Apple ja ha obert la descàrrega de la darrera versió del sistema operatiu per iPhone i iPod Touch.

Aquesta actualització inclou Game Center i soluciona varis problemes amb el sensor de proximitat de l’iPhone 4 i els problemes de rendiment de l’iPhone 3G, entre d’altres.

Els que tingueu el jailbreak fet, no actualitzeu a la nova versió, espereu.

Un equip mundial d’opinió, coneixement i relats. Quans retweets serem capaç de fer d’aquesta noticia? Que tal un hastag #145M?

Sembla que els bons projectes comencen a l’estiu. Era un 15 de juliol quan Biz Stone, Evan Williams i Jack Dorsey engegaven aquest projecte. Des de llavors, amb una simplicitat que s’ha mantingut inusualment intacta, la moda del microbloging (així coneixem serveis com twitter) no ha parat de créixer. En un món d’informació continua i massificada, amb diaris cada cop més gruixuts i planes web més pesades, twitter revolucionava la saviesa col·lectiva demostrant que amb 140 caràcters es poden dir moltes coses. A ell, per exemple, devem la útil invenció dels serveis de condensació de direccions web.

Evan Williams donava aquesta nit la noticia, twitter supera els 145 milions d’usuaris. L’última informació al respecte indicava que en tenia 105 milions, cosa que suposa un creixement aproximat de 300.000 nous registres al dia.

Des de l’empresa es reconeix que bona part d’aquesta crescuda s’ha efectuat gràcies a fidels usuaris mòbils de twitter (els he sentit anomenar migratory birds), ja que el 60% efectuen les seves actualitzacions més enllà de l’ordinador personal.

I la cosa no para de créixer…

Molt piulat i molt per piular!

Fonts | Mashable, Wikipedia

Imatge | Icon Archive

A l’Special Event d’avui s’han renovat molts productes, com tota la gamma d’iPods menys l’iPod Classic, o l’AppleTV, que passa a ser més petit, també s’ha actualitzat la versió de l’iTunes i s’afegeix Ping com a xarxa social associada a l’iTunes.

Tot seguit teniu una petita explicació de cada novetat.

iPod Shuffle

Ha estat el primer producte renovat, torna a ser quadrat i es presenta en 5 colors diferents (gris, blau, verd, groc i rosa). Com a anècdota, la tercera generació havia canviat lleugerament i havia eliminat la roda de botons de la segona generació, molts usuaris es van queixar d’aquest canvi i per això es torna bastant a l’aspecte de la segona generació. Està disponible en 2GB per 49€, 25 idiomes diferents (no hi ha el català) i la bateria dura fins a 15 hores.

Més informació

iPod nano

És potser la novetat més esperada o si més no comentada per la xarxa aquests darrers dies, s’elimina la clickwheel que havia fet triomfar Apple fa uns anys i l’aparell es torna quadrat, esdevenint una sola pantalla multitàctil, un iPod Touch en mida reduïda i molt pràctic. Està disponible en 8GB per 159€ i en 16GB per 189€, 25 idiomes diferents (entre ells hi manca el català) i la bateria dura fins a 24 hores.

Més informació

iPod Touch

Ara és més prim (59 g) i inclou quasi totes les funcionalitats que ja inclou l’iPhone 4, entre elles el Retina Display, FaceTime, gravació de vídeo en HD i fotografies en HDR. Està disponible en 8GB per 229€, 32GB per 299€ i 64GB per 399€.

Més informació

AppleTV

Steve Jobs ha admès que va ser un fracàs el seu llençament i ha presentat una nova versió de la televisió d’Apple, totalment redissenyada i més petita. S’ha eliminat la compra de sèries i pel·lícules i només es permet llogar-les (des de 4,99€ les pel·lícules i 0,99€ els capítols de les sèries). El lloguer de sèries i pel·lícules no està disponible als Països Catalans, però s’especula que d’aquí un any sí.

