Tot i que de moment només és un prototip, l’empresa francesa Olf-action, amb experiència ja adquirida en el camp d’incorporar olors al cinema, s’ha ofert per fer de Smellit una realitat.

Via Xataka

Més informació SMELLIT, Lisboa Design Show

El que sí voldrem saber és la persona o entitat que ha encarregat aquest estudi. Al cap i a la fi, si aquests sondejos no es fessin, desconeixerem dades d’aquesta transcendència que, si més no, ens ajuden a reflexionar. Ben mirat, els resultats es poden interpretar des d’un punt de vista sociològic. Si tal nombre de canins disposen d’un perfil a les xarxes socials és perquè aquests serveis han esdevingut un element transcendental a la nostra societat.

Les dades recollides per aquest estudi s’han elaborat a partir d’una enquesta a més de 400 nord-americans amb gossos. Els Estats Units són el país del món amb més animals de companyia. Les estadístiques revelen que, l’any 2009, hi havia uns 77 milions de nord-americans amb  gossos com animal de companyia. De mitjana, un propietari es gasta fins a 1000$ l’any en el seu gos, i un 5% arriba fins als 10.000$

Del 14% de gossos amb perfil creat a Facebook, un 42% tenen fins a 25 amics, i destaca la franja de gossos amb fins a 500 amics, el 9% del total. Segons els seus propietaris, les xarxes socials fan que les seves mascotes tinguin una bona relació amb el món… com a mínim, això és el que els han respost els seus “amics”.

Algunes d’aquestes mascotes també són populars a altres xarxes. Un 6% de gossos tenen un compte creat a Twitter, percentatge que s’extrapola a Flickr. YouTube és el servei que més es porta entre els canins. Un 27% d’aquests (hem de suposar que per via dels seus amos) lluiten per la fama en el popular portal de vídeos.

Els números presentats ens poden provocar moltes reaccions. Podem estar d’acord o no amb les dades presentades i la naturalesa d’aquestes, però si més no, a part de curioses, resulten inèdites. Fins ara es sabia que els nord-americans gastaven una quantitat de diners considerable amb la seva mascota, així que saltar a la fama del YouTube només era qüestió de temps.

Les xarxes socials s’han mostrat poderoses a l’hora d’enderrocar un govern (recordeu els talls d’Internet a Egipte fa unes setmanes), però ningú els hi treu el potencial que tenen en altres àmbits. Cap dels serveis presents en aquest estudi té actualment un reglament per gossos, però segur que molts dels seus “usuaris” tenen més seguidors o amics que molts de nosaltres.

C’est la vie.

Estudi elaborat per: Lab42.com

Vist a: Trecebits.com

Perdre el que és legítimament nostre ens pot provocar impotència i ràbia. En la primera part d’aquest apunt donàvem algunes idees (lògiques i fàcils, però sovint poc practicades) per salvaguardar les nostres dades. Però en cas d’un robatori o pèrdua (si se’ns espatlla o trenca estaríem davant un altre escenari) el malestar sol augmentar, doncs també perdem un programari pel qual haurem pagat centenars o milers d’euros.

El principal obstacle a superar, en aquests casos, és poder donar amb la identitat del lladre.

L’equip de Fork ha desenvolupat Prey, un lleuger i efectiu programari de codi obert que ens ho soluciona.

Prey, discret i efectiu programari per rastrejar al lladre

Definit com a “petit però fulminant”, Prey és un programari desenvolupat en codi obert i sota llicència Creative Commons, disponible per Windows, Mac OS, Ubuntu, Linux i Android (smartphones) que resta latent al nostre aparell fins que li ho demanem (en cas de robatori).

Per efectuar la descàrrega és imprescindible disposar d’un compte gratuït del servei, ja que l’activació d’aquest agent antirobatori s’efectuarà remotament des del propi web del servei o bé enviant un SMS amb un codi d’activació al telèfon on el tinguem instal·lat.

Així doncs, Prey resta latent al nostre ordinador o telèfon mentre siguem nosaltres qui l’usem, quasi sense consumir recursos. Al detectar un robatori, sols ens caldrà accedir al nostre compte des del web i decidir què volem fer. Per exemple, podem indicar-li que ens enviï automàticament un avís quan s’hagi introduït una targeta SIM desconeguda al nostre terminal. Aquest, però,  només és el primer pas.

Prey ens permet disposar una de les primeres coses que volem saber quan perdem o ens roben el telèfon: la seva localització. Mitjançant el GPS del terminal (en el cas d’smartphones) veurem la seva localització exacta, o si no és possible (en el cas de que estigui apagat, o el dispositiu perdut sigui un ordinador) Prey efectuarà una ubicació triangular a partir de les Wi-Fi més properes.

