• 1,361 stands amb la tecnologia més innovadora. Podeu consultar la llista a la llista d’stands.
• 10 conferències sobre aplicacions per a mòbils, les desenvolupadors i professionals poden accedir-hi.A
• 3,885 minuts de conferències d’experts. Es parla des de Televisió i Mòbils fins a aplicacions. Podeu seguir l’agenda de les conferències.
• 2 sessions de fórum per parlar del nou canvi en les tecnologies mòbils: LTE Forum i Mobile Cloud Forum.
• La primera Apple iOS conferències pr a desenvolupadors a un Mobile World Congress.
• 10 punts gratuïts de Wi-fi perquè la conexió sigui global. Fins i tots, pots veure els punts d’accés.

Mentrestant, us podeu descarregar l’aplicació per mòbil del #wmc a http://whatamap.com/mwc/install/index.php

I ja entrant en mesures més concretes, les seves propostes en termes TIC són:

747. Impulsarem un Pla nacional de la banda ampla que, mitjançant l’impuls al desplegament de les xarxes de nova generació, a partir de les xarxes ja existents disponibles i la seva compartició, permeti l’accés a la banda molt ampla a tot el territori i a tota la població. El Pla preveurà tant les tecnologies basades en solucions físiques (fi bra òptica), com sense fi ls (telefonia mòbil de darrera generació, Wi-Fi i WiMAX, satèl·lit), així com la cobertura a tots els nuclis de població del país i de les vies de comunicació.

Realment tindran el poder a les operadores per fer-ho? Tindrem Internet mòbil de qualitat? així ho esperem.

748. Combatrem la fractura digital des del punt de vista territorial i social.

749. Concedirem ajudes específiques perquè els ajuntaments puguin desenvolupar sistemes de connexió Wi-Fi i WiMAX a Internet, de forma segura i gratuïta en zones públiques de les poblacions, centres socials i transports públics.

750. Treballarem per l’abaratiment dels preus de connexió a Internet amb reformes legislatives i la promoció de l’augment de la competència entre operadors, tot garantint alhora la qualitat del servei per a tothom i l’accessibilitat per a les persones amb discapacitat.

751. Impulsarem un Pla nacional de formació i continguts digitals, que tindrà com a objectiu dotar la ciutadania d’una bona formació no tan sols en coneixements tecnològics bàsics, sinó també sobre les oportunitats que possibiliten aquestes tecnologies.

752. Convertirem la Generalitat de Catalunya en un pol tractor de la implantació i la difusió de les TIC al nostre país. Per això, impulsarem mesures de dinamització del sector industrial TIC català, mitjançant partenariats publicoprivats de desenvolupament de projectes innovadors que promoguin la internacionalització de l’empresa catalana.

753. Impulsarem la creació i consolidació d’anelles sectorials de connectivitat de molt gran banda ampla, com les ja existents científi ca o industrial, per afavorir l’activitat de la indústria i la generació de pols d’activitat (audiovisual, sanitari, cultural…).

754. Apostarem per una política de diàleg i atracció amb les multinacionals del sector TIC perquè estableixin centres operatius i d’innovació a Catalunya i s’interrelacionin amb les pimes catalanes.

755. Afavorirem la creació i la instal·lació d’empreses de comunicacions electròniques a Catalunya i vetllarem perquè es reconegui una dotació d’espectre radioelèctric específi c per a Catalunya per a serveis de connectivitat en mobilitat.

756. Farem, en col·laboració amb les administracions locals, que s’inclogui en els plans d’urbanisme la reserva d’espais i la necessitat de preveure, com una xarxa bàsica més (d’aigua, electricitat, gas i clavegueram), les infraestructures de telecomunicacions.

757. Modificarem la normativa a fi que en les actuacions a les vies públiques i en els plans d’urbanisme s’incloguin les dotacions de canalitzacions i espais per a les infraestructures de telecomunicació de les xarxes de nova generació i de radiodifusió.

758. Impulsarem, conjuntament amb l’Administració local, la construcció de canalitzacions per a xarxes de nova generació a disposició dels operadors, a fi de garantir-ne la capil·laritat arreu de les poblacions i nuclis industrials.

759. Inclourem plenament l’ús de les diverses tecnologies de la informació i la comunicació en l’ensenyament, seguint en tot moment criteris pedagògics i d’interès educatiu.