Més informació

iTunes 10

Nova versió del reproductor d’Apple, que passa a incloure una xarxa social exclusiva d’Apple (anomenada Ping i explicada a continuació) i un nou logo, jubilant el CD característic. La nova versió inclou una millor sincronització per iPad, iPhone i iPod. AirTunes passa a dir-se AirPlay.

Ping

La xarxa social d’Apple. La companyia es llença de cap en aquest terreny i ofereix als seus usuaris d’iTunes una xarxa social exclusiva per compartir música i interessos multimèdia. Caldrà esperar si la gent s’hi enganxa o acaba sent un desastre com Google Wave.

Més informació

Com a conclusió final, esmentar que no s’ha actualitzat l’iPod Classic, que continua amb la clickwheel. L’streaming de la presentació ha funcionat correctament menys en algun moment en que es penjava o es tallava (calia actualitzar pàgina) i només ha estat disponible per Mac OS X o iOS amb Safari, esperem que per la propera keynote tinguem streaming per Windows i en tots els navegadors possibles. Ha estat una keynote molt completa on s’han complert les previsions de la xarxa de blocs de la poma mossegada, que ja preveien la majoria de productes.

Felicitar al Bloc d’Apple en Català i a mossegalapoma per fer un seguiment exemplar de l’event i saludar a tots i totes els que heu llegit i comentat aquest resum i petita anàlisi feta sobre la marxa.

.

Amb el retard congènit dels òrgans oficials i la diplomàcia, el subsecretari de defensa nord-americà, William S. Lynn, reconeixia recentment l’atac maliciós que va patir el Pentàgon l’any 2008.

Qualificat com la violació més important que han patit mai els equips informàtics de l’exèrcit nord-americà (el més avançat del món, suposadament), el mea culpa arriba en un moment delicat; l’ombra del cas WikiLeaks segueix planant sobre el Pentàgon. Té alguna cosa a veure aquest atac amb la recent publicació de material militar classificat?

La versió oficial, de moment, no en fa cap referència.

Lynn reconeix que la violació de material secret (no ha volgut especificar quin) va ocórrer ara fa dos anys (però això, de fet, no suposa cap novetat, ja que des del primer dia van existir nombrosos rumors).

Segons la versió oficial, l’atac fou perpetrat per una agència d’intel·ligència estrangera, a l’introduir un llapis de memòria infectat en un portàtil d’una base militar a l’est del país (quin sistema operatiu tindria? Això tampoc s’ha fet públic). A partir d’aquí, el software maliciós hauria aconseguit propagar-se de manera desapercebuda fins arribar a infectar bona part de la xarxa informàtica militar.

Tanmateix, en tot això no hi ha res de nou. El procediment és idèntic al d’un virus qualsevol que pot atacar el nostre Windows. Senzillament, els protocols d’infecció s’han millorat per esquivar barreres majors.

En aquest sentit, precisament, no tothom aprova la versió oficial. La controvèrsia no és unànime, si bé moltes fonts coincideixen a dir que l’atac no tindria perquè haver sigut planejat per un servei d’intel·ligència.

De fet, són prou conegudes les rivalitats entre crakers (programadors malignes), que sense tenir intencions pròpiament militars, es reten mútuament per aconseguir esquivar barreres cada cop més grans. Per la majoria, entrar en un ordinador amb Windows (el sistema operatiu més usat al món) és un repte de nivell principiant. ¿Què millor, per demostrar els teus coneixements, que flanquejar la xarxa informàtica més ben guardada del món?

I és que, segons reportà  la revista Wire, informada per una font anònima, els militars mai varen estar segurs de qui era l’autor de l’atac. La publicació també assegura que el virus responsable de la intrusió era una variant del cuc SillyFDC.  Pel que es coneix d’aquest agent maliciós, la font apunta que les possibilitats de violar els documents més ben guardats eren molt limitades, ja que el virus fa servir la connexió a Internet ordinària per actuar, mentre que els ordinadors militars la tenen quasi vetada.

Que no m’ho toquin!

