Fa molts anys que es parla dels possibles riscs de l’ús de telèfon mòbil. El fet de tenir un generador de camp electromagnètic a milímetres de l’encèfal fa realment poca gràcia, i s’han dut a terme múltiples estudis al respecte. Fa pocs mesos, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va dir que els mòbils eren possiblement cancerígens, tot i que aquelles declaracions no eren ni molt menys concluents; ara, la investigació més extensa que s’ha realitzat sobre el tema, duta a terme a Dinamarca els últims 15 anys, diu que no.

L’objectiu de l’estudi era determinar el risc d’aparició de tumors al sistema nerviós central (SNC) entre els usuaris de telèfons mòbils. Van participar a l’estudi 358.403 persones majors de 30 anys, nascudes després del 1925, i es van dividir entre usuaris i no usuaris de mòbils abans de 1995. Agafant els 10729 casos de càncer entre 1990 i 2007 que consten al registre danès, van obtenir que, quan l’estudi es restringia a individus amb l’ús més prolongat del mòbil, un ús de ≥13 anys, la ràtio d’incidència de càncer era de 1.03 en homes i de 0.91 en dones. Si l’estudi es restringia als participants amb un ús de ≥11 anys, la ràtio d’incidència de gliomes era de 1.04 tant en homes com en dones, però la d’incidència de meningiomes era de 0.90 en homes i de 0.93 en dones.

No van trobar, per tant, cap relació entre el temps d’ús del mòbil i l’aparició de tumors, ni tampoc hi havia cap localització dels tumors propera al lloc on s’apropa el telèfon a l’encèfal. Per aquests motius, s’ha conclòs que no hi ha un augment del risc d’aparició de tumors al SNC, i que no hi ha una associació causal entre l’ús de telèfon mòbil i aquesta aparició.

Via ALT1040

Segons la majoria de veus, Twitter ha demostrat que la suma de milions de missatges amb poques paraules són més efectius que quatre llargs articles de fons. El 2011 ha corroborat la importància dels fets més enllà de les paraules i ens ha demostrat a tots –una vegada més— que els qui han de dir coses interessants (o rellisquen amb facilitat) en tenen prou amb una sola piulada per sacsejar els Trending Topics.

Ahir us vam presentar una utilitat que permet saber a quants missatges diaris ens enfrontem si decidim seguir un usuari. En aquesta xarxa social hi ha molta gent que publica diàriament, però no tots els missatges ens poden semblar interessants. BitsCatalans ha fet un petit recull d’usuaris, institucions i empreses amb compte a Twitter per calcular i comparar quin és el seu cost de seguiment. Podeu agafar-ho com a referència, però recordeu: quantitat no és qualitat.

Per elaborar la llista hem recopilat fins a 10 usuaris o institucions de cada categoria i els hem ordenat –en ordre ascendent—segons la mitjana absoluta de publicacions. Entenem que la variable de tweets recents no serveix com a dada estadística reveladora. Tots els càlculs estan fets a partir de les dades de Follow Cost a 26 de març de 2011. L’abreviació “msc” correspon a milliscoble, una unitat de mesura que s’explica aquí. Recordeu que seguir els usuaris amb actualitzacions absolutes de més de 1000 msc està considerat “cost nuclear”.

Podeu clicar en qualsevol de les taules per ampliar-les.

Blocs d’Estol.cat

Portals de notícies catalans

Portals de notícies globals

Companyies aèries i de transport

Operadores telefòniques

Formacions polítiques catalanes

Empreses tecnològiques

El que sí voldrem saber és la persona o entitat que ha encarregat aquest estudi. Al cap i a la fi, si aquests sondejos no es fessin, desconeixerem dades d’aquesta transcendència que, si més no, ens ajuden a reflexionar. Ben mirat, els resultats es poden interpretar des d’un punt de vista sociològic. Si tal nombre de canins disposen d’un perfil a les xarxes socials és perquè aquests serveis han esdevingut un element transcendental a la nostra societat.

Les dades recollides per aquest estudi s’han elaborat a partir d’una enquesta a més de 400 nord-americans amb gossos. Els Estats Units són el país del món amb més animals de companyia. Les estadístiques revelen que, l’any 2009, hi havia uns 77 milions de nord-americans amb  gossos com animal de companyia. De mitjana, un propietari es gasta fins a 1000$ l’any en el seu gos, i un 5% arriba fins als 10.000$

Del 14% de gossos amb perfil creat a Facebook, un 42% tenen fins a 25 amics, i destaca la franja de gossos amb fins a 500 amics, el 9% del total. Segons els seus propietaris, les xarxes socials fan que les seves mascotes tinguin una bona relació amb el món… com a mínim, això és el que els han respost els seus “amics”.