760. Establirem incentius per a la compra d’equips de tecnologia de la informació; el software i la prestació de serveis en català, i la connexió a Internet a les llars.

761. Impulsarem plans sectorials de digitalització, a fi d’adaptar els serveis públics i les empreses al nou entorn electrònic. Afavorirem la generalització de la factura electrònica.

Bona mesura, hi haurà millores fiscals per les empreses que generin la factura digital?

762. Promourem el comerç electrònic, potenciarem vivers virtuals d’empreses i donarem suport a les iniciatives empresarials que desenvolupin llur àrea de negoci en les TIC.

763. Impulsarem la indústria audiovisual i, en general, de l’entreteniment en els nous formats i les noves vies d’accés.

764. Afavorirem l’existència efectiva d’operadors mòbils virtuals, per aprofi tar de forma immediata el dividend digital i reduir les despeses d’acció a la xarxa.

765. Impulsarem la cultura i la llengua catalana a Internet. Afavorirem que es posi a disposició dels ciutadans i de les empreses els continguts audiovisuals i musicals catalans o en català. Incorporarem a Internet l’accés a les obres literàries en català i a les obres de les arts plàstiques d’artistes catalans.

766. Impulsarem un Pla nacional de la ràdio digital, en coordinació amb les iniciatives del Govern de l’Estat i de la Comissió Europea, en la línia del que s’ha fet amb la televisió digital terrestre i d’acord amb el que preveu la Llei general de comunicació audiovisual.

767. Impulsarem l’oferta de continguts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a través dels nous formats i fi nestres d’accés (webTV, webràdio, IPTV, TDTmòbil, TDTsat, TDTon-line).

Més encara? Fins ara, hi ha una bona feina.

En resum

Bé, hi ha una sèrie de mesures molt interessants. La facilitat que posen en les publicacions on-line en Català és positiva i veurem com els usuaris a Internet a Catalunya pugen. És més, una de les mesures claus és ampliar la cobertura a Internet, tant mòbil com fibra òptica, a tot Catalunya. És un pols directe amb les operadores, a veure si el guanyen. I per finalitzar, veig un punt comú en tot el seu programa: Ajudes a les empreses TIC i sobretot, la importància que tenen per la sortida a l’exterior de Catalunya.

Una cosa que sempre m’ha agradat és veure com les notícies afecten el comportament de les persones a Internet.

En aquest cas m’agradaria fixar-me en els esdeveniments que van tenir lloc el passat mes de juliol i que van portar la paraula Catalunya (Catalonia, més aviat) arreu del món: la manifestació del 10J i l’abolició de les curses de braus.

En concret em fixaré en dos grans indicadors; per una banda el nombre de cerques que es van fer al Google sobre el Principat i, per l’altra, les visites que va rebre l’article de Catalunya a la Viquipèdia anglòfona.

Google

El Google Trends no ens permet saber dades absolutes, sinó relatives. Així, 1,00 seria la mitjana de cerques que es fan de Catalunya, 2,00 seria el doble i 0,50 la meitat.

Malgrat que a la imatge no s’aprecia molt bé, just després del 10J el nombre de cerques es va arribar a duplicar i quasi triplicar. Pel que fa a l’abolició de les curses de braus el 28 de juliol, malgrat que el creixement va ser més modest, també es va arribar a duplicar el nombre de cerques habitual.

Enllaç | Google Trends

Viquipèdia

La Viquipèdia té una eina que ens permet saber quantes visites reb una pàgina els diversos dies d’un mes.

Només cal veure el gràfic del juliol per adonar-nos que, gràcies a l’abolició de les curses de braus i, sobretot, al 10J la pàgina del nostre país va arribar a moltes pantalles d’arreu del món.

Normalment, la pàgina sobre Catalunya té una mitjana d’entre 2.500 i 3.500 visites diàries. Per problemes amb el programari, no tenim disponibles les dades del mateix dia 10, però podem veure que el dia 11 hi va haver fins a 17.400 visites i el 12, 25.600.

Fent una estimació una mica inexacta i assumint que des del dia 11 fins el 15 (a partir de llavors, el nombre de visites es va estabilitzar) l’article de Catalunya hagués rebut de mitjana 3.000 visites; podem veure que el 10J va fer que hi hagués 72.400 visites més del normal.