En aquest sentit, també ens serà possible forçar la connexió a les xarxes Wi-Fi obertes que trobi abans, per tal de començar a rebre la informació.

A part de la ubicació de l’aparell, l’eina també permet rastrejar la pantalla de l’aparell robat (per descobrir el nom del lladre quan indexi a facebook, per exemple), i activar l’eventual càmera web per veure-li el rostre.

Amb Prey, veurem qui usa el nostre portàtil

Si la cosa es posa difícil, també podem esborrar les contrasenyes guardades al navegador web o bé bloquejar permanentment el dispositiu, que només es podrà recuperar amb una contrasenya (en aquest cas és menys probable que puguem recuperar l’aparell, ja que el lladre sabrà que l’hem bloquejat).

Amb un mateix usuari podrem rastrejar el nostre mòbil i portàtil, però no gaire més. Malgrat que Prey ofereix un servei gratuït, en cas que vulguem protegir més de tres dispositius (si som una  empresa, per exemple) haurem de pagar. Les tarifes són a preu de mercat, no destaquen per ser exageradament barates o cares.

Legítim, però virus al cap i a la fi

Prey és reconeguda com una de les solucions més efectives i poc invasores contra els robatoris, però presenta una paradoxa que cal tenir en compte.  Si bé queda recolzat moralment que, com a legítims propietaris d’un ordinador o telèfon mòbil, tenim dret a rastrejar-lo en cas de pèrdua o robatori,  a l’hora de la veritat, els programaris antivirus no hi entenen, de moral, i en un gest d’autoprotecció, podrien arribar a blocar moltes de les funcionalitats de Prey. Al cap i a la fi, és una invasió remota de l’aparell, i un bon antivirus ho hauria de detectar.

Tal vegada aquest inconvenient només afecti als usuaris de Windows (la majoria de virus i, conseqüentment, antivirus, estan basats en aquesta plataforma), però agradi o no, segueix sent el SO més utilitzat a nivell global.

En definitiva, millor prevenir que curar

Evitar un atrac i/o robatori és difícil per raons evidents. L’únic camp en el que podem minimitzar els danys és el de la pèrdua de les nostres possessions, tan físiques com virtuals.

Duplicar la nostra informació periòdicament amb còpies de seguretat és una manera senzilla, segura i relativament ràpida de estar coberts contra el que pugui passar.

I en qüestió d’àtoms, diuen que menjar cues de pansa ajuda a la memòria (a la nostra memòria). Que li recordin, si no, al que es deixà el prototip de l’iPhone 4 en un bar…

Aquí el teniu: Prey Project

.

.

.

Fonts* | Prey, Nokia, Samsung Mobile, ADrive, Pixmania

Imatges* | Flickr

* Ambdues parts

En un camp, el dels gadgets tecnològics, que es diversifica i estén exponencialment, trobem, en cada nou aparell, alguna característica eminent que reflecteix les tendències de canvi.

Així com, no fa tant, la novetats podrien ser la pantalla en color (recordeu els antics mòbils, portàtils o el primer iPod) o la possibilitat de concertar-se a xarxes WiFi, les tecnologies desenvolupades avui dia són tantes i tan diverses, que costaria decidir unànimement quin és l’avenç tecnològic que està canviant les coses.

Per sobre de tot, però, hi ha tendències que s’han mantingut igual des del principi: la tecnologia informàtica sempre ha buscat ser més versàtil, més potent i més assequible, en definitiva, donar més per menys.

Podem tenir aparells cada vegada més petits i potents, però, com sempre, això comporta inconvenients. ¿Què passaria si els nostres aparells, tan mòbils com són, passen a mans alienes sense el nostre consentiment?

Tots sabem que ens pot passar, però refusem imaginar-ho. Ens és més còmode creure que això només els ocorre als altres i, per tant, nosaltres i els nostres aparells (mòbil, portàtil…) no estem en perill.

Tanmateix, si aparquem un instant la nostra imaginació complaent i observem la realitat, ens sorprendrà descobrir com, amb tota probabilitat, coneixem algun cas de pèrdua, fur i/o atracament més a prop del que ens havíem imaginat.

Què fer en cas d’un robatori?

Afortunadament, blocar la targeta SIM del telèfon mòbil o suspendre el mòdem USB del nostre portàtil es resol amb una trucada gratuïta i per gentilesa de l’operador de telefonia (contactant amb al servei d’atenció al client). Aquest dret ens cobreix les espatlles contra possibles despeses que pogués realitzar el lladre a costa nostra, però no resol en absolut la recuperació dels aparells i la informació que contenen.