Algunes d’aquestes mascotes també són populars a altres xarxes. Un 6% de gossos tenen un compte creat a Twitter, percentatge que s’extrapola a Flickr. YouTube és el servei que més es porta entre els canins. Un 27% d’aquests (hem de suposar que per via dels seus amos) lluiten per la fama en el popular portal de vídeos.

Els números presentats ens poden provocar moltes reaccions. Podem estar d’acord o no amb les dades presentades i la naturalesa d’aquestes, però si més no, a part de curioses, resulten inèdites. Fins ara es sabia que els nord-americans gastaven una quantitat de diners considerable amb la seva mascota, així que saltar a la fama del YouTube només era qüestió de temps.

Les xarxes socials s’han mostrat poderoses a l’hora d’enderrocar un govern (recordeu els talls d’Internet a Egipte fa unes setmanes), però ningú els hi treu el potencial que tenen en altres àmbits. Cap dels serveis presents en aquest estudi té actualment un reglament per gossos, però segur que molts dels seus “usuaris” tenen més seguidors o amics que molts de nosaltres.

C’est la vie.

Estudi elaborat per: Lab42.com

Vist a: Trecebits.com

A Catalunya l’ús de la xarxa torna a augmentar i ara arriba al 44,2% de la població, el que representa uns 2.840.000 persones.

A les Illes l’ús d’Internet retrocedeix un lleuger 0,1% i es queda amb un 37,9% i 356.000 internautes.

Pel que fa a les llengües amb què naveguem per Intenet hi ha bones notícies. A Catalunya l’ús del català augmenta i se situa en un 48,1% (un 0,6% més que en l’anterior onada). El castellà disminueix fins el 92,0% i les altres llengües se situen en un 15,4%.

A les Illes el català es manté amb un 24,2%, el castellà continua clarament destacat però disminueix fins el 95,7% i les altres llengües sumen quasi un punt fins arribar al 12,8%.

Els principantins acostumem a navegar pels cercadors (97,1%), per webs de bancs i caixes (33,5%) i premsa generalista en paper (31,3%).

Els illencs pràcticament igual, només canviant l’ordre del segon i el primer. De manera que els cercadors (93,2%), la premsa generalista en paper (43,5%) i els webs d’entitats financeres (38,3%) omplen el podi.

La propera onada del Baròmetre és el setembre, llavors actualitzarem totes aquestes dades i us oferirem els gràfics amb la seva evolució.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 3a onada 2010 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

Que les empreses necessiten cada dia més la xarxa és una realitat pràcticament inqüestionable. Llei de vida, d’evolució o de mercat, com vulgueu dir-li, però en tot cas, lluny de l’asseveració que ha fet aquesta setmana el cantant anglès Prince, el qual, interessadament, assegurava que això d’Internet era una moda quasi morta.

Existeixen nombrosos estudis i documents que demostren la tendència d’Internet com a principal via d’interacció entre les empreses i els seus clients. I és que, sense anar més lluny, el 67% de la població mundial ja disposa avui dia de telèfon mòbil (a l’Estat Espanyol hi ha 1,1 línia per cada habitant), i les xifres de les xarxes socials són increïbles: hom calcula que si facebook fos un estat podria generar 916.000.000 $/dia, en cas que els seus usuaris invertissin el temps que passen en aquesta xarxa social treballant per 5 $/hora.

Però moure’ns entre aquestes dades potser ens ve una mica gran. Malgrat tot,  també és possible que la majoria de petites i mitjanes empreses amb presència a les xarxes socials desconeguin aquests números, i hagin obert un compte a Facebook o Twitter sabent  que, simplement, els és beneficiós.

Però per treure tot el suc a les xarxes socials, ¿què millor que ser un club de futbol de primera divisió?

El rànquing

Segons el web britànic Famecount, que sintetitza la presència de celebritats i empreses a les xarxes socials, la primera posició a l’estat Espanyol l’ocupa el Real Madrid CF, amb més de 2 milions de fans a facebook, pràcticament mig miler a twitter, i quasi 25.000 seguidors al canal de YouTube.

Malgrat que el percentatge del club madrileny és el més elevat en popularitat, el FC Barcelona el supera en nombre de fans a facebook (quasi 2,5 milions) i subscriptors al canal de YouTube (uns 10.000 usuaris més), malgrat que es queda bastant per darrera pel que fa a twitter (178.088 del FCB enfront els 421.402 del RM).