L’abolició de les curses de braus va ser un cas semblant però en menor mesura: menys visites i durant menys dies. Així el dia 28 es van assolir les 17.000; el 29, 9.400 i el dia 31, 11.900.

Enllaç | Dades del juliol de la pàgina Catalonia

Conclusió

Això ens permet saber fins a quin punt les notícies trascendentals aquí són conegudes arreu del món. És impressionant veure com una manifestació pot arribar a fer que una pàgina sobre Catalunya rebi deu vegades més de visites del normal. Perquè no cal oblidar que el que la gent veu per Internet, per exemple les pàgines de la Viquipèdia, són la nostra carta de presentació al món.

.

Encara en tràmits de registre (que naveguen a bon vent, segons fonts internes) el Partit Pirata de Catalunya, que tot just ha hissat les veles, prepara amb entusiasme la seva candidatura a les eleccions d’aquesta tardor.  En un clima de desafecció política general i davant nombroses previsions que apunten alguns canvis en l’estructura parlamentària, la jove formació respira un aire d’optimisme.

El Partit Pirata català compta amb el recolzament oficial de la plataforma anti llei Sinde (uns 300.000 signants a Catalunya) i pretén seguir el precedent dels seus col·legues europeus, que ja han aconseguit representació a l’euro cambra, al parlament noruec i municipis de Suïssa i Alemanya.

Peiruza confia en obtenir representació parlamentària en la propera legislatura (Ciutadans va esgarrapar 3 diputats amb 89.840 vots, i algunes enquestes els situen enguany fora de l’hemicicle). Però com veu el Partit Pirata el panorama polític català? Què faria en primer lloc si arriba al parlament? Hem volgut ser els primers a saber-ho.

Kenneth Peiruza, membre del Partit Pirata de Catalunya

Té 32 anys, és consultor IT i  formador GNU/Linux. Enguany, s’ha embarcat en el Partit Pirata de Catalunya com a membre dels grups d’organització i comunicació.

“Representem una necessitat social”

.

.

“Pirata” és una paraula que crida l’atenció. Caldrà, d’aquí a un temps, canviar-se el nom o normalitzar el terme?

Els Partits Pirata es creen per a defensar els drets dels ciutadans.

- Dret a la transparència en els governs
- Dret a la informació veraç
- Dret a la llibertat d’expressió
- Dret a participar del progrés científic i tecnològic
- Dret a participar de la cultura
- Dret a la presumpció d’innocència
- Dret a la privacitat
- Dret a la neutralitat de la xarxa

En la resta d’aspectes, diferents partits pirates hem optat per diverses opcions.

A llocs com Suècia, s’ha optat per arribar a acords amb altres partits, però be, a Suècia els polítics són gent treballadora i respectable, i ja disposen de grans mesures de transparència al govern.

A Catalunya, com a Alemanya o Suïssa, llocs a on també es compta amb representants electes, es proposa la participació directa de la societat.

Representem una necessitat social, que demana a crits un canvi; i el vol ara, no d’aquí un temps, ni uns anys. Ens han fet creure que la política es una cosa grisa, avorrida i de gent sense paraula. Hem dit prou!

Som gent que, d’una forma o altra, ha lluitat pels seus drets o bé per a obtenir-ne de nous. Des de gent de mitjans de comunicació autogestionats, cultura lliure, programari lliure, drets civils, recerca i investigació, educació, participació social, etc.

Durant anys, molts hem lluitat en diverses campanyes per a aturar els abusos de poder de les grans corporacions, o de figures poc democràtiques i opaques. A la fi, hem vist que tenim molts més punts en comú que no ens pensàvem, i ens hem agrupat sota la defensa d’aquests mínims que creiem que són imprescindibles per a poder desenvolupar una democràcia saludable.

La gent té molt més senderi del que ens han fet creure. Per posar uns exemples: quan el govern espanyol va voler enviar tropes a l’Iraq, el 90% de la població hi estava en contra, està clar què no s’hagués fet si la gent hagués pogut decidir.

Així doncs, mentre no tinguem els nostres drets garantits i no tinguem una democràcia sana, tindrem raó de ser.

“La gent té molt més senderi del que ens han fet creure”

.

.

Quin és el vostre sistema de democràcia interna?