Si fem cas a les estadístiques, és realment difícil que recuperem el que ens han pres (fins i tot havent formalitzat la denúncia pertinent), per això es recomana efectuar periòdicament còpies de seguretat de les nostres dades (dues, com a mínim, i emmagatzemades en llocs físicament separats).

En el cas dels telèfons mòbils, els contactes, els missatges i les fotos solen ser, per aquest ordre, les dades que més greu ens sap perdre.

Sense cap problema ni cost afegit, la majoria de fabricants ofereixen programari gratuït que podem instal·lar al nostre ordinador per realitzar una còpia de seguretat del telèfon. És el cas, per exemple, de Nokia PC Suite, Samsung PC Studio o HTC Sync.

A més, alguns operadors de telefonia, ofereixen serveis per emmagatzemar els nostres contactes online i els darrers models amb Android poden realitzar una copia de seguretat íntegra a la targeta Micro SD.

Pel que fa al portàtil, es recomana disposar de, com a mínim, un disc dur extern (quants més millor, n’hi ha per menys de 70 euros) per realitzar còpies de seguretat dels nostres documents, pel·lícules, fotografies, programes… que mantindrem més segur si el guardem lluny de l’orinador (pel que pugui passar). Aquí, també, hi podrem emmagatzemar allò que prèviament haguem importat des del mòbil.

Pels fitxers de menor tamany (documents de text, per exemple) podem optar per obrir un compte en un disc dur virtual (ADrive ofereix gratuïtament 50 GB amb permanència vitalícia dels fitxers) i desar-hi allà tots els canvis que efectuem, així com treballar amb Google Documents quan ho fem amb grup.

En aquests darrers cassos, la nostra informació serà emmagatzemada en un servidor d’Internet situat a molts quilòmetres del nostre aparell, rebaixant així les possibilitats de patir pèrdues de dades en un incendi, per exemple.

Fer còpies de seguretat, doncs, és relativament fàcil. Però què podem fer si també ens roben el maquinari?

En seguirem parlant…

Una cosa que sempre m’ha agradat és veure com les notícies afecten el comportament de les persones a Internet.

En aquest cas m’agradaria fixar-me en els esdeveniments que van tenir lloc el passat mes de juliol i que van portar la paraula Catalunya (Catalonia, més aviat) arreu del món: la manifestació del 10J i l’abolició de les curses de braus.

En concret em fixaré en dos grans indicadors; per una banda el nombre de cerques que es van fer al Google sobre el Principat i, per l’altra, les visites que va rebre l’article de Catalunya a la Viquipèdia anglòfona.

Google

El Google Trends no ens permet saber dades absolutes, sinó relatives. Així, 1,00 seria la mitjana de cerques que es fan de Catalunya, 2,00 seria el doble i 0,50 la meitat.

Malgrat que a la imatge no s’aprecia molt bé, just després del 10J el nombre de cerques es va arribar a duplicar i quasi triplicar. Pel que fa a l’abolició de les curses de braus el 28 de juliol, malgrat que el creixement va ser més modest, també es va arribar a duplicar el nombre de cerques habitual.

Enllaç | Google Trends

Viquipèdia

La Viquipèdia té una eina que ens permet saber quantes visites reb una pàgina els diversos dies d’un mes.

Només cal veure el gràfic del juliol per adonar-nos que, gràcies a l’abolició de les curses de braus i, sobretot, al 10J la pàgina del nostre país va arribar a moltes pantalles d’arreu del món.

Normalment, la pàgina sobre Catalunya té una mitjana d’entre 2.500 i 3.500 visites diàries. Per problemes amb el programari, no tenim disponibles les dades del mateix dia 10, però podem veure que el dia 11 hi va haver fins a 17.400 visites i el 12, 25.600.

Fent una estimació una mica inexacta i assumint que des del dia 11 fins el 15 (a partir de llavors, el nombre de visites es va estabilitzar) l’article de Catalunya hagués rebut de mitjana 3.000 visites; podem veure que el 10J va fer que hi hagués 72.400 visites més del normal.

L’abolició de les curses de braus va ser un cas semblant però en menor mesura: menys visites i durant menys dies. Així el dia 28 es van assolir les 17.000; el 29, 9.400 i el dia 31, 11.900.

