Molt sovint sentim notícies sobre el valor dels negocis 2.0. Fa un mes, la inversora General Atlantic valorà Facebook per 65.000 milions de dòlars; i JP Morgan va xifrar el preu de Twitter en 4.500 milions de dòlars a finals de febrer.

A la majoria d’usuaris no acostumats a moure fortunes aquestes xifres ens poden resultar marejants; tot i que evidentment tenen un interès sobre com es perceben aquests negocis en l’àmbit financer i quin pot ser el seu futur. O hi haurà qui l’utilitzi com a argument per parla de bombolla econòmica.

Deixant de banda el món de les grans finances, ara com a usuaris podem saber quin valor tindria en el mercat el nostre compte de Twitter gràcies a l’aplicació Twalue. Si introduïm les nostres dades d’usuari podem veure quin preu ens donar.

La quantitat econòmica serveix com a simple curiositat o com a divertiment per competir amb els nostres amics sobre qui té un compte amb millor estimació. Pot ser no va més enllà d’un simple entreteniment; però també ens ofereix una valoració amb estrelles sobre el nombre de seguidors que tenim, a qui seguim i les nostres llistes. Aquí pot ser sí que té una millor utilitat ja que ens pot ajudar a millorar la nostra identitat digital: animar-nos a aconseguir més followers, estructurar millor les nostres llistes,…

Que les empreses necessiten cada dia més la xarxa és una realitat pràcticament inqüestionable. Llei de vida, d’evolució o de mercat, com vulgueu dir-li, però en tot cas, lluny de l’asseveració que ha fet aquesta setmana el cantant anglès Prince, el qual, interessadament, assegurava que això d’Internet era una moda quasi morta.

Existeixen nombrosos estudis i documents que demostren la tendència d’Internet com a principal via d’interacció entre les empreses i els seus clients. I és que, sense anar més lluny, el 67% de la població mundial ja disposa avui dia de telèfon mòbil (a l’Estat Espanyol hi ha 1,1 línia per cada habitant), i les xifres de les xarxes socials són increïbles: hom calcula que si facebook fos un estat podria generar 916.000.000 $/dia, en cas que els seus usuaris invertissin el temps que passen en aquesta xarxa social treballant per 5 $/hora.

Però moure’ns entre aquestes dades potser ens ve una mica gran. Malgrat tot,  també és possible que la majoria de petites i mitjanes empreses amb presència a les xarxes socials desconeguin aquests números, i hagin obert un compte a Facebook o Twitter sabent  que, simplement, els és beneficiós.

Però per treure tot el suc a les xarxes socials, ¿què millor que ser un club de futbol de primera divisió?

El rànquing

Segons el web britànic Famecount, que sintetitza la presència de celebritats i empreses a les xarxes socials, la primera posició a l’estat Espanyol l’ocupa el Real Madrid CF, amb més de 2 milions de fans a facebook, pràcticament mig miler a twitter, i quasi 25.000 seguidors al canal de YouTube.

Malgrat que el percentatge del club madrileny és el més elevat en popularitat, el FC Barcelona el supera en nombre de fans a facebook (quasi 2,5 milions) i subscriptors al canal de YouTube (uns 10.000 usuaris més), malgrat que es queda bastant per darrera pel que fa a twitter (178.088 del FCB enfront els 421.402 del RM).

Sens dubte es tracta de xifres prou bones per a qualsevol empresa, però, al menys de moment, no hem de perdre de vista la vida més enllà de la xarxa.

Es calcula que el FC Barcelona té uns 39 milions d’aficionats arreu del món (efectivament, la majoria fora de Catalunya), i el Reial Madrid 34,4. Malgrat que la xifra exacta resulta difícil de predir, si agafem aquests números com a referència, en ambdós casos els seguidors a facebook respecte al món “desvirtualitzat” només representarien entorn el 6%.

D’altra banda, i sempre segons aquest rànquing, la segona empresa amb més popularitat 2.0 a l’Estat Espanyol és Zara (sembla aglutinar seguidors de tots els equips, doncs té 3,2 milions de fans a facebook), malgrat que no disposa de compte a twitter i només 260 subscriptors a YouTube.