Pel que fa a les qüestions que els nostres representants hagin de votar, si no estan contemplades a l’ideari o al programa, apliquem democràcia directa.

Tota persona que vulgui participar en les decisions que afectin a la seva vida, podrà fer-ho. Als municipis, presencial o telemàticament, i a la resta d’estaments, per Internet.

Qualsevol afiliat pot proposar i decidir sobre qualsevol qüestió referent al seu municipi, així com al Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats o al Parlament Europeu. Portarem el seu vot allà a on tinguem representació. En funció de què voti la gent, els diputats pirates votaran proporcionalment.

No veiem cap necessitat d’esperar quatre anys a veure que ens hem equivocat de vot, ni en haver de comprar qüestions en “packs” polítics, ni veure com traeixen les promeses electorals.

“Qualsevol afiliat pot proposar i decidir sobre qualsevol qüestió referent al seu municipi”

És molt trist pensar que la major part de la gent hem votat al menys dolent o al que promet frenar al més dolent, per això esperem aportar un bri d’esperança a la democràcia. Ja n’hi ha prou!

.

.

No oblidem que estem parlant de política. Quines serien les 5 accions prioritàries en cas d’arribar, ara mateix, al poder?

- Transparència en l’administració, de forma que els ciutadans sàpiguen en què s’inverteixen els seus impostos i puguin consultar qualsevol documentació que no impliqui violació de la privacitat de tercers.

- Promoure la democràcia directa i la participació ciutadana en tots els àmbits (pedagogia, educació, accés a Internet i obtenció d’equipaments per a participació telemàtica segura).

- Fomentar l’accés a la cultura i al coneixement, promovent la creació de continguts lliures i legislant per a permetre que els artistes i creadors puguin decidir lliurement els usos de les seves produccions.

- Fer desaparèixer l’escletxa digital. Portar la banda ampla a tots els municipis i sol·licitar un certificat digital i un lector per a tots els residents a Catalunya amb dret a vot, de forma que puguin participar telemàticament i de forma segura en la presa de decisions.

- Impulsar l’ús de programari lliure i d’estàndards lliures en les administracions públiques, garantir-ne la transparència del tractament i la confidencialitat de les dades dels ciutadans, a banda de reduir els costos de l’administració.

Aviat publicarem una versió oberta de programa electoral al qual demanarem que participin els moviments socials i la ciutadania per tal d’acabar de completar amb altres aportacions vinculades a l’ideari. Com ja hem dit, per a totes les demés qüestions, aplicarem la democràcia directa.

“Aviat publicarem una versió oberta de programa electoral”

.

.

En el marc polític català, quina és la formació més allunyada, en idearis, a la vostra?

El Partit Pirata vol dur a la pràctica una democràcia real, practicant-la des de la pròpia arrel, des de la base de la societat.

Evidentment, un partit que no respecti els drets humans ha de ser la formació més allunyada a nosaltres, però si n’hem de cercar alguna entre les forces parlamentàries, existeix una gran distància entre els nostre concepte de democràcia i el de totes elles.

.

.

El Partit Pirata nòrdic ha obtingut representació parlamentaria. Quines són les expectatives a la cambra catalana?

Confiem en poder ser la sorpresa a les properes eleccions. Ara mateix és difícil precisar quin serà el nostre resultat, però els comentaris i la situació conviden a l’optimisme.

El partit es va fundar el passat 11 d’agost, pendent d’aprovació per part del ministeri de l’interior fins a primers de setembre. Ara mateix comptem amb nuclis organitzant-se a tres de les quatre províncies. La rebuda ha estat excel·lent i cada dia creixem en nombre de gent.

Comptem amb més d’un quart de milió de catalans i catalanes simpatitzants de la cultura lliure que aviat seran contactats, i a banda d’aquesta gent, existeix un percentatge molt important de la societat que no vota perquè no vol votar a ningú dels existents. A les passades eleccions, un 44% de la gent no va votar, i molts van votar al menys dolent. Som el que ha estat esperant tota aquesta gent.

“Confiem en poder ser la sorpresa a les properes eleccions”

.

.

Els “grans partits” disposen de televisió en “prime time”. ¿Pot competir la vostra causa i una promoció sobre plataformes 2.0 amb aquesta audiència?