Sens dubte es tracta de xifres prou bones per a qualsevol empresa, però, al menys de moment, no hem de perdre de vista la vida més enllà de la xarxa.

Es calcula que el FC Barcelona té uns 39 milions d’aficionats arreu del món (efectivament, la majoria fora de Catalunya), i el Reial Madrid 34,4. Malgrat que la xifra exacta resulta difícil de predir, si agafem aquests números com a referència, en ambdós casos els seguidors a facebook respecte al món “desvirtualitzat” només representarien entorn el 6%.

D’altra banda, i sempre segons aquest rànquing, la segona empresa amb més popularitat 2.0 a l’Estat Espanyol és Zara (sembla aglutinar seguidors de tots els equips, doncs té 3,2 milions de fans a facebook), malgrat que no disposa de compte a twitter i només 260 subscriptors a YouTube.

De fet, a  l’ordenar aquesta llista tenint en compte els seguidors de facebook i no segons el rànquing absolut de popularitat, les cinc primeres posicions quedarien ocupades per Zara, el Barça, Enrique Iglesias, Real Madrid i Pull&Bear. Dos equips de futbol, dos multinacionals tèxtils (ambdós del grup Inditex) i una celebritat musical.

El futur

Així doncs, comparant el nombre de seguidors a les xarxes socials amb el número de clients/fans/aficionats reals, i tenint en compte el ritme de creixement de les eines 2.0, tot sembla indicar que encara queda camí per recórrer.

Sabem que facebook augmenta cada dia (ja té més de 500.000.000 d’usuaris), que a casa nostra hi ha, de mitjana, més d’una línia de telefonia mòbil per persona, i que la taxa de penetració a Internet ha crescut un 400% a nivell mundial des de l’any 2000.

No seria massa exagerat, doncs, pensar que, en el futur, hi haurà més comptes de facebook o twitter que població real, tenint en compte, a més, que els telèfons mòbils no s’entendran sinó amb connexió permanent a la xarxa.

Les futures esbatussades entre Barça i Real Madrid podrien deixar de ser exclusivament esportives. El gol-average cibernètic passaria a ser clau.

¿Qui no voldria tenir més seguidors de Facebook que la competència?

Fins i tot es podria desenvolupar una lliga paral·lela a l’esportiva per decidir qui es converteix en “alcalde” del Camp Nou havent fet més “logins” amb el foursquare.

Si fins ara, per ser popular, calia sortir per televisió, qui no vulgui tenir presència a les xarxes socials a partir d’avui  pot témer certes dificultats.

Qui sap si d’aquí a un temps parlem, també, de web-average…

El temps dirà…

Fonts | Vida digital, Famecount, Visual economics, Internet world stats, Genbeta

Imatges | Captures Famecount (traduïdes), Flickr, Captura Google Earth (modificada)

Avui començarem parlant dels usos que fem d’Internet, i és que un 88,6% a les Illes i un 91,3% a Catalunya utilitzen el correu electrònic diàriament. Aquesta és l’activitat més popular, seguida per la consulta de preus i productes (72,6% i 80,7%) i la missatgeria instantània (65,0% i 61,2%). En concret, això representa 344.000 illencs i 2.417.000 catalans que es connecten diàriament al Windows Live Messenger i similars.

Ara, fent referència a temes més generals veiem com l’ús d’Internet augmenta tant a les Illes (on s’arriba als 358.000 Internautes, un 38,0% de la població) com al principat, on assoleix un nou rècord (2.781.000, 43,3%).

Una de les preguntes en què posem més èmfasi en aquest bloc és quina llengua utilitza la gent per navegar per la xarxa. Aquest mes tenim bones notícies per als dos territoris.

El català a les Illes es recupera i es queda amb un 24,2%, mentre el castellà retrocedeix lleugerament fins el 96,0% i les altres llengües obtenen un 12,0%.

A Catalunya les dades són una mica més positives tot i que no hi ha cap gran millora: el català només augmenta una dècima i es queda amb el 47,5% dels internautes, el castellà treu un 92,8% i les altres llengües un 15,7%.