Enllaç | Dades del juliol de la pàgina Catalonia

Conclusió

Això ens permet saber fins a quin punt les notícies trascendentals aquí són conegudes arreu del món. És impressionant veure com una manifestació pot arribar a fer que una pàgina sobre Catalunya rebi deu vegades més de visites del normal. Perquè no cal oblidar que el que la gent veu per Internet, per exemple les pàgines de la Viquipèdia, són la nostra carta de presentació al món.

A Catalunya l’ús de la xarxa torna a augmentar i ara arriba al 44,2% de la població, el que representa uns 2.840.000 persones.

A les Illes l’ús d’Internet retrocedeix un lleuger 0,1% i es queda amb un 37,9% i 356.000 internautes.

Pel que fa a les llengües amb què naveguem per Intenet hi ha bones notícies. A Catalunya l’ús del català augmenta i se situa en un 48,1% (un 0,6% més que en l’anterior onada). El castellà disminueix fins el 92,0% i les altres llengües se situen en un 15,4%.

A les Illes el català es manté amb un 24,2%, el castellà continua clarament destacat però disminueix fins el 95,7% i les altres llengües sumen quasi un punt fins arribar al 12,8%.

Els principantins acostumem a navegar pels cercadors (97,1%), per webs de bancs i caixes (33,5%) i premsa generalista en paper (31,3%).

Els illencs pràcticament igual, només canviant l’ordre del segon i el primer. De manera que els cercadors (93,2%), la premsa generalista en paper (43,5%) i els webs d’entitats financeres (38,3%) omplen el podi.

La propera onada del Baròmetre és el setembre, llavors actualitzarem totes aquestes dades i us oferirem els gràfics amb la seva evolució.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 3a onada 2010 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

Algunes de les dades curioses:

El primer emmagetzamatge de Google, va èsser fabricat amb una estructura de Lego. Diuen que la similitud dels colors i el logo era una simple coincidència.

El primer Twit de Google va ésser aquest. En binari. I que es tradueix per “Segur que tinc sort”.

Google té un dinasaure a l’empresa. Un gegantí T-rex, anomenat Stan.

Per veure l’article original -> Mashable
Article traduït per Google Translate

Avui començarem parlant dels usos que fem d’Internet, i és que un 88,6% a les Illes i un 91,3% a Catalunya utilitzen el correu electrònic diàriament. Aquesta és l’activitat més popular, seguida per la consulta de preus i productes (72,6% i 80,7%) i la missatgeria instantània (65,0% i 61,2%). En concret, això representa 344.000 illencs i 2.417.000 catalans que es connecten diàriament al Windows Live Messenger i similars.

Ara, fent referència a temes més generals veiem com l’ús d’Internet augmenta tant a les Illes (on s’arriba als 358.000 Internautes, un 38,0% de la població) com al principat, on assoleix un nou rècord (2.781.000, 43,3%).

Una de les preguntes en què posem més èmfasi en aquest bloc és quina llengua utilitza la gent per navegar per la xarxa. Aquest mes tenim bones notícies per als dos territoris.

El català a les Illes es recupera i es queda amb un 24,2%, mentre el castellà retrocedeix lleugerament fins el 96,0% i les altres llengües obtenen un 12,0%.

A Catalunya les dades són una mica més positives tot i que no hi ha cap gran millora: el català només augmenta una dècima i es queda amb el 47,5% dels internautes, el castellà treu un 92,8% i les altres llengües un 15,7%.

Ara ens toca esperar a finals de juliol per conèixer les següents dades de la Fundacc, abans d’acabar, però, m’agradaria cel·lebrar que, per un cop, tenim bones notícies tant a les Illes com a Catalunya pel que fa a ús del català a Internet. Malgrat que la variació és mínima, tenint en compte que cada més se sumen milers d’internautes a la xarxa, mantenir els percentatges suposa incrementar els nombres absoluts.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 8a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

Ahir va fer 15 anys que es va estrenar la pàgina web de Televisió de Catalunya. La televisió pública catalana, juntament amb Edicions 62, l’Avui i VilaWeb van ser els primers mitjans en català en tenir un espai en una xarxa que en aquells moments ningú s’havia cap a on derivaria.

15 anys després, és curiós veure el primer reportatge que va fer TV3 sobre allò que en aquell moment  tant poca gent coneixia: Internet.  S’havia d’explicar a l’espectador què era una pàgina web, com es navegava, quins continguts hi havia a la xarxa.

Aquest vídeo és tota una relíquia que ens mostra com era la percepció de la gent i l’opinió dels “experts” en Internet quan la xarxa encara s’havia d’estendre entre el gran gruix de població.

No es pot inserir el vídeo, de manera que us deixo amb l’enllaç.

Portal | TV3, 15 anys a Internet

Notícia | CCRTVI