En els últims estudis sobre usos de mitjans a Catalunya, Internet ja supera en temps a la televisió. La pregunta és, podran els partits tradicionals combatre la influència d’Internet?

S’ha demostrat repetidament que a la societat actual no calen grans recursos per a fer arribar una idea a milions de persones i la gent ja n’és farta del model representatiu i de la classe política en general.

El que triomfa a la xarxa, surt als mitjans tradicionals, i això anirà a més, tingueu-ho present.

.

.

Els partits polítics amb representació cameral són prou conscients de la força d’Internet? Li tenen por o l’aprofiten?

Això els hi hauríeu de preguntar a ells, no?

Cada cop en són més, de conscients, però les inèrcies són difícils de trencar i ells en tenen un munt. Actualment fan servir la xarxa com a aparador, com a altaveu dels seus caps de llista, però sense emprar-la per acostar-se realment la gent i deixar-la participar i prendre les decisions de manera efectiva, usen Internet com sempre han usat els mitjans: unidireccionalment. Internet no és una altra tele i això els fa por.

.

.

La venda il·legal de música i pel·lícules (tema de rabiosa actualitat) s’associa amb màfies explotadores. Top Manta sí o no?

El top manta, com a tal, son diversos delictes. Per una banda, venda il·legal, sense llicència, per una altra banda, ànim de lucre en la còpia de materials protegits per copyright.

Nosaltres demanem el nostre dret a còpia privada, que ja tenim però que ens volen prendre. Ara be, com es pot comprendre, a molta de la gent que formem part de Pirata.cat ens sembla escandalós que sigui un delicte més greu vendre un CD pirata que robar una bossa, i en aquest punt si que podem afirmar que algunes lleis sobre Copyright i patents se’ns han escapat de les mans, i s’estan produint situacions inversemblants.

.

.

Plataformes d’èxit a Internet, com el serveis de Google, ens han acostumat a rebre gratis les coses a canvi del pagament d’un tercer (publicitat). És aquesta una filosofia aplicable a tots els àmbits?

No som qui per a dir si això es pot aplicar a tot. El que si que creiem és que la xarxa ha fet augmentar la quantitat de transaccions entre iguals, sigui la venda a petita escala per Internet o be els bancs de temps, i que la xarxa s’ha d’acostar a més i més gent, reduint l’escletxa digital, i mantenint la neutralitat de la xarxa, permetent el lliure intercanvi de idees i serveis.

Així doncs, com el que defensem són uns principis de llibertat, només us podem dir que serà tot allò que pugui ser.

“Serà tot allò que pugui ser”

.

.

I per acabar, un desig per la nova legislatura?

Poder decidir, però de debò, i no només un cop cada quatre anys.

.

.

Gràcies i molta sort!

Gràcies a vosaltres!

.

.

A Bits Catalans | Nova opció per a les eleccions: el Partit Pirata arriba a Catalunya

Imatges | Flickr

D’acord amb el que sembla que podria ser la tendència actual dels nous partits polítics, el seu ideari només s’introdueix en algus temes: drets d’autor, patents, noves tecnologies i poc més.

La resta de temes (sanitat, educació, seguretat…) ho deixen en mans dels ciutadans a través de la democràcia directa.

Malgrat que ja fa dies que anaven temptejant el terreny, ha estat ara quan han assegurat que es presentaran a les eleccions d’aquesta tardor. En poques hores ha rebut ja moltes adhesions que recullen a VilaWeb.

Subscric totalment el seu ideari i realment crec que representaria un avanç en la societat si tot el que proposen s’arribés a complir.

Ara bé, no puc negar que em sorprèn que aquest partit es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya, com si fos en aquesta cambra on es prenguessin les decisions que afecten a drets d’autor i drets dels usuaris d’Internet. Avui en dia, aquestes decisions es prenen al Parlament Europeu i, en menor mesura, al Congrés de Diputats espanyol. Però, si el nostre Parlament no pot decidir ni en quina llengua es reben els immigrants, podrà decidir sobre temes tant globals com les patents?

I, malgrat que no m’agradaria començar a parlar aquí sobre política, crec que aquest és un bon partit per votar a les eleccions europees, fins i tot a les espanyoles; però a les catalanes crec que tenim altres prioritats. Aquí, el tema de debat avui en dia és la relació Catalunya-Espanya, i no el nombre d’anys que duren les patents.