Ara ens toca esperar a finals de juliol per conèixer les següents dades de la Fundacc, abans d’acabar, però, m’agradaria cel·lebrar que, per un cop, tenim bones notícies tant a les Illes com a Catalunya pel que fa a ús del català a Internet. Malgrat que la variació és mínima, tenint en compte que cada més se sumen milers d’internautes a la xarxa, mantenir els percentatges suposa incrementar els nombres absoluts.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 8a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

Segons aquest estudi, Internet té la màxima penetració en els homes (48,9% a Catalunya, 42,5% a les Illes), la població d’entre 14 i 24 anys (71,8 i 69,1%) de classe alta i mitjana alta (62,9 i 48,7%) i a Catalunya els qui tenen llengua habitual el català (46,6%) i a les Illes els que són castellanoparlants (39,6%).

Pel que fa a les edats, podem observar com, mentre un 71,8% dels catalans d’entre 14 i 24 anys utilitza Internet diàriament, el percentatge va caient per cada franja d’edat superior: 25-44 anys (55,7%), 45-64 anys (34,0%) i més de 65 anys (6,9%). A les Illes els percentatges són molt semblants.

L’estudi demostra que Internet es consolida com l’únic mitjà que ha crescut de manera ininterrompuda l’últim any; si més no a Catalunya, on marca un rècord històric amb 2.722.000 Internautes, un 42,4% de la població. A les Balears també puja (un 0,1%) i ja hi ha 352.000 internautes, un 37,4% de la població.

Malgrat això, a BitsCatalans la pregunta que ens interessa més és la llengua en què els internautes naveguen per la xarxa. A Catalunya el català ha baixat un 0,1% i se situa amb un 47,4, molt per darrere del 93% del castellà que es manté. Les altres llengües pugen mig punt percentual fins el 15,7%.

A les Illes, malgrat que les dades són molt pitjors, per fi tenim un mes amb bones notícies: el català assoleix el 23,5% del mercat (pujant un 1,4%), el castellà perd una dècima i es queda amb un 96,3% i els altres idiomes en pugen una fins a l’11,9%.

Els serveis que més utilitzem a la xarxa són els cercadors (97,5 i 95,0%), els webs de bancs i caixes (32,9 i 38,8%), els blocs o webs personals (31,8 i 20,2%) i la premsa generalista en paper (29,9 i 44,0%).

Els usos habituals d’Internet són el correu electrònic (91,4 i 89,1%), consultar preus i productes (83,9 i 79,1%) i la missatgeria instantània (61,8 i 67,4%).

El 31 de maig es tornarà a publicar una nova actualització de l’estudi, veurem com ha evolucionat la cosa.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 7a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

A BitsCatalans sempre l’hem seguit de ben a prop, i a continuació hi ha un resum del que fa referència a les noves tecnologies; i, per desgràcia, portem males notícies.

Percentatge del total de població que navega diàriament per Internet als diferents territoris

Per una banda, l’ús d’Internet a les Illes Balears cau un punt percentual, quedant-se amb un 37,3% de persones que es connecten diàriament a la xarxa, el que representa 344.000 illencs. A Catalunya, en canvi, Internet si que augmenta la seva quota fins a el 42,0%, el que significa 2.667.000 internautes al Principat.

Internet té la màxima penetració en els homes (48,2% a Catalunya, 41,6% a les Illes), la població d’entre 14 i 24 anys (71,1 i 65,8%) de classe alta i mitjana alta (62,6 i 48,5%) i a Catalunya els qui tenen llengua habitual el català (46,1%) i a les Illes els que són castellanoparlants (40,4%).

Les dades més dolentes vénen a la pregunta sobre en quina llengua consumeixen cada mitjà. A Catalunya un 47,5% navega en català (un 0,8% menys que en l’anterior onada) mentre que un 93% ho fa en castellà (un 0,1% més) i un 15,2% en altres llengües (0,4% d’increment).

Percentatge de consum de cada llengua a Catalunya

Doncs si les dades de Catalunya ja són preocupants, les de les Illes són encara pitjors. Només el 22,1% navega en català (en caiguda lliure des de principis d’any; des de la darrera onada ha baixat un 0,6%), un 96,4% en castellà (0,3% més) i un 11,8% en altres llengües (0,2% més).

Percentatge de consum de cada llengua a les Illes Balears

Tot i això, s’ha de dir que juntament amb la televisió, la ràdio i les revistes de paper, a Internet és on el català té més bona salut.

Pel que fa als serveis que més utilitzem a la xarxa guanyen els cercadors (97,6 i 95,6%), webs de bancs i caixes (32,7 i 37,4%), blocs o webs personals (31,0 i 17,0%) i premsa generalista en paper (28,6 i 42,7%).

I fent referència als usos habituals dinternet hi trobem el correu electrònic (91,9 i 89,7%), consultar informació (84,4 i 83,2%) i la missatgeria instantània (61,1 i 67,3%).

