Avui començo.
Els primers dies sempre són especials. No sé a vosaltres, però jo sóc dels que, a l’encarar un nou repte, se m’omple l’estómac d’aquella indescriptible sensació.
I, doncs, què dir?
L’estiu passat vaig encetar un treball de recerca que, en poc temps, ha passat de ser una mera obligació a esdevenir una tasca realment enriquidora i apassionant. Una tasca amb la que cada dia he pogut enriquir-me; he llegit noticies i opinat, he vagat tot el dia per la xarxa i, sobretot, he après a compartir i contrastar allò que descobria.
Va ser gràcies al bloc de La societat 2.0, el meu treball, que vaig descobrir Bits Catalans, aquesta bitàcola en el que ara tinc el gust d’escriure.
Voldria encarar aquesta oportunitat amb rigor i per fer-ho, només sé un camí: passar-me unes hores a la xarxa.
Ser mortal té un inconvenient: Internet no te l’acabes en una vida.
Precisament, en aquest senti volia oferir la meva primera aportació.
Dins el treball que estic duent a terme, s’emmarca un estudi que, com a eix vertebrador, pretén mostrar els coneixements i usos de les eines 2.0 a l’entorn més proper. Tot i estar encara en procés d’extracció de dades, darrerament m’he trobat amb indicis molt interessants.