L’anterior article d’aquest especial el vam dedicar a explicar els canvis visuals que portarà el Firefox 4, ara toca parlar de les novetats que no es veuen a simple vista però que també hi són.

Funcionalitats

És possible que algun cop us hagi passat que teníeu moltes pestanyes obertes i n’heu obert una de nova amb el mateix contingut que una que ja teníeu oberta però que no havíeu vist. El Firefox 4 ens permetrà canviar de pestanya a través de la barra d’ubicació, això significa que si tenim una pestanya oberta amb la pàgina de Bits Catalans i obrim una nova pestanya i comencem a escriure «bits…» en les opcions que se’ns desplegaran a sota tindrem la d’anar a la pestanya que tenim oberta.

Seguint amb les pestanyes, i com ja vam comentar fa poc, és possible que s’inclogui un sistema de navegació per pestanyes totalment revolucionari que ens permeti agrupar-les i navegar amb “grups de pestanyes”. Aquesta novetat malgrat ser molt interessant és molt possible que no s’inclogui, ja que encara està en una fase molt prematura de desenvolupament.

Amb el Firefox 4, les caixes de text són redimensionables. Per exemple, això és molt útil en blocs on volem escriure un comentari llarg però la caixa és petita.

Per últim, la barra de pestanyes és editable igual com ho són la barra d’adreces d’interès i la barra d’eines.

Estàndards

Ara el Firefox serà compatible amb el format de vídeo WebM, alliberat per Google i que molt probablement es convertirà en l’estàndard de vídeo per Internet.

S’ha inclòs compatibilitat amb les WebGL, l’estàndard per mostrar animacions i objectes 3D directament en els navegadors sense necessitat de cap connector, i amb les imatges SVG animades.

A la prova de l’Acid3 Test, que serveix per mesurar com de compatibles són els navegadors amb els estàndards més recents, el Firefox treu un 97 sobre 100.

Rendiment

S’han creat versions compilades del Firefox especials per a sistemes de 64 bits. Això era una demanda de la comunitat des de fa molts anys.

Es farà servir acceleració de maquinari en reproduir vídeos i mostrar imatges. A efectes pràctics això millora notablement la velocitat i el rendiment en tractar material visual.

Parlant de números, el Firefox ara es tanca un 97% més ràpid, de manera que s’ha acabat aquella sensació de prémer la creu de la finestra i que passessin uns segons fins que el navegador es tanqués. A Linux s’ha inclòs una funcionalitat que també hi era a Mac OS i que permetrà que les pàgines es carreguin un 4% més ràpid.

S’ha creat la pàgina especial about:memory, que permet mirar quins elements del Firefox consumeixen més memòria. De manera que els usuaris avançats podran trobar si tenen algun element que causa fuites i fer quelcom per sol·lucionar-ho.

Estabilitat

Els connectors (Flash, Adobe Reader…) s’executen en processos separats del procés principal del navegador. Aquesta novetat ja es va incloure amb el Firefox 3.6.4 i permet millorar significativament l’estabilitat del navegador, perquè si un connector falla, no calgui reiniciar tot el programa.

Paral·lelament, s’ha afegit una opció activada per defecte que enviarà un avís a Mozilla cada cop que el Firefox peti, d’aquesta manera els desenvolupadors podran conèixer molt millor quins problemes té el navegador i com sol·lucionar-los.

Futur

Encara hi haurà més novetats d’aquí al llançament final. Per exemple, en les darreres nightlies es poden provar les AppTabs o Pestanyes d’aplicacions. Tot i això, les futures novetats ja no les comentarem en aquest especial sobre el Firefox.

Malgrat això, l’especial encara no ha acabat, així que d’aquí a pocs dies hi haurà un quart article.

A hores d’ara, el disseny del nou tema encara està en ple desenvolupament de manera que el que comentaré a continuació pot variar (i variarà) en la versió final. També cal dir que a hores d’ara el nou aspecte només està disponible per a Windows Vista i 7, però les versions per a XP, Linux i Mac OS també tindran un nou disseny.

Barres

L’objectiu del nou Firefox és ocupar menys espai de la pantalla per deixar-ne més per a la pàgina que l’usuari mira. En un ordinador de sobretaula ja és important que els programes siguin minimalistes, però en un netbook això es converteix en una necessitat.

• La barra de menú desapareix i s’afegeix un botó a la barra de títol: a partir d’ara s’ha acabat això de gastar espai de pantalla amb els menús Fitxer, Edita, Adreces d’interès… la majoria d’opcions que aporten es poden fer des d’elements de la barra d’eines o amb dreceres de teclat (copiar i enganxar, per exemple). Hi ha altres opcions que directament no les utilitza ningú. Per això es crearà un únic menú amb les opcions més importants de tots els menús. Apareixerà en clicar a un botó que s’afegirà a la barra de títol.
• Un botó d’adreces d’interès substitueix tota la barra, que ara ve amagada per defecte (tot i que es pot tornar a posar). En canvi, hi ha un nou botó a la barra d’eines que ens permet obrir el menú d’Adreces d’interès.
• El botó d’actualitzar la pàgina i d’aturar la càrrega es fusionen. Tot i que pot ser que en els dissenys finals fins i tot aquest botó desparegui de la barra d’eines i s’inclogui a la barra d’ubicació.
• La barra d’estat estarà amagada si no ha de mostrar informació. Això encara no està implementat a les versions beta, però hi ha aquesta intenció.
• En obrir pestanyes, tancar-les, moure-les, etc. es mostrarà una animació. Això és una de les coses que més bona imatge dóna del Chrome, ja que fa l’efecte de lleugeresa i rapidesa.
• S’han acabat les finestres emergents: tot el que fins ara eren finestres (gestor de complements, de baixades, preferències…) passaran a ser pestanyes. Sí, igual que al Chrome. De moment només està implementat el gestor de complements.

Es pot veure com molts dels canvis que s’implementaran ja hi són al Chrome, és innegable que el navegador de Google va marcar el camí a seguir i ara Mozilla vol tirar cap aquest camí però fent-ho amb el seu estil propi.

Pestanyes

He dit que el nou Firefox agafa idees del Chrome? Doncs espereu-vos perquè ara ve el millor: la barra de pestanyes estarà a dalt de la barra d’eines.

Serà una opció, de manera que qui vulgui pugui tornar a posar les barres en l’ordre de sempre, però des de Mozilla van donar diversos motius pel canvi, de manera que el Firefox lluirà més consistentment amb les pestanyes a dalt.

Tema

Per últim hi ha un nou tema de botons. De moment només els sistemes Windows el tenen implementat, però també hi ha canvis previstos per a Linux i Mac OS.

El nou tema destaca per utilitzar transparències, que permeten que els Personas (els temes lleugers que es poden instal·lar sense reiniciar) llueixin molt millor.

Els propers dies aniré publicant una sèrie d’articles on explicaré les novetats que portarà el nou Firefox 4.0, la propera versió del principal navegador lliure i la versió que segons Mozilla representa un canvi més significatiu respecte l’anterior.

Abans de començar a parlar de les novetats en sí, que vindran en un altre article, m’agradaria fer una breu introducció de què és la «guerra de navegadors», què hi guanyen les empreses que distribueixen navegadors (si són gratuïts), i com ha anat canviant la història els darrers anys.

Què és un navegador web?

M’imagino que tots els qui esteu llegint això ja sabeu què és un navegador. Per desgràcia avui en dia molta gent no sap la diferència entre el Google, el Firefox i el Facebook, i es pensen que són diferents marques de la mateixa cosa.

De manera que, un navegador web és un programa que s’encarrega de demanar al servidor del web la pàgina que l’usuari vol veure i dibuixar-la a l’ordinador de l’usuari quan el rep. He dit una pàgina donant per fet que l’usuari vol consultar un document HTML, però avui en dia un navegador és molt més que això, i a més de saber interpretar i dibuixar documents HTML, ha de saber renderitzar imatges, vídeos, reproduir sons…

Els primers navegadors

Els primers navegadors van aparèixer poc després de l’aparició d’Internet. Es considera que el primer navegador va aparèixer els anys 80, tot i que només permetia navegar per dins de documents de text.

La primera guerra de navegadors

El més popular era el Netscape Navigator, un navegador avançat per l’època però que era propietari i de pagament. Però un dia Microsoft, que ja dominava el mercat dels ordinadors personals amb un 90% de quota, va llençar gratuïtament l’Internet Explorer.

El Netscape va anar sobrevivint fins que Microsoft va decidir, no només “regalar” el navegador sinó també instal·lar-lo per defecte als seus sistemes Windows.

A partir d’aquella jugada de Microsoft, les accions de Netscape es van desplomar i l’empresa va fer aigües. Sense competència, l’Internet Explorer va arribar a la fita del 96% de quota el 2002.

La segona guerra de navegadors: primera part (Internet Explorer contra Firefox)

Però si alguna cosa caracteritza a Microsoft és el fet de no tenir en compte l’enemic fins que se’ls estan menjant. Per això entre 2001 i 2006 no van publicar cap nova versió de l’Internet Explorer. Quina necessitat tenien, si no hi havia competència i controlaven totalment el mercat?

D’aquesta manera fa sis anys va aparèixer el Firefox, un navegador alternatiu a l’Internet Explorer de Microsoft que amb el temps s’havia quedat antiquat i insegur. El Firefox es va convertir en l’esperança de molts internautes que confiaven que Internet tornés a ser lliure i competitiu.

A la Fundació Mozilla l’aventura li va sortir d’allò més bé i avui en dia tenen prop d’un 25% de quota de mercat.

La segona guerra de navegadors: segona part (lluita de tres)

Però no fa ni dos anys va sortir un nou navegador: el Google Chrome, que va destacar per la seva gran velocitat i va tornar a posar en dubte si els navegadors populars d’aleshores realment eren els millors.

Amb aquest període, el Chrome ja acumula quasi un 10% de quota i ha esdevingut una de les sorpreses més importants dels darrers anys. També cal anomenar el Safari i l’Opera, dos navegadors alternatius que malgrat no passar del 5% de quota, des de fa anys també intenten plantar cara a l’Internet Explorer i el Firefox.

Quin interès té una empresa en desenvolupar un navegador?

Perquè Google va destinar milions en desenvolupar i publicitar un nou navegador web si mai s’havien dedicat al món del programari?

Tenir un punt més o menys de la quota de navegadors no comporta guanyar diners directament (quasi tots els navegadors són gratuïts) però si que ve acompanyat de tenir molt poder: si tu controles com l’usuari es connecta a Internet, el pots portar cap a on vulguis.

L’exemple més clar d’això és que per defecte l’Internet Explorer et redirigeix a les cerques del Bing (el cercador de Microsoft); mentre que el Google Chrome ho fa, lògicament, al Google. El Firefox per defecte també utilitza el Google, ja que Mozilla i l’empresa californiana tenen un acord econòmic.

Un altre exemple seria que Google s’ha ocupat que els seus serveis web (com el Gmail) siguin molt ràpids en el seu navegador. D’aquesta manera, algú que utilitzi el Chrome, tendirà a utilitzar més el Gmail que el Hotmail perquè és més ràpid.

Per tant, realment les empreses volen que utilitzis el seu navegador perquè així et poden forçar a utilitzar uns webs o uns altres. Evidentment la decisió sempre la té l’usuari i en tots els navegadors és senzill canviar els motors de cerca, però quan parlem de quasi dos mil milions d’internautes això deixa de tenir importància i un punt percentual esdevenen milions i milions d’euros.

Fonts

Viquipèdia | «Browser wars», «Hystory of the web browser», «Navegador web»

Altres | World Internet Usage Statistics

Imatge 1 | Viquimèdia (adaptació)