De fet, a  l’ordenar aquesta llista tenint en compte els seguidors de facebook i no segons el rànquing absolut de popularitat, les cinc primeres posicions quedarien ocupades per Zara, el Barça, Enrique Iglesias, Real Madrid i Pull&Bear. Dos equips de futbol, dos multinacionals tèxtils (ambdós del grup Inditex) i una celebritat musical.

El futur

Així doncs, comparant el nombre de seguidors a les xarxes socials amb el número de clients/fans/aficionats reals, i tenint en compte el ritme de creixement de les eines 2.0, tot sembla indicar que encara queda camí per recórrer.

Sabem que facebook augmenta cada dia (ja té més de 500.000.000 d’usuaris), que a casa nostra hi ha, de mitjana, més d’una línia de telefonia mòbil per persona, i que la taxa de penetració a Internet ha crescut un 400% a nivell mundial des de l’any 2000.

No seria massa exagerat, doncs, pensar que, en el futur, hi haurà més comptes de facebook o twitter que població real, tenint en compte, a més, que els telèfons mòbils no s’entendran sinó amb connexió permanent a la xarxa.

Les futures esbatussades entre Barça i Real Madrid podrien deixar de ser exclusivament esportives. El gol-average cibernètic passaria a ser clau.

¿Qui no voldria tenir més seguidors de Facebook que la competència?

Fins i tot es podria desenvolupar una lliga paral·lela a l’esportiva per decidir qui es converteix en “alcalde” del Camp Nou havent fet més “logins” amb el foursquare.

Si fins ara, per ser popular, calia sortir per televisió, qui no vulgui tenir presència a les xarxes socials a partir d’avui  pot témer certes dificultats.

Qui sap si d’aquí a un temps parlem, també, de web-average…

El temps dirà…

Fonts | Vida digital, Famecount, Visual economics, Internet world stats, Genbeta

Imatges | Captures Famecount (traduïdes), Flickr, Captura Google Earth (modificada)

Així ho van fer saber ahir ambdues companyies, desprès del tancament de Wall Street. La operació, que molts veuen com una oportunitat per rellançar un sector en que HP ha tingut presència continua però limitada,  suposarà pels inversos una revaloració del 23% en el preu de les accions de Palm, que passen a cotitzar-se a 5,7 $.

Les direccions d’ambdues parts li han donat ja el vist i plau i han anunciat que, si tot va bé, la operació es tancaria a finals de Juliol.

Palm va néixer als 90, i des de llavors, la seva salut financera no ha acabat d’anar en la línia dels seus productes, del s que se’n podria destacar un èxit prou notable . L’any 2007 es va donar l’operació més sonada: un grup d’inversors van invertir-hi 460 milions de dòlars, obtenint-ne, només, 25.000.000$ com a benefici.

L’adquisició per part d’HP tampoc transmet males sensacions en l’àmbit tecnològic. Amb un sistema operatiu acabat de sortir del forn i una cartera de patents ben sòlida (ascendeix a 1650), l’adquisició d’HP garanteix importants inversions en innovació, que ja s’ha mostrat disposada a augmentar.

Segons el vicepresident executiu del Personal Systems Group d’HP, la operació oferirà plataformes ideals per el desenvolupament i creixement dels productes mòbils, a més de proporcionar un equip humà altament qualificat. I és que entre les patents de Palm trobem des d’Smartphones fins a Netbooks.

Alts directius de les parts implicades han destacat, a més, que el marcat de telèfons mòbils intel·ligents mou uns mil milions de dòlars i creix a un ritme del 20% anual.

HP, en aquest sentit, no vol tancar cap porta i ha deixat clar que no deixarà d’incloure el SO mòbil de Microsoft en alguns dels seus productes.

Tot plegat, ha generat reaccions diverses. Els accionistes de Palm ja han encetat una investigació per valorar si l’oferta d’HP és la millor opció.

Veurem que passa…

Notícia| CNET News

Foto | hp.com

Crrncy és una eina per visualitzar el canvi de moneda online. Les dades que mostra són directament agafades del Banc Central Europeu (BCE). És tant senzill com seleccionar la teva procedència, escollir la quantitat que vols canviar i l’aplicació et mostra el canvi actual.

Però la millor eina de Crrncy és que han reatlizat la web de manera que amb enllaços pots accedir al canvi desitjat. Per exemple quan busques el canvi actual d’1 euro t’envia a la URL: http://www.crrncy.com/5. De manera que pots agafar aquest pàgina, marcar-la a preferits, i accedir diàriament el canvi.

Link -> http://www.crrncy.com/
Via -> Bitelia

Malgrat que les dues companyies no han fet declaracions al respecte, les fonts asseguren que les negociacions no es basarien només en un cercador, sinó també en una plataforma de publicitat com Google Adsense i Adwords (els dos serveis més productius, econòmicament, de Google) i altres utilitats diverses a la xarxa.

Cal recordar que no fa ni dotze mesos que Microsoft va intentar comprar Yahoo! i absorbir tot els seus serveis.

• Enllaç | All Things Digital
• Via | VilaWeb
• Imatge | CyberNet News

Aquesta és una aposta més de Microsoft per intentar retallar despeses i focalitzar els esforços del seu equip MSN en el programari que li està donant un rèdit econòmic suficient. L’Encarta va aparèixer el 1993, però ja feia anys que anava de devallada. Actualment el mercat de les enciclopèdies multimèdia està governat, sens dubte, per la Viquipèdia, que ha proposat un nou concepte de coneixement lliure i en el qual tothom pot participar.

El model de negoci dels darrers anys de l’Encarta era similar el de la Britannica Encyclopedia: oferir un fragment de l’article gratuïtament i obligant a pagar una quota anual per accedir a la resta de contingut. Personalment, crec que aquest model està condemnat al fracàs i l’Encyclopedia només se salva per ser una referència d’àmbit mundial. Un cas que considero més encertat és el de la Gran Enciclopèdia Catalana, que no fa massa va decidir fer el salt a Internet oferint tots els seus articles gratuïtament.

• Enllaç | Encarta
• Via | ZDNet

La decisió ve amb l’objectiu de reduir les despeses davant la crisi econòmica, perquè, malgrat que Google va tenir uns beneficis de quasi 400 milions de dòlars l’últim any, aquests van ser un 80% menys que els del 2007, fet que va significar la primera caiguda de beneficis de la història de l’empresa.

Aquests acomiadaments s’afegeixen als que ja es van fer el gener d’aquest any, quan 100 treballadors de recursos humans van perdre la feina. En el mateix article del bloc, reconeixen que han comès errors; que l’empresa ha crescut desmesuradament els darrers anys i alguns departaments s’han soŀlapat, produint una duplicitat d’esforços.

• Enllaç | The Official Google Blog
• Via | 3cat24.cat i Diari de la crisi.cat

Twitter

No se sap quins seran aquests avantatges, però s’especula, sobretot, la possibilitat d’obtenir dades sobre els visitants de la nostra pàgina; per un usuari individual pot tenir poca trascendència, però ben segur que moltes grans empreses que són al Twitter estarien disposades a pagar per aquestes dades.

A Bussiness Insider han fet una llista d’altres avantatges que podrien obtenir els usuaris dels comptes de pagament: poder escriure entrades més llargues, iŀlimitar l’accés des d’un mateix compte al Twitter (ara és limitat si s’hi entra molts cops en poc temps), autoeliminació dels seguidors que no s’han connectat el darrer mes, més estabilitat i fiabilitat en el servei, seguiment de les estadístiques dels enllaços i la garantia que els tweets publicats estan segurs, no s’esborraran mai i s’hi pot tenir accés.

Malgrat això, han garantit que sempre hi continuarà havent la possibilitat de registrar-s’hi gratuïtament.

• Font | Bussiness Insider 1 i 2
• Via | Bitelia