@tots Ja ho podeu RT (retuitejar), estem d’enhorabona. Ser ràpid, breu, i concís està de moda. Agafar la paella pel mànec, anar al gra, dir les coses clares, arribar i moldre. Piulem com els ocells, ja som un estol de 145.000.000 (Més que tota la població de Rússia).
Un equip mundial d’opinió, coneixement i relats. Quans retweets serem capaç de fer d’aquesta noticia? Que tal un hastag #145M?
Segons un article publicat al Financial Times actualment la xarxa social més popular del món, el Facebook, tindria un preu de 33.700 milions de dòlars, uns 26.500 milions d’euros.
Es tracta d’una xifra impressionant i que duplica una dada publicada del 2007 que considerava que el Facebook valia 15.000 milions. Aquesta segona xifra es va publicar poc després que Microsoft comprés un 1,6% del Facebook.
El creixement del Facebook segueix imparable i ara han assolit la impressionant xifra de 500 milions d’usuaris.
Segons han dit, un 75% d’aquests hi entren cada dia. A més, han fet conèixer les dades concretes de l’estat espanyol, i diuen que hi tenen 10 milions d’usuaris actius, el que significa un de cada quatre adults de més de 13 anys.
Amplify és una nova xarxa social, encarada a tots els usuaris que tenim una gran activitat en el món del Social Media i la web 2.0. Amplify és una barreja de serveis 2.0, units en una xarxa social. Amb ell, podem publicar enllaços, fotografies, articles d’una forma senzilla i publicar-ho a les nostres xarxes socials.
Google és una empresa solvent. Simplement mirant les seves oficines podem veure que el cercador no té pèrdues. És més, la tàctica d’oferir serveis gratuïts a usuaris la fa una empresa agradable i divertida. Fins ara, tot aquest potencial venia donat per la quantitat de guanys que genera Google Adwords. El sistema de publicitat i d’enllaços patrocinats oferia el 99 % d’ingressos de la companyia de Redmond.
La privacitat és l’agulla en el paller de les xarxes socials. Notícies i més notícies en els medis tradicionals informen la gravetat d’estar i interactuar amb altres usuaris. Val a dir, que un usuari pot definir la seva privacitat en deu minuts, però certs errors de Facebook han alimentat medis informatius de la gravetat d’estar en algunes xarxes socials.
Llegim una notícia sobre Tuenti força interessant. La xarxa social a petició de l’Agència de protecció de dades, ha realitzat una tasca d’identificació d’usuaris menors de 14 anys. Aquests usuaris no poden estar per llei a les xarxes socials. El métode utiltizat ha estat demanar el DNI, i si en 10 dies els usuaris no informaven d’aquesta dada, Tuenti eliminava perfil i informació en 10 dies.
Preguntes
Aquest fet, obre un debat doble. Cal donar dades tant importants com el DNI a una empresa? Hi ha altres sistemes per controlar l’edat d’inscripció? 35.000 usuaris esborrats, són 35.000 pares que no controlen els seus fills a Internet o són 35.000 pares que no els hi fa res?
En fi, personalment crec que és una bona acció. Els usuaris menors han de tindre consciència de xarxa i se’ls ha d’informar els pros i contres d’estar en un lloc social.
Com sol passar, explicar per què les xarxes socials estan creixent de manera tan exponencial i entendre el per què, resulta una qüestió complexa.
En primer lloc, són tants els clients d’aquests serveis i els seus perfils tan variats que, de segur, hi haurà pocs que utilitzin les xarxes socials per una sola raó i/o amb una única finalitat. Oci, feina, amistat… cadascú farà prevaldre la seva. Està clar que tenim on poder triar.
Precisament, una interpretació acceptada per diversos experts (i que no s’accepta fàcilment) és la de creure que tot usuari actiu d’una eina 2.0 té un punt més o menys accentuat de narcisisme i exhibicionisme.
Són egocèntriques, les xarxes socials?
És realment imprescindible piular a cada moment? Penjar fotos d’allò que fem, veiem o creiem? I ara (que sembla estar-se popularitzant), cal estar indicant en un mapa on ens trobem? Realment pot interessar, això, a algú?
“You can´t make 500 millon friends without making a few enemies” és l’eslògan de la pel·lícula dedicada a Marck Zuckerberg i Facebook. Relata com el creador de la més gran xarxa social va realitzar i programar aquesta Xarxa amb alguns problemes al l’inici que ja podem llegir al seu perfil de la Wikipedia.
Un dels diaris generalistes en paper més llegit en llengua castellana, El País, sembla haver-se adonat de la importància dels entorns 2.0 i ha posat en marxa la seva xarxa social, Eskup, una aposta pel periodisme telemàtic i de participació. Els objectius semblen ambiciosos, doncs la publicació del Grup Prisa ha preferit crear un servei de vell nou malgrat que el seu funcionament ens recordi a una barreja dels omnipresents Twitter (llistat de seguidors i temàtiques, missatges de fins a 280 caràcters) i Facebook (les publicacions permeten inserir imatges i vídeos).
Avui la Generalitat ha llançat un portal sobre les Xarxes Socials. En el marc de Gencat.cat ha desenvolupat una web on informa tots els temes relacionats amb la gestió social que fa la Generalitat i l’aspecte social d’Internet. Aquesta iniciativa està bé, les xarxes socials acosten la política, els comentaris, les crítiques, les opinions a les polítiques i entitats. És una aposta de futur, i d’importància cabdal.