Enllaç | Fundacc
Estudi | 6a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

Els primers dies sempre són especials. No sé a vosaltres, però jo sóc dels que, a l’encarar un nou repte, se m’omple l’estómac d’aquella indescriptible sensació.

I, doncs, què dir?

L’estiu passat vaig encetar un treball de recerca que, en poc temps, ha passat de ser una mera obligació a esdevenir una tasca realment enriquidora i apassionant. Una tasca amb la que cada dia he pogut enriquir-me; he llegit noticies i opinat, he vagat tot el dia per la xarxa i, sobretot, he après a compartir i contrastar allò que descobria.

Va ser gràcies al bloc de La societat 2.0, el meu treball, que vaig descobrir Bits Catalans, aquesta bitàcola en el que ara tinc el gust d’escriure.

Voldria encarar aquesta oportunitat amb rigor i per fer-ho, només sé un camí: passar-me unes hores a la xarxa.

Ser mortal té un inconvenient: Internet no te l’acabes en una vida.

Precisament, en aquest senti volia oferir la meva primera aportació.

Dins el treball que estic duent a terme, s’emmarca un estudi que, com a eix vertebrador, pretén mostrar els coneixements i usos de les eines 2.0 a l’entorn més proper. Tot i estar encara en procés d’extracció de dades, darrerament m’he trobat amb indicis molt interessants.

Segons he pogut recollir, la mitjana d’hores que naveguem per Internet (o en fem us, en eines com ara el correu electrònic) pot variar significativament depenent de factors com la nostra edat o l’ocupació.

Res de sorprenent, suposo. El que sí trobo interessant, però, és l’ordre aparentment il·lògic dels grups que, atenent a l’ocupació, naveguen més o menys.

Avui els números m’han ressaltat dos tòpics: que els estudiants de secundària utilitzen Internet potencialment i que, en contra, els professors, solen ser aliens als entorns en el que es mouen els seus alumnes.

De mitjana, els col·lectius que més naveguen són els directius i els estudiants de secundària que, de mitjana, passen 2 h i 50 min. diaris davant l’ordinador. A l’altra banda, els professors hi dediquen 1h i 40 min.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

L’ús que se’n fa és un altre dada a tenir en compte. A part de demostrar-me reiteradament que quasi tothom té facebook (no era d’estranyar, suposo), es fa palès que els joves de 15 a 20 anys són usuaris passius més que no pas actius. És a dir: miren vídeos a YouTube i en fan algun comentari, entren a les xarxes socials, i un nombre significatiu penja fotos en àlbums virtuals com flickr. D’altra banda, però, quasi no pengen arxius als discos durs virtuals (només un 10% admet fer-ho) i un insignificant 2 % diu haver utilitzat un sistema operatiu virtual com eyeos.

Com veieu, m’atreveixo a assenyalar que una de les riqueses d’Internet és la seva gran varietat.

En ella està el gust, diuen.

Aquí us deixo l’enllaç de l’estudi:

Font | La societat 2.0: Resultats de l’estudi

Percentatge del total de població que navega diàriament per Internet als diferents territoris

L’ús d’Internet segueix creixent imparablement als Països Catalans tant pel que fa a nombre absolut d’usuaris com a percentatges. A Catalunya som 2.600.000 internautes, és a dir, un 41% de la població total. A les Illes són una mica menys, 353.000 que representen el 38,3% de la població. Aquestes dades provenen del Baròmetre de la comunicació i la cultura, que, no sabem perquè, no publica els estudis del País Valencià.

El perfil de l’Internauta tant a Catalunya com a les Illes és un home de 25 a 44 anys, de classe social mitjana i castellanoparlant, malgrat que la penetració d’Internet és major entre els catalanoparlants que els castellanoparlants.

Referent a les llengües, veiem que a Catalunya el consum de pàgines web en català puja del 47,8% al 48,3% des del darrer baròmetre, el castellà puja una dècima fins el 92,9% i les altres llengües passen del 14,0 al 14,8%.

Percentatge de consum de cada llengua a Catalunya

A les Illes, en canvi, les notícies són molt més dolentes. El català baixa fins el 22,7% mentre el castellà puja fins el 96,1%.

Percentatge de consum de cada llengua a les Illes Balears

Els webs més visitats són cercadors, webs de bancs o caixes, premsa generalista en paper i blocs o pàgines personals. El correu electrònic, els jocs en línia i la missatgeria instantània, per la seva banda, són els usos més comuns de la xarxa.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 5a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura