Seguint un bon enllaç de Genbeta, provem un servei web anomenat DropMocks. Aquest, et permet realitzar galeries d’imatges per compartir-les de la forma més senzilla i clara possible. Sense registre previ, arrossegues les imatges a dintre la pàgina web, i automàticament, tens una galeria d’imatges i amb el seu enllaç curt per compartir. Exemple: http://www.dropmocks.com/mWQgI

Per els amants de la productivitat i rapidesa, pot ser una bona eina per treballar. A curiositat, està feta en HTML 5 per un programador de Google Chrome.

Una solució és disposar d’una servei Web on guardar els nostres arxius i després poder baixar-los per continuar treballant en un altre dispositiu, el que es coneix com Cloud Storage. Això permet oblidar-nos de transportar USB drives o disc durs externs.

El més popular ha estat Dropbox, fundat al 2007 i que ofereix gratuïtament 2 Gb de capacitat (pagant es pot tenir més fins 1.000). Està disponible per a ordinadors, iPhone, iPad, Blackberry i Android. Tot i que en la versió del tablet d’Apple només es permet carregar arxius de vídeo i foto a l’aplicació.

Ara Amazon ha llençat un nou servei d’aquest tipus: Cloud Drive amb 5 Gb sense pagar res, i fins a 1.000 Gb amb les versions de pagament. Per poder utilitzar-ho només cal disposar d’un compte en aquesta web. Al igual que Dropbox també permet guardar qualsevol tipus d’arxiu (documents de text, música, fotos, vídeo,…), i els arxius poden ser fàcilment compartits entre usuaris. Tots dos serveis de file hosting ofereixen una gran funcionalitat a l’hora d’organitzar les nostres carpetes.

Precisament aquest darrer aspecte ha aixecat polèmica. Algunes discogràfiques com Sony Music han dit que l’aplicació no disposa de la llicència per difondre continguts musicals. Des de la web d’e-comerç es defensen dient que el seu no servei es pot equiparar a un disc dur extern o a iTunes.

Caldrà esperar per veure si el Cloud Drive d’Amazon pot destronar el fins ara regnat indiscutible de Drop Box. A més, tampoc hem de perdre de vista que Google ha tret al mercat el User Managed Storage a començaments d’abril; tot I que de moment sembla ser una eina destinada més a les empreses que als particulars.

Wikileaks pot causar certa simpatia entre molts ciutadans, i més quan els documentals com WikiRebels ens mostren la crueltat més absoluta de governs com el Nord-americà. Assange té el poder de la informació, i com no, l’utilitza amb tot el seu dret: a vegades, en forma de venjança.

Bank of America és de les entitats bancàries més grans a E.E.U.U. Fa unes setmanes es sumava a empreses com VISA o PayPal en l’iniciativa de tancar comptes i donacions a Wikileaks. Conseqüentment, Assange va publicar al seu Twitter que en breu publicaria uns quants cables sobre el Bank of America.

És més, va recomanar a tots els usuaris amb diners i accions en aquest Bank, que per seguretat, posessin els seus diners en un espai més segur. I la força d’Assange és enorme: les accions d’aquest banc van baixar en picat, i segons New York Times, el propi banc ja està investigant d’on han surtit les possibles filtracions.

Qui guanyarà el següent assalt, combat?

Via Nación Red

Aquests dies, pàgines i blogs s’encarreguen de resumir les 10 millors fets, notícies o resultats d’aquest 2010. Amb un Internet que pren una importància realment vertiginosa no ens hem d’oblidar que estem treballant sobre maquinari, mai perfecte. I més en aquests moments que el cloud computing agafa una volada molt alta. Feta la reflexió, expliquem que l’empresa de monitoreig Royal Pingdom ha seleccionat 10 grans caigudes de serveis webs.

Segurament són petits espais de minuts, o errors que pocs hem notat, però els diners que han fet perdre a les respectives empreses els fan importants. Anem-hi, les 10 caigudes web aquest 2010:

Viquipèdia

El sistema principal va fallar al Març, és més, el d’emergència també deixant a molts usuaris a l’aire durant unes hores.

WordPress.com

A mitjans de Febrer el servei de WordPress vau caure 110 minuts. Milions de blogs van desaparèixer.

Gmail

Els perfectes de Google també tenen errors, encara que no afecta a tot el món, varis errors aquest any: dos hores al Febrer, 36 hores al Març i dos hores a Setembre.

China, i el seu mal enrutament

China Telecom va distrubuïr rutas de tràfic incorrecte, durant 18 minuts el 15 per cent del tràfic d’Internet va ser enviat per China.

Twitter i el mundial de Sudàfrica

La presència de les piulades durant l’esdeveniment futbolístic, va bloquejar el servei en vàries ocasions. Val a dir que Twitter ha tingut un creixement enorme aquest 2010 i ara ja no veiem tants cops la nostra estimada Balena.

Facebook

Facebook ha estat dels serveis més sòlids d’Internet. Al Setembre un petit error en les notificacions ens deixava sense la xarxa social unes hores. Segurament un error més petit, però l’error que va afectar a més gent i usuaris.

Foursquare

Un crash força gran, errors en la base de dades que van permetre que no geo-localitzessim durant 11 hores.

Paypal

Quatre hores i mitja al Octubre sense poder fer els pagaments, quants diners perduts de comerç electrònic?

Tumblr

Igual que WordPress, 11 milions de blogs es van quedar offline durant 24 hores aquest Desembre passat.

I per acabar Wikileaks

Serveis DNS que deixen de servir Wikileaks, Amazon que retira del seu allotjament tota la web. Wikileaks no ha caigut pas, el seu sistema de miralls ens ha deixat un espai on accedir a l’informació confidencial, o no, aquesta ha estat la caiguda més sonada. I estranyament, no provocada per els propietaris de l’entitat

Més informació a http://royal.pingdom.com/2010/12/21/the-major-incidents-on-the-internet-in-2010/ Via Read Write Web

Hi ha molt pocs productes desenvolupats al nostre país que puguin arribar a considerar-se referents mundials, però l’eyeOS és una excepció i cada dia que passa amplia fronteres.

L’eyeOS es defineix com un sistema operatiu en línia, malgrat que realment és un escriptori en línia. Està basat en la computació en núvol, és a dir, que des de qualsevol ordinador podem accedir a les nostres dades i els nostres programes, perquè estan tots emmagatzemats a un servidor.

A mitjans agost es va publicar la primera versió estable de la branca 2.x i fa pocs dies s’han assolit les 100.000 baixades. Això gràcies al fet de ser programari lliure i gratuït i estar disponible en diverses llengües.

Cal dir que el nombre de baixades no reflexa en cap cas el nombre d’usuaris ja que som molts els qui utilitzem la versió instal·lada en un servidor públic i que no requereix baixar-se cap fitxer. Així que al centenar de miler d’usuaris que utilitzen l’eyeOS 2 en el seu servidor cal sumar-hi unes quantes desenes d’usuaris més que utilitzem la versió pública.

A part, que estem parlant només de la versió 2: l’eyeOS 1 fa anys que està disponible i també ha tingut un èxit sorprenent.

Des d’aquí no podem fer res més que felicitar l’equip que hi ha darrere l’eyeOS i esperar amb ànsia la versió 2.3, de la qual us en parlarem quan es publiqui.

• Font | eyeOS Blog

En un camp, el dels gadgets tecnològics, que es diversifica i estén exponencialment, trobem, en cada nou aparell, alguna característica eminent que reflecteix les tendències de canvi.

Així com, no fa tant, la novetats podrien ser la pantalla en color (recordeu els antics mòbils, portàtils o el primer iPod) o la possibilitat de concertar-se a xarxes WiFi, les tecnologies desenvolupades avui dia són tantes i tan diverses, que costaria decidir unànimement quin és l’avenç tecnològic que està canviant les coses.

Per sobre de tot, però, hi ha tendències que s’han mantingut igual des del principi: la tecnologia informàtica sempre ha buscat ser més versàtil, més potent i més assequible, en definitiva, donar més per menys.

Podem tenir aparells cada vegada més petits i potents, però, com sempre, això comporta inconvenients. ¿Què passaria si els nostres aparells, tan mòbils com són, passen a mans alienes sense el nostre consentiment?

Tots sabem que ens pot passar, però refusem imaginar-ho. Ens és més còmode creure que això només els ocorre als altres i, per tant, nosaltres i els nostres aparells (mòbil, portàtil…) no estem en perill.

Tanmateix, si aparquem un instant la nostra imaginació complaent i observem la realitat, ens sorprendrà descobrir com, amb tota probabilitat, coneixem algun cas de pèrdua, fur i/o atracament més a prop del que ens havíem imaginat.

Què fer en cas d’un robatori?

Afortunadament, blocar la targeta SIM del telèfon mòbil o suspendre el mòdem USB del nostre portàtil es resol amb una trucada gratuïta i per gentilesa de l’operador de telefonia (contactant amb al servei d’atenció al client). Aquest dret ens cobreix les espatlles contra possibles despeses que pogués realitzar el lladre a costa nostra, però no resol en absolut la recuperació dels aparells i la informació que contenen.

Si fem cas a les estadístiques, és realment difícil que recuperem el que ens han pres (fins i tot havent formalitzat la denúncia pertinent), per això es recomana efectuar periòdicament còpies de seguretat de les nostres dades (dues, com a mínim, i emmagatzemades en llocs físicament separats).

En el cas dels telèfons mòbils, els contactes, els missatges i les fotos solen ser, per aquest ordre, les dades que més greu ens sap perdre.

Sense cap problema ni cost afegit, la majoria de fabricants ofereixen programari gratuït que podem instal·lar al nostre ordinador per realitzar una còpia de seguretat del telèfon. És el cas, per exemple, de Nokia PC Suite, Samsung PC Studio o HTC Sync.

A més, alguns operadors de telefonia, ofereixen serveis per emmagatzemar els nostres contactes online i els darrers models amb Android poden realitzar una copia de seguretat íntegra a la targeta Micro SD.

Pel que fa al portàtil, es recomana disposar de, com a mínim, un disc dur extern (quants més millor, n’hi ha per menys de 70 euros) per realitzar còpies de seguretat dels nostres documents, pel·lícules, fotografies, programes… que mantindrem més segur si el guardem lluny de l’orinador (pel que pugui passar). Aquí, també, hi podrem emmagatzemar allò que prèviament haguem importat des del mòbil.

Pels fitxers de menor tamany (documents de text, per exemple) podem optar per obrir un compte en un disc dur virtual (ADrive ofereix gratuïtament 50 GB amb permanència vitalícia dels fitxers) i desar-hi allà tots els canvis que efectuem, així com treballar amb Google Documents quan ho fem amb grup.

En aquests darrers cassos, la nostra informació serà emmagatzemada en un servidor d’Internet situat a molts quilòmetres del nostre aparell, rebaixant així les possibilitats de patir pèrdues de dades en un incendi, per exemple.

Fer còpies de seguretat, doncs, és relativament fàcil. Però què podem fer si també ens roben el maquinari?

En seguirem parlant…

Imatge explicativa del web de l'Ubuntu One

Ubuntu One és un sistema d’emmagatzematge que permet pujar els fitxers que vulguem a un servidor arrosegant-los senzillament a una carpeta. Això permet que puguem sincronitzar fitxers entre dos ordinadors, per exemple, o que des de qualsevol ordinador (tingui l’Ubuntu One instal·lat o no) hi puguem accedir a través de la interfície web.

Canonical va presentar aquest servei el maig i amb la versió 9.10 de l’Ubuntu ja ve inclòs per defecte al sistema operatiu. Es pot utilitzar el mode gratuït, que permet pujar fins a 2 GB, o la versió de pagament (que costa 10 dòlars mensuals) i que passa, amb aquest canvi, de 10 a 50 GB.

Sens dubte una capacitat molt més alta i que s’adapta millor al mercat actual de la competència, que també ofereix capacitats semblants. Tot i això, crec que seria interessant que afegissin més tarifes: per alguns 50 GB són massa i preferirien estalviar-se uns diners, mentre que d’altres poden considerar que no en tenen prou ni amb aquest canvi.

A més a més, haurien d’afegir més funcionalitats destinades als usuaris d’Ubuntu, ja que la seva funció actual la cobreix perfectament Dropbox, que té el mateix preu i és compatible amb Linux, Windows i Mac OS.

Enllaç | Ubuntu One

A BitsCatalans | Ubuntu One, la manera de sincronitzar fitxers entre ordinadors amb l’Ubuntu

Hi haurà dos sistemes d’ús: un gratuït, amb 2GB de memòria, i un que costarà 10 dòlars mensuals i que tindrà fins a 10GB d’espai per compartir una gran quantitat de fitxers. És interessant veure que això també serà una nova manera d’aportar ingressos a Ubuntu, que, malgrat que es preveu que en pocs anys Canonical (l’empresa que el desenvolupa) sigui rendible, a dia d’avui encara es manté gràcies a les aportacions milionàries de Mark Shuttleworth.

El concepte de sincronització de fitxers que porta l’Ubuntu One no és nou i hi ha altres projectes com el DropBox que fan la mateixa funció i a més són multipltaforma.

• Enllaç | Ubuntu One