M’agradaria saber les vostres opinions, votareu el Partit Pirata? O ja teniu el vot decidit cap a una altra vessant?

Enllaç | Partit Pirata

Font | VilaWeb

A Catalunya l’ús de la xarxa torna a augmentar i ara arriba al 44,2% de la població, el que representa uns 2.840.000 persones.

A les Illes l’ús d’Internet retrocedeix un lleuger 0,1% i es queda amb un 37,9% i 356.000 internautes.

Pel que fa a les llengües amb què naveguem per Intenet hi ha bones notícies. A Catalunya l’ús del català augmenta i se situa en un 48,1% (un 0,6% més que en l’anterior onada). El castellà disminueix fins el 92,0% i les altres llengües se situen en un 15,4%.

A les Illes el català es manté amb un 24,2%, el castellà continua clarament destacat però disminueix fins el 95,7% i les altres llengües sumen quasi un punt fins arribar al 12,8%.

Els principantins acostumem a navegar pels cercadors (97,1%), per webs de bancs i caixes (33,5%) i premsa generalista en paper (31,3%).

Els illencs pràcticament igual, només canviant l’ordre del segon i el primer. De manera que els cercadors (93,2%), la premsa generalista en paper (43,5%) i els webs d’entitats financeres (38,3%) omplen el podi.

La propera onada del Baròmetre és el setembre, llavors actualitzarem totes aquestes dades i us oferirem els gràfics amb la seva evolució.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 3a onada 2010 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

La llista de blocs és extensa, i Bits Catalans s’ha presentat a la categoria de ‘noves tecnologies’. Aquest any es poden votar tant el bloc, com els diferents posts escrits.

El sistema de votació és el següent:

El període de votació popular determinarà els finalistes de cada categoria. En aquest procés, es podrà votar els blocs i també es podrà valorar les entrades publicades pels blocs que participen al concurs. Aquest doble sistema té la finalitat de fomentar i premiar no només el bloc com a unitat, sinó també els continguts i la constància dels blocaires. Cada 5 valoracions (“M’agrada”) que rebi una entrada suposaran 1 vot per al bloc. El sistema només permetrà votar una vegada un mateix bloc i/o un mateix post o entrada.

Podeu votar a Bits Catalans http://www.premisblocs.cat/bloc/104

Avui començarem parlant dels usos que fem d’Internet, i és que un 88,6% a les Illes i un 91,3% a Catalunya utilitzen el correu electrònic diàriament. Aquesta és l’activitat més popular, seguida per la consulta de preus i productes (72,6% i 80,7%) i la missatgeria instantània (65,0% i 61,2%). En concret, això representa 344.000 illencs i 2.417.000 catalans que es connecten diàriament al Windows Live Messenger i similars.

Ara, fent referència a temes més generals veiem com l’ús d’Internet augmenta tant a les Illes (on s’arriba als 358.000 Internautes, un 38,0% de la població) com al principat, on assoleix un nou rècord (2.781.000, 43,3%).

Una de les preguntes en què posem més èmfasi en aquest bloc és quina llengua utilitza la gent per navegar per la xarxa. Aquest mes tenim bones notícies per als dos territoris.

El català a les Illes es recupera i es queda amb un 24,2%, mentre el castellà retrocedeix lleugerament fins el 96,0% i les altres llengües obtenen un 12,0%.

A Catalunya les dades són una mica més positives tot i que no hi ha cap gran millora: el català només augmenta una dècima i es queda amb el 47,5% dels internautes, el castellà treu un 92,8% i les altres llengües un 15,7%.

Ara ens toca esperar a finals de juliol per conèixer les següents dades de la Fundacc, abans d’acabar, però, m’agradaria cel·lebrar que, per un cop, tenim bones notícies tant a les Illes com a Catalunya pel que fa a ús del català a Internet. Malgrat que la variació és mínima, tenint en compte que cada més se sumen milers d’internautes a la xarxa, mantenir els percentatges suposa incrementar els nombres absoluts.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 8a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

Segons aquest estudi, Internet té la màxima penetració en els homes (48,9% a Catalunya, 42,5% a les Illes), la població d’entre 14 i 24 anys (71,8 i 69,1%) de classe alta i mitjana alta (62,9 i 48,7%) i a Catalunya els qui tenen llengua habitual el català (46,6%) i a les Illes els que són castellanoparlants (39,6%).