Sigui com sigui, i més enllà de la magnitud, complexitat o gravetat de l’atac, el greuge psicològic s’ha fet notar. A poca gent li fa gràcia tenir un intrús en el seu ordinador (els que ho saben, de fet, es podrien considerar afortunats), però al parlar del Pentàgon l’afer pren una altra magnitud.

Un software antivíric no és factible. Van caldre catorze experts per netejar la infecció (molts diuen que fou una mesura exagerada). Segons un d’aquests informàtics, a més, el subsecretari de defensa ha exagerat negativament respecte a la seguretat informàtica militar nord-americana. Les asseveracions de Lynn, segons aquest treballador de Sophos, admetrien que el Pentàgon és més vulnerable que qualsevol sistema informàtic estàndard d’una empresa, i això no resulta massa tranquil·litzador…

No som els únics

Prenguem-nos-ho, doncs, com una lliçó de vida i empatia.

El proper cop que el nostre ordinador vagi lent, ens ensenyi coses que no volem veure, o ens obsequi amb la tan famosa i detestable pantalla blava, ja podrem respirar tranquils i pensar “Bah, això al Pentàgon també li passa…”

Font | Technology News, Perú 21

Imatges | Flickr

Des del diari ABC ens arriba la notícia sobre la propera obertura d’una Apple Store a València, a la cruïlla entre els carrers Roger de Llúria i Cristòfor Colom. Com veiem a la foto, l’edifici és clàssic i té fins a 4 plantes, la planta baixa i la primera planta es dedicaran a exposició i venda de productes, i la tercera servirà pel servei tècnic.

La data d’obertura és encara una incògnita, tot i que s’espera que pugui estar llesta cap a finals d’any.

Estarem atents a possibles novetats

.

Encara en tràmits de registre (que naveguen a bon vent, segons fonts internes) el Partit Pirata de Catalunya, que tot just ha hissat les veles, prepara amb entusiasme la seva candidatura a les eleccions d’aquesta tardor.  En un clima de desafecció política general i davant nombroses previsions que apunten alguns canvis en l’estructura parlamentària, la jove formació respira un aire d’optimisme.

El Partit Pirata català compta amb el recolzament oficial de la plataforma anti llei Sinde (uns 300.000 signants a Catalunya) i pretén seguir el precedent dels seus col·legues europeus, que ja han aconseguit representació a l’euro cambra, al parlament noruec i municipis de Suïssa i Alemanya.

Peiruza confia en obtenir representació parlamentària en la propera legislatura (Ciutadans va esgarrapar 3 diputats amb 89.840 vots, i algunes enquestes els situen enguany fora de l’hemicicle). Però com veu el Partit Pirata el panorama polític català? Què faria en primer lloc si arriba al parlament? Hem volgut ser els primers a saber-ho.

Kenneth Peiruza, membre del Partit Pirata de Catalunya

Té 32 anys, és consultor IT i  formador GNU/Linux. Enguany, s’ha embarcat en el Partit Pirata de Catalunya com a membre dels grups d’organització i comunicació.

“Representem una necessitat social”

.

.

“Pirata” és una paraula que crida l’atenció. Caldrà, d’aquí a un temps, canviar-se el nom o normalitzar el terme?

Els Partits Pirata es creen per a defensar els drets dels ciutadans.

- Dret a la transparència en els governs
- Dret a la informació veraç
- Dret a la llibertat d’expressió
- Dret a participar del progrés científic i tecnològic
- Dret a participar de la cultura
- Dret a la presumpció d’innocència
- Dret a la privacitat
- Dret a la neutralitat de la xarxa

En la resta d’aspectes, diferents partits pirates hem optat per diverses opcions.

A llocs com Suècia, s’ha optat per arribar a acords amb altres partits, però be, a Suècia els polítics són gent treballadora i respectable, i ja disposen de grans mesures de transparència al govern.

A Catalunya, com a Alemanya o Suïssa, llocs a on també es compta amb representants electes, es proposa la participació directa de la societat.

Representem una necessitat social, que demana a crits un canvi; i el vol ara, no d’aquí un temps, ni uns anys. Ens han fet creure que la política es una cosa grisa, avorrida i de gent sense paraula. Hem dit prou!

Som gent que, d’una forma o altra, ha lluitat pels seus drets o bé per a obtenir-ne de nous. Des de gent de mitjans de comunicació autogestionats, cultura lliure, programari lliure, drets civils, recerca i investigació, educació, participació social, etc.

Durant anys, molts hem lluitat en diverses campanyes per a aturar els abusos de poder de les grans corporacions, o de figures poc democràtiques i opaques. A la fi, hem vist que tenim molts més punts en comú que no ens pensàvem, i ens hem agrupat sota la defensa d’aquests mínims que creiem que són imprescindibles per a poder desenvolupar una democràcia saludable.

La gent té molt més senderi del que ens han fet creure. Per posar uns exemples: quan el govern espanyol va voler enviar tropes a l’Iraq, el 90% de la població hi estava en contra, està clar què no s’hagués fet si la gent hagués pogut decidir.

Així doncs, mentre no tinguem els nostres drets garantits i no tinguem una democràcia sana, tindrem raó de ser.

“La gent té molt més senderi del que ens han fet creure”

.

.

Quin és el vostre sistema de democràcia interna?

Pel que fa a les qüestions que els nostres representants hagin de votar, si no estan contemplades a l’ideari o al programa, apliquem democràcia directa.

Tota persona que vulgui participar en les decisions que afectin a la seva vida, podrà fer-ho. Als municipis, presencial o telemàticament, i a la resta d’estaments, per Internet.

Qualsevol afiliat pot proposar i decidir sobre qualsevol qüestió referent al seu municipi, així com al Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats o al Parlament Europeu. Portarem el seu vot allà a on tinguem representació. En funció de què voti la gent, els diputats pirates votaran proporcionalment.

No veiem cap necessitat d’esperar quatre anys a veure que ens hem equivocat de vot, ni en haver de comprar qüestions en “packs” polítics, ni veure com traeixen les promeses electorals.

“Qualsevol afiliat pot proposar i decidir sobre qualsevol qüestió referent al seu municipi”

És molt trist pensar que la major part de la gent hem votat al menys dolent o al que promet frenar al més dolent, per això esperem aportar un bri d’esperança a la democràcia. Ja n’hi ha prou!

.

.

No oblidem que estem parlant de política. Quines serien les 5 accions prioritàries en cas d’arribar, ara mateix, al poder?

- Transparència en l’administració, de forma que els ciutadans sàpiguen en què s’inverteixen els seus impostos i puguin consultar qualsevol documentació que no impliqui violació de la privacitat de tercers.

- Promoure la democràcia directa i la participació ciutadana en tots els àmbits (pedagogia, educació, accés a Internet i obtenció d’equipaments per a participació telemàtica segura).

- Fomentar l’accés a la cultura i al coneixement, promovent la creació de continguts lliures i legislant per a permetre que els artistes i creadors puguin decidir lliurement els usos de les seves produccions.

- Fer desaparèixer l’escletxa digital. Portar la banda ampla a tots els municipis i sol·licitar un certificat digital i un lector per a tots els residents a Catalunya amb dret a vot, de forma que puguin participar telemàticament i de forma segura en la presa de decisions.

- Impulsar l’ús de programari lliure i d’estàndards lliures en les administracions públiques, garantir-ne la transparència del tractament i la confidencialitat de les dades dels ciutadans, a banda de reduir els costos de l’administració.

Aviat publicarem una versió oberta de programa electoral al qual demanarem que participin els moviments socials i la ciutadania per tal d’acabar de completar amb altres aportacions vinculades a l’ideari. Com ja hem dit, per a totes les demés qüestions, aplicarem la democràcia directa.

“Aviat publicarem una versió oberta de programa electoral”

.

.

En el marc polític català, quina és la formació més allunyada, en idearis, a la vostra?

El Partit Pirata vol dur a la pràctica una democràcia real, practicant-la des de la pròpia arrel, des de la base de la societat.

Evidentment, un partit que no respecti els drets humans ha de ser la formació més allunyada a nosaltres, però si n’hem de cercar alguna entre les forces parlamentàries, existeix una gran distància entre els nostre concepte de democràcia i el de totes elles.

.

.

El Partit Pirata nòrdic ha obtingut representació parlamentaria. Quines són les expectatives a la cambra catalana?

Confiem en poder ser la sorpresa a les properes eleccions. Ara mateix és difícil precisar quin serà el nostre resultat, però els comentaris i la situació conviden a l’optimisme.

El partit es va fundar el passat 11 d’agost, pendent d’aprovació per part del ministeri de l’interior fins a primers de setembre. Ara mateix comptem amb nuclis organitzant-se a tres de les quatre províncies. La rebuda ha estat excel·lent i cada dia creixem en nombre de gent.

Comptem amb més d’un quart de milió de catalans i catalanes simpatitzants de la cultura lliure que aviat seran contactats, i a banda d’aquesta gent, existeix un percentatge molt important de la societat que no vota perquè no vol votar a ningú dels existents. A les passades eleccions, un 44% de la gent no va votar, i molts van votar al menys dolent. Som el que ha estat esperant tota aquesta gent.

“Confiem en poder ser la sorpresa a les properes eleccions”

.

.

Els “grans partits” disposen de televisió en “prime time”. ¿Pot competir la vostra causa i una promoció sobre plataformes 2.0 amb aquesta audiència?

En els últims estudis sobre usos de mitjans a Catalunya, Internet ja supera en temps a la televisió. La pregunta és, podran els partits tradicionals combatre la influència d’Internet?

S’ha demostrat repetidament que a la societat actual no calen grans recursos per a fer arribar una idea a milions de persones i la gent ja n’és farta del model representatiu i de la classe política en general.

El que triomfa a la xarxa, surt als mitjans tradicionals, i això anirà a més, tingueu-ho present.

.

.

Els partits polítics amb representació cameral són prou conscients de la força d’Internet? Li tenen por o l’aprofiten?

Això els hi hauríeu de preguntar a ells, no?

Cada cop en són més, de conscients, però les inèrcies són difícils de trencar i ells en tenen un munt. Actualment fan servir la xarxa com a aparador, com a altaveu dels seus caps de llista, però sense emprar-la per acostar-se realment la gent i deixar-la participar i prendre les decisions de manera efectiva, usen Internet com sempre han usat els mitjans: unidireccionalment. Internet no és una altra tele i això els fa por.

.

.

La venda il·legal de música i pel·lícules (tema de rabiosa actualitat) s’associa amb màfies explotadores. Top Manta sí o no?

El top manta, com a tal, son diversos delictes. Per una banda, venda il·legal, sense llicència, per una altra banda, ànim de lucre en la còpia de materials protegits per copyright.

Nosaltres demanem el nostre dret a còpia privada, que ja tenim però que ens volen prendre. Ara be, com es pot comprendre, a molta de la gent que formem part de Pirata.cat ens sembla escandalós que sigui un delicte més greu vendre un CD pirata que robar una bossa, i en aquest punt si que podem afirmar que algunes lleis sobre Copyright i patents se’ns han escapat de les mans, i s’estan produint situacions inversemblants.

.

.

Plataformes d’èxit a Internet, com el serveis de Google, ens han acostumat a rebre gratis les coses a canvi del pagament d’un tercer (publicitat). És aquesta una filosofia aplicable a tots els àmbits?

No som qui per a dir si això es pot aplicar a tot. El que si que creiem és que la xarxa ha fet augmentar la quantitat de transaccions entre iguals, sigui la venda a petita escala per Internet o be els bancs de temps, i que la xarxa s’ha d’acostar a més i més gent, reduint l’escletxa digital, i mantenint la neutralitat de la xarxa, permetent el lliure intercanvi de idees i serveis.

Així doncs, com el que defensem són uns principis de llibertat, només us podem dir que serà tot allò que pugui ser.

“Serà tot allò que pugui ser”

.

.

I per acabar, un desig per la nova legislatura?

Poder decidir, però de debò, i no només un cop cada quatre anys.

.

.

Gràcies i molta sort!

Gràcies a vosaltres!

.

.

A Bits Catalans | Nova opció per a les eleccions: el Partit Pirata arriba a Catalunya

Imatges | Flickr

Apple ha penjat avui mateix la poma mossegada al mur negre que feia setmanes que veiem quan passàvem per la planta baixa i la primera planta del centre comercial La Maquinista de Barcelona. Això ens confirma que properament s’inaugurarà la primera Apple Store als Països Catalans.

ACTUALITZACIÓ: La inauguració de la nova botiga serà el 4 de setembre (s’ha convocat una trobada macaire des del BAC per assistir-hi).

Via | Bloc d’Apple en Català

Resulta que Google hauria agafat informació que circulava en aquestes xarxes Wi-fi. Agafar el nom, de domini públic, no requereix cap delicte, però l’accés a l’informació de dintre és una violació a la llei. Per aquest motiu, Google ha estat imputada. Resulta que Espanya és el primer país que se l’imputa, encara que ja hi ha 10 causes en tot el món sobre aquest motiu.

L’entitat denunciadora és Apedanica (Asociación para la Prevención y Estudio de Delitos, Abusos y Negligencias en Informática y Comunicaciones Avanzadas). Segons l’abogat de l’associació:

parece que Google no sólo grabó los nombres de las redes WiFi de los ciudadanos [que son de carácter público] sino que además registró la información que circulaba por las redes; esto es como interceptar la comunicación entre las personas”, asegura. De probarse este extremo, Google habría cometido un delito. El Código Penal, en su artículo 197, prevé penas de 1 a 4 años por violar el derecho al secreto de las comunicaciones y a la intimidad. Playá asegura que “solamente en Madrid varios cientos de miles de usuarios acceden a redes WiFi abiertas para sus comunicaciones personales y profesionales, por lo que se ha podido captar gran volumen de datos de todo tipo

Com a defensa, Google assegura que ha estat un error de Software, encara que no han declarat perquè recaptaven aquesta informació.

Més informació a http://www.publico.es/

A Catalunya l’ús de la xarxa torna a augmentar i ara arriba al 44,2% de la població, el que representa uns 2.840.000 persones.

A les Illes l’ús d’Internet retrocedeix un lleuger 0,1% i es queda amb un 37,9% i 356.000 internautes.

Pel que fa a les llengües amb què naveguem per Intenet hi ha bones notícies. A Catalunya l’ús del català augmenta i se situa en un 48,1% (un 0,6% més que en l’anterior onada). El castellà disminueix fins el 92,0% i les altres llengües se situen en un 15,4%.

A les Illes el català es manté amb un 24,2%, el castellà continua clarament destacat però disminueix fins el 95,7% i les altres llengües sumen quasi un punt fins arribar al 12,8%.

Els principantins acostumem a navegar pels cercadors (97,1%), per webs de bancs i caixes (33,5%) i premsa generalista en paper (31,3%).

Els illencs pràcticament igual, només canviant l’ordre del segon i el primer. De manera que els cercadors (93,2%), la premsa generalista en paper (43,5%) i els webs d’entitats financeres (38,3%) omplen el podi.

La propera onada del Baròmetre és el setembre, llavors actualitzarem totes aquestes dades i us oferirem els gràfics amb la seva evolució.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 3a onada 2010 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

Així ho ha anunciat Movistar a través del seu Twitter. Tot i que com en els altres llençaments, segurament es retardi per la falta d’existències i retards d’enviament per part d’Apple.

Recordem que l’iPhone 4 no serà exclusiu de Movistar, Orange i Vodafone també en podran vendre, cosa que ens dóna una mica més de marge de cara a combinar tarifes i preus.