Han trigat. Però sembla que comencen a fer els deures, al menys mínimament.
Divendres passat, Microsoft Ibèrica s’enorgullia d’anunciar al seu bloc corporatiu la decisió d’incloure una pantalla de selecció de navegador, que segons sembla, arribarà a partir del proper 1 de març.
L’objectiu final seria afavorir les regles de joc en matèria de competència, encara que, com és de suposar, la decisió no l’ha pres Microsoft per iniciativa pròpia ni, encara molt menys, traspassarà fronteres europees.
La mesura, substancialment descafeïnada, i que arriba desprès de fortes pressions, fa pensar que Microsoft ha possibilitat que es deixi d’utilitzar l’Explorer (complaent, així, a la Comissió Europea), però no es preocupa pasd’incitar-ho. De fet, es tracta d’una opció més o menys amagada i que no beneficiarà a tots els usuaris.
Fa un parell de setmanes, en Josep Andreu Palacios ens escrivia a BitsCatalans l’article titulat «Guerra de navegadors. Jo, Chrome» finalment m’he decidit a fer-li un article de resposta, perquè no es digui que en aquest bloc no pensem també en el Firefox.
Potser alguns sabreu que formo part de l’equip Mozilla.cat de Softcatalà i per tant estic totalment compromès amb el Firefox i la resta de productes de Mozilla.
Primer de tot he de reconèixer que cadascú té el seu navegador preferit i que no n’hi ha cap que pugui agradar a tothom, malgrat això m’agradaria explicar què fa que utilitzi el Firefox i no el Chrome.
No és el Firefox, és el meu Firefox
Com no, començo pel que millor caracteritza el Firefox: les extensions i la resta de complements. N’utilitzo deu (hi ha gent que en fa servir moltes més) i la veritat és que em serveixen per tot, fan que pugui navegar amb una comoditat impressionant, cada una és un petit tresor que fan de la navegació una experiència molt bona.
Seguim amb la sèrie d’articles Google vs. Xina ara desviant-nos una mica del tema i ficant-nos en el que realment ha portat tots aquests problemes: un error de seguretat molt greu en l’Internet Explorer, el navegador web de Microsoft.
El problema radica en què l’IE fa referència a un punter (espai de memòria reservat pel valor d’una variable) que no existeix. En alguns casos, s’hi pot tenir accés i introduir-hi qualsevol codi maliciós. D’aquesta manera, la perillositat de l’atac és infinita: pot ser que l’únic que faci sigui tancar-te el navegador de sobte, o que prengui el control total del teu ordinador. Depèn de l’atacant i el codi que hagi programat.
El pitjor de tot és que s’ha publicat a Internet com reproduir-la; de manera que qualsevol que tingui coneixements i mitjans necessaris, la pot implementar.
Malgrat que en un principi, quan es va projectar, estava previst per a finals del 2009, ha estat avui quan s’ha publicat la versió final del Firefox 3.6, una actualització que, malgrat no ser menor, inclou poques novetats en comparació amb les versions 3.0 i 3.5.
El cert, no és que porti poques novetats, sinó que la feina s’ha concentrat a l’interior: millores en suport als estàndards, en el rendiment… Però a això ja hi arribarem: comencem per les novetats que podem veure a simple vista:
Nou sistema de temes que es poden instal·lar sense reiniciar, són més lleugers, es poden previsualitzar abans d’instal·lar-los, són més senzills de desenvolupar, etc. Es tracta de la inclusió del codi de l’extensió Personas (que ja permet això al Firefox 3.5) al codi del programa.
Comprovació de l’estat dels connectors: el Firefox avisarà quan no estiguin actualitzats. Actualment ja ho fa amb les extensions i els temes. D’aquesta manera molts usuaris milloraran en velocitat i estabilitat, ja que molts cops els problemes vénen degut al mal rendiment dels connectors.
Compatibilitat amb acceleròmetres, és a dir, als moviments del dispostiu. Malgrat que en un ordinador de sobretaula no té cap utilitat, en dispositius mòbils i ordinadors portàtils pot ser útil.
Sempre m’ha semblat que la qüestió dels navegadors és molt personal. Moure’s per la xarxa és quelcom que molts –i cada vegada més—fem a diari, utilitzant un o altre programari depenent de les nostres preferències o, per què no, experiències.
Firefox, Chrome, Safari… tots utilitzem el nostre, i tenim clar el per què. Pot ser més segur, més ràpid, més atractiu, ens pot agradar més el seu desenvolupador o, tal vegada és l’únic que coneixem. Això, de fet, és el que succeeix, majoritàriament, amb els usuaris d’Internet Explorer, de Micorsoft, que, segons sembla, incomplint les directives europees, és el que a molts els hi va bé perquè, de fet, és l’únic que coneixen. La majoria dels qui en proven d’altres s’hi queden, i m’haig d’incloure en aquest grup.
Abans d’explicar la meva experiència, emperò, m’agradaria fer un cop d’ull a les dades:
Al wiki de Mozilla s’ha publicat informació referent a les properes versions del Firefox. Segons es diu, el llançament del Firefox 3.6 es prorroga fins al primer trimestre del 2010; en un primer moment estava previst per aquest 2009.
També hi ha informació sobre el Firefox 4.0, que sembla ser que es podria publicar a finals del 2010 o principis del 2011. Aquest estiu, si tot va bé, hauríem de veure’n la primera versió beta.
El cas del Songbird és un d’aquells que desmostra que la discriminació cap a usuaris de Mac OS i sobretot de GNU/Linux també prové dels programes lliures.
És un reproductor multimèdia lliure, multiplataforma, amb possibilitat d’instal·lar-hi extensions i totalment traduït al català per Softcatalà. Després de vuit mesos sense una nova versió, l’equip del Songbird ha publicat una actualització, la que serà la branca 1.4.x, en concret han publicat, en poques hores, la versió 1.4.1 i la 1.4.2 que corregia petits errors de la primera.
Fins ara instal·lar extensions al Chrome no era un dels seus punts forts. On s’havien de buscar? A més, en les versions més inicials eren difícils d’instal·lar i desinstal·lar.
Però Google ha après de Mozilla i vol copiar allò que va fer gran al Firefox en el seu moment: saber tractar les extensions perquè sigui ben senzill instal·lar-les i desinstal·lar-les.
Per això, han obert una pàgina web amb una recopilació d’extensions pel Chrome, a hores d’ara ja n’hi ha més de 500; força lluny encara de les 10.865 que hi ha al web de Mozilla; però un bon punt a partir del qual començar.
Captura del Google Chrome a Linux mostrant BitsCatalans
Google ha publicat la versió beta del seu navegador web Chrome per a sistemes operatius Linux; en concret per a Ubuntu, Debian, Fedora i OpenSuse; i Mac OS X 10.5 i posteriors.
Es tracta de la mateixa versió del Chromium que ja podíem utilitzar en sistemes Linux amb un parell de novetats (a part del canvi de nom i logotip): poder reportar errors i poder enviar estadístiques a Google; coses que, a mi, personalment, no m’interessen.
L’única cosa que realment s’ha de destacar d’aquest llançament és que ara el podrem tenir en català; ja que, que jo sàpiga, el Chromium no es podia posar en la nostra llengua.
I finalment ha arribat el 22 d’octubre, un dia com qualsevol altre per a milions de persones, però no per a la gent de Microsoft que ha llançat a nivell mundial de manera oficial el seu nou sistema operatiu Windows 7.
Només cal dir que de moment no està disponible en català i que fins d’aquí una setmana no sortira el pedaç per traduir la versió espanyola en català.
Aquí us deixo un vídeo perquè veieu com es el nou Windows 7. Us agrada ?
You are currently browsing the archives for the Navegadors category.
Bitscatalans.com és un bloc sobre tecnologia, Internet 2.0, aplicacions, software, disseny web, programació web i aplicacions escrit en català. Estem emmarcats dintre la xarxa Estol.cat. Si teniu algun dubte o suggerència, ens podeu escriure a info [ arroba ] bitscatalans.com
(Puntuació: +1, 1 vots)
Loading ...
Han trigat. Però sembla que comencen a fer els deures, al menys mínimament.