Pel que fa a les edats, podem observar com, mentre un 71,8% dels catalans d’entre 14 i 24 anys utilitza Internet diàriament, el percentatge va caient per cada franja d’edat superior: 25-44 anys (55,7%), 45-64 anys (34,0%) i més de 65 anys (6,9%). A les Illes els percentatges són molt semblants.

L’estudi demostra que Internet es consolida com l’únic mitjà que ha crescut de manera ininterrompuda l’últim any; si més no a Catalunya, on marca un rècord històric amb 2.722.000 Internautes, un 42,4% de la població. A les Balears també puja (un 0,1%) i ja hi ha 352.000 internautes, un 37,4% de la població.

Malgrat això, a BitsCatalans la pregunta que ens interessa més és la llengua en què els internautes naveguen per la xarxa. A Catalunya el català ha baixat un 0,1% i se situa amb un 47,4, molt per darrere del 93% del castellà que es manté. Les altres llengües pugen mig punt percentual fins el 15,7%.

A les Illes, malgrat que les dades són molt pitjors, per fi tenim un mes amb bones notícies: el català assoleix el 23,5% del mercat (pujant un 1,4%), el castellà perd una dècima i es queda amb un 96,3% i els altres idiomes en pugen una fins a l’11,9%.

Els serveis que més utilitzem a la xarxa són els cercadors (97,5 i 95,0%), els webs de bancs i caixes (32,9 i 38,8%), els blocs o webs personals (31,8 i 20,2%) i la premsa generalista en paper (29,9 i 44,0%).

Els usos habituals d’Internet són el correu electrònic (91,4 i 89,1%), consultar preus i productes (83,9 i 79,1%) i la missatgeria instantània (61,8 i 67,4%).

El 31 de maig es tornarà a publicar una nova actualització de l’estudi, veurem com ha evolucionat la cosa.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 7a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

A BitsCatalans sempre l’hem seguit de ben a prop, i a continuació hi ha un resum del que fa referència a les noves tecnologies; i, per desgràcia, portem males notícies.

Percentatge del total de població que navega diàriament per Internet als diferents territoris

Per una banda, l’ús d’Internet a les Illes Balears cau un punt percentual, quedant-se amb un 37,3% de persones que es connecten diàriament a la xarxa, el que representa 344.000 illencs. A Catalunya, en canvi, Internet si que augmenta la seva quota fins a el 42,0%, el que significa 2.667.000 internautes al Principat.

Internet té la màxima penetració en els homes (48,2% a Catalunya, 41,6% a les Illes), la població d’entre 14 i 24 anys (71,1 i 65,8%) de classe alta i mitjana alta (62,6 i 48,5%) i a Catalunya els qui tenen llengua habitual el català (46,1%) i a les Illes els que són castellanoparlants (40,4%).

Les dades més dolentes vénen a la pregunta sobre en quina llengua consumeixen cada mitjà. A Catalunya un 47,5% navega en català (un 0,8% menys que en l’anterior onada) mentre que un 93% ho fa en castellà (un 0,1% més) i un 15,2% en altres llengües (0,4% d’increment).

Percentatge de consum de cada llengua a Catalunya

Doncs si les dades de Catalunya ja són preocupants, les de les Illes són encara pitjors. Només el 22,1% navega en català (en caiguda lliure des de principis d’any; des de la darrera onada ha baixat un 0,6%), un 96,4% en castellà (0,3% més) i un 11,8% en altres llengües (0,2% més).

Percentatge de consum de cada llengua a les Illes Balears

Tot i això, s’ha de dir que juntament amb la televisió, la ràdio i les revistes de paper, a Internet és on el català té més bona salut.

Pel que fa als serveis que més utilitzem a la xarxa guanyen els cercadors (97,6 i 95,6%), webs de bancs i caixes (32,7 i 37,4%), blocs o webs personals (31,0 i 17,0%) i premsa generalista en paper (28,6 i 42,7%).

I fent referència als usos habituals dinternet hi trobem el correu electrònic (91,9 i 89,7%), consultar informació (84,4 i 83,2%) i la missatgeria instantània (61,1 i 67,3%).

Enllaç | Fundacc
Estudi | 6a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura