens han fet creure”

.

.

Quin és el vostre sistema de democràcia interna?

Pel que fa a les qüestions que els nostres representants hagin de votar, si no estan contemplades a l’ideari o al programa, apliquem democràcia directa.

Tota persona que vulgui participar en les decisions que afectin a la seva vida, podrà fer-ho. Als municipis, presencial o telemàticament, i a la resta d’estaments, per Internet.

Qualsevol afiliat pot proposar i decidir sobre qualsevol qüestió referent al seu municipi, així com al Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats o al Parlament Europeu. Portarem el seu vot allà a on tinguem representació. En funció de què voti la gent, els diputats pirates votaran proporcionalment.

No veiem cap necessitat d’esperar quatre anys a veure que ens hem equivocat de vot, ni en haver de comprar qüestions en “packs” polítics, ni veure com traeixen les promeses electorals.

“Qualsevol afiliat pot proposar i decidir sobre qualsevol qüestió referent al seu municipi”

És molt trist pensar que la major part de la gent hem votat al menys dolent o al que promet frenar al més dolent, per això esperem aportar un bri d’esperança a la democràcia. Ja n’hi ha prou!

.

.

No oblidem que estem parlant de política. Quines serien les 5 accions prioritàries en cas d’arribar, ara mateix, al poder?

- Transparència en l’administració, de forma que els ciutadans sàpiguen en què s’inverteixen els seus impostos i puguin consultar qualsevol documentació que no impliqui violació de la privacitat de tercers.

- Promoure la democràcia directa i la participació ciutadana en tots els àmbits (pedagogia, educació, accés a Internet i obtenció d’equipaments per a participació telemàtica segura).

- Fomentar l’accés a la cultura i al coneixement, promovent la creació de continguts lliures i legislant per a permetre que els artistes i creadors puguin decidir lliurement els usos de les seves produccions.

- Fer desaparèixer l’escletxa digital. Portar la banda ampla a tots els municipis i sol·licitar un certificat digital i un lector per a tots els residents a Catalunya amb dret a vot, de forma que puguin participar telemàticament i de forma segura en la presa de decisions.

- Impulsar l’ús de programari lliure i d’estàndards lliures en les administracions públiques, garantir-ne la transparència del tractament i la confidencialitat de les dades dels ciutadans, a banda de reduir els costos de l’administració.

Aviat publicarem una versió oberta de programa electoral al qual demanarem que participin els moviments socials i la ciutadania per tal d’acabar de completar amb altres aportacions vinculades a l’ideari. Com ja hem dit, per a totes les demés qüestions, aplicarem la democràcia directa.

“Aviat publicarem una versió oberta de programa electoral”

.

.

En el marc polític català, quina és la formació més allunyada, en idearis, a la vostra?

El Partit Pirata vol dur a la pràctica una democràcia real, practicant-la des de la pròpia arrel, des de la base de la societat.

Evidentment, un partit que no respecti els drets humans ha de ser la formació més allunyada a nosaltres, però si n’hem de cercar alguna entre les forces parlamentàries, existeix una gran distància entre els nostre concepte de democràcia i el de totes elles.

.

.

El Partit Pirata nòrdic ha obtingut representació parlamentaria. Quines són les expectatives a la cambra catalana?

Confiem en poder ser la sorpresa a les properes eleccions. Ara mateix és difícil precisar quin serà el nostre resultat, però els comentaris i la situació conviden a l’optimisme.

El partit es va fundar el passat 11 d’agost, pendent d’aprovació per part del ministeri de l’interior fins a primers de setembre. Ara mateix comptem amb nuclis organitzant-se a tres de les quatre províncies. La rebuda ha estat excel·lent i cada dia creixem en nombre de gent.

Comptem amb més d’un quart de milió de catalans i catalanes simpatitzants de la cultura lliure que aviat seran contactats, i a banda d’aquesta gent, existeix un percentatge molt important de la societat que no vota perquè no vol votar a ningú dels existents. A les passades eleccions, un 44% de la gent no va votar, i molts van votar al menys dolent. Som el que ha estat esperant tota aquesta gent.

“Confiem en poder ser la sorpresa a les properes eleccions”

.

.

Els “grans partits” disposen de televisió en “prime time”. ¿Pot competir la vostra causa i una promoció sobre plataformes 2.0 amb aquesta audiència?

En els últims estudis sobre usos de mitjans a Catalunya, Internet ja supera en temps a la televisió. La pregunta és, podran els partits tradicionals combatre la influència d’Internet?

S’ha demostrat repetidament que a la societat actual no calen grans recursos per a fer arribar una idea a milions de persones i la gent ja n’és farta del model representatiu i de la classe política en general.

El que triomfa a la xarxa, surt als mitjans tradicionals, i això anirà a més, tingueu-ho present.

.

.

Els partits polítics amb representació cameral són prou conscients de la força d’Internet? Li tenen por o l’aprofiten?

Això els hi hauríeu de preguntar a ells, no?

Cada cop en són més, de conscients, però les inèrcies són difícils de trencar i ells en tenen un munt. Actualment fan servir la xarxa com a aparador, com a altaveu dels seus caps de llista, però sense emprar-la per acostar-se realment la gent i deixar-la participar i prendre les decisions de manera efectiva, usen Internet com sempre han usat els mitjans: unidireccionalment. Internet no és una altra tele i això els fa por.

.

.

La venda il·legal de música i pel·lícules (tema de rabiosa actualitat) s’associa amb màfies explotadores. Top Manta sí o no?

El top manta, com a tal, son diversos delictes. Per una banda, venda il·legal, sense llicència, per una altra banda, ànim de lucre en la còpia de materials protegits per copyright.

Nosaltres demanem el nostre dret a còpia privada, que ja tenim però que ens volen prendre. Ara be, com es pot comprendre, a molta de la gent que formem part de Pirata.cat ens sembla escandalós que sigui un delicte més greu vendre un CD pirata que robar una bossa, i en aquest punt si que podem afirmar que algunes lleis sobre Copyright i patents se’ns han escapat de les mans, i s’estan produint situacions inversemblants.

.

.

Plataformes d’èxit a Internet, com el serveis de Google, ens han acostumat a rebre gratis les coses a canvi del pagament d’un tercer (publicitat). És aquesta una filosofia aplicable a tots els àmbits?

No som qui per a dir si això es pot aplicar a tot. El que si que creiem és que la xarxa ha fet augmentar la quantitat de transaccions entre iguals, sigui la venda a petita escala per Internet o be els bancs de temps, i que la xarxa s’ha d’acostar a més i més gent, reduint l’escletxa digital, i mantenint la neutralitat de la xarxa, permetent el lliure intercanvi de idees i serveis.

Així doncs, com el que defensem són uns principis de llibertat, només us podem dir que serà tot allò que pugui ser.

“Serà tot allò que pugui ser”

.

.

I per acabar, un desig per la nova legislatura?

Poder decidir, però de debò, i no només un cop cada quatre anys.

.

.

Gràcies i molta sort!

Gràcies a vosaltres!

.

.

A Bits Catalans | Nova opció per a les eleccions: el Partit Pirata arriba a Catalunya

Imatges | Flickr

Bits Catalans > Bones Josep, comencem, sense tocar res i sense anomenar el gestor de Correu, quins són el software que utitlizes en aquests moments?

Safari: navegador web
Evernote: clipping des d’ordinador i iPhone cap a la Web
Google Reader: aplicació web per llegir feeds de notícies
Basecamp: aplicació web per gestionar projectes i clients
Twitterrific: client de Twitter
Quicksilver: extensió de la interfície d’usuari del Mac
CSSEdit: editor de web

Bits Catalans > T’escoltem cada dijous al món de RAC1, totes les notícies que comentes sobre TIC i internet són realment interessants, com vas entrar a la radio?

Les primeres experiències en ràdio van ser com a convidat al programa de l’Internauta en aquell temps dirigit i presentat pel gran i inoblidable Jordi Vendrell a Catalunya Ràdio.Arrel de coincidir en un projecte web amb els Especialistas Secundarios de la Cadena Ser em van convidar a participar els dijous (casualitat també) al seu programa de La Contraportada. Aquí va començar la meva col·laboració habitual en ràdio ara fa uns 8 anys.Després vaig col·laborar un estiu amb el Matí de Catalunya Ràdio, després amb el No Som Perfectes del Jordi Beltran i des de la temporada passada al Món a RAC1 amb el Jordi Basté.

Bits Catalans > Quan temps estàs preparant-ho?
Es fa difícil de comptar ja que durant la setmana vaig agafant tot el que crec que pot ser interessant i mitjançant l’Evernote o el Google Reader en vaig fent clipping. El dimecres a la tarda ho poso tot junt més les notícies del sector que hagin pogut sortir durant el dia i en redacto el guió. Després això passa per les mans del Xavi Aymerich del Món a RAC1 i finalment el dijous surt en antena.

Bits Catalans > Sempre s’ha parlat molt bé de la catosfera, què en penses tu? Som una comunitat realment activa?

Des de sempre la comunitat online a Catalunya ha tingut un pes específic molt més gran que el que li correspondria si només tinguéssim en compte criteris purament demogràfics. Un fet poc sabut i que ho corrobora seria el fet de que la primera edició en llengua no anglesa de la Wikipedia fos en català, hores després que en Jimmy Wales anunciés el 16 de Març del 2001 que hi hauria versions locals.Un altre indicador d’aquesta efervescència és el programa l’Internauta que rivalitza amb un altre de la Bay Area de San Francisco en ser el programa degà de la ràdio dedicat a Internet.Un cop el fenòmen blog ha trencat amb la barrera tecnològica de la publicació de continguts, aquesta activitat s’ha traslladat evidentment a l’àmbit català de la blogosfera.

Bits Catalans > Actualment en que estudies o treballes?
Faig classes de mitjans interactius a la Universitat Pompeu Fabra a les facultats de Comunicació Audiovisual i a la de Periodisme.
També dirigeixo projectes de final de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Dirigeixo l’empresa de disseny i estàndards web Mortensen (www.wearemortensen.com)
I quan em queda temps m’escapo a San Francisco a fer de consultor web per a Gotomedia.ing (www.gotomedia.com)
Ah! i els dijous al Món a RAC1 amb el Jordi Beltran i el Guille Milkyway!

Bits Catalans > Penses que monetitzar un bloc és bo? Em refereixo a la publicitat conceptual…
(Imagino que us referiu a la publicitat contextual)
És clar que és bò monetitzar un blog si es fa de manera honest. De totes maneres no és una cosa que em plantejaria de sortida. El que publica ho fa inicialment per passió i el seu públic són les tres famoses F angleses (family, friends and fools). Potser amb el temps pots arribar a cercles més amplis i llavors pensar en una explotació monetària del blog.

De totes maneres els blogs que realment fan diners (Scobble, PerezHilton, BoingBoing i similars) són blogs hiperprofessionalitzats amb equips de redactors al darrera amb els que és impossible competir. D’altra banda en ser en anglès el retorn de l’esforç és molt més gran que si és en català per exemple ja que l’audiència és quasi global.

Bits Catalans > El teu bloc és en anglès, per què?
Doncs per que en algun moment em vaig creure allò del “glocal” de la xarxa, o sigui, explicar el món global des de la meva visió local.

El Ramon Barnils sempre deia que a més de fer ràdio en català per Catalunya havíem de fer ràdio en castellà per Espanya, per que a que coneguessin la nostra visió de les coses. I segurament tenia raó.

Humilment doncs intento explicar la meva visió del món tecnològic i comunicatiu actual des d’aquí però en anglès i per a tot el món. Els internautes catalans no en queden fora donat que el nivell d’anglès és assequible i circumscrit a l’àmbit d’internet i els de fora poden accedir a informació del que passa per aquí.

De totes maneres, el primer “bloc” que vaig escriure va ser al 1998 i va ser en un pseudo-català antic. Encara està online a geocities http://geocities.com/jganyet/

Bits Catalans > Per relaxar-te fora de l’ordinador te’n vas a…
Tocar la guitarra

Bits Catalans > Un test ràpid: Bloc o blog?
Blog

Bits Catalans > Negre o blanc?
Negre

Bits Catalans > Facebook o Twitter?
Twitter

Bits Catalans > Una cançó?
Beastie Boys – Intergalactic

http://www.youtube.com/watch?v=GDS83yrM30Y

Moltes gràcies per atendre’ns, t’escoltarem avui a les 11.

Estol.cat: Bones Núria, comencem, sense tocar res i sense anomenar el gestor de Correu, quins són el software que utilitzes en aquests moments?

En aquests moments només estic fent servir el navegador (G. Chrome). Estic utilitzant un portàtil amb Windows XP. A la feina faig servir la distribució Ubuntu després d’uns anys amb l’Slackware. El proper ordinador podria ser que fos Ubuntu per bé que em refrena no poder disposar del Photoshop. No aconsegueixo acostumar-me al Gimp. Tant a casa com a la feina faig servir l’Open Office.

Estol.cat: Hem estat mirant el teu bloc, amb quina freqüència escrius? T’agradaria escriure més?

El blog l’escric amb tanta freqüència com m’és possible. En aquests moments no el trobareu gaire actualitzat perquè aquest curs estic fent un postgrau i un altre curs que, juntament amb la feina, no em deixen gaire temps ni gaire esma més. Tinc ganes d’escriure-hi més, almenys recuperar el ritme anterior (en els bons moments l’actualitzava un parell o tres de vegades la setmana).

Estol.cat: Sempre s’ha parlat molt bé de la Catosfera, què en penses tu? Som una comunitat realment activa?

Quant a la catosfera, penso que aquests últims anys ha estat molt perceptible l’explosió de blogs i de xarxes de blogs. Penso que es tracta d’una nova capa de vertebració del país. Amb el temps ha anat estabilitzant-se, el fenomen blog, i ha vist sorgir noves qüestions al seu voltant, especialment el sorgiment i explosió de les xarxes socials, amb Facebook al capdavant. Hi ha qui es pregunta si Facebook posarà fi als blogs. Jo crec que cada u trobarem la manera més idònia de comunicar-nos i compartir coneixement, ja sigui des d’un blog ja sigui des del Facebook, el Twitter o altres aplicacions i eines.

Estol.cat: Actualment en que estudies o treballes?

Actualment, i des de fa 3 anys, sóc coordinadora de projectes de DRAC telemàtic (www.drac.com), una empresa terrassenca de serveis internet, amb més de 10 anys d’experiència (de fet, per Sant Jordi fem 13 anys). Al DRAC oferim serveis d’ISP: registre i gestió de dominis, gestió de correu electrònic, hosting, etc; serveis de presència a internet: webs, comerç electrònic, catàlegs online, software per a realització d’enquestes online, creació i gestió de mailings electrònics, posicionament web…; serveis de seguretat informàtica: gestió de xarxes, còpies de seguretat remotes, firewalls…; i també fem software a mida. Estic cursant un postgrau a la UOC, el de Gestió de la informació. També estic fent un curs que no té res a veure ni amb tecnologia ni internet que em treu 6 hores la setmana.

Estol.cat: L’any 2008, el teu bloc, va guanyar el premi TIC de premis blocs, ha pujat molt en visites des d’aquell esdeveniment?

Guanyar el premi va suposar un augment de visites. Ara bé, com que el ritme d’actualizació ha baixat, és cert que les visites també ho han fet. Amb tot, el premi suposa un augment de la visibilitat del blog. Des d’aleshores he percebut un augment de persones de diverses organitzacions que s’han posat en contacte amb mi per qüestions diverses.

Estol.cat: Penses que monetitzar un bloc és bo? Em refereixo a la publicitat conceptual…

Estol.cat: Per relaxar-te fora de l’ordinador te’n vas a…

Estol.cat: Un test ràpid:
Bloc o blog? Blog
Negre o blanc? Ni blanc ni negre
Facebook o Twitter? Facebook i Twitter
T’agrada blogspot? Sí, faig servir blogspot

Molt agraïts per totes les respostes enviades a Bits Catalans.