Tot i això, es troba a faltar una versió nativa. Que tingués millor rendiment i que es pogués utilitzar sense haver d’instal·lar el Wine. Finalment s’han decidit a treure-la.

Sembla que ja estaria quasi llesta, només hi ha un parell de problemes: per una banda, s’ha hagut de deshabilitar el seguiment dels fitxers de l’ordinador de l’usuari ja que la descodificació fallava.

Per l’altra, encara no han creat el sistema per inserir la publicitat al programa, això comporta que aquesta versió només estigui disponible per als usuaris Premium (de pagament).

De manera que encara caldrà esperar un temps, però se’ns dubte és una bona notícia pel sistema operatiu lliure.

Enllaç | Spotify Experimental

Notícia | Spotify

Hi ha dues aplicacions de GNU/Linux que són les més populars a l’hora de gravar CD i DVD. Per una banda tenim el Brasero, per escriptoris Gnome, que poc a poc ha anat guanyant terreny per, a hores d’ara, venir instal·lat per defecte en la major part de les distribucions.

Per l’altra banda tenim el K3b, programat amb llibreries Qt i, per tant, destinat als escriptoris KDE. Fa més d’un any comentàvem que s’estava preparant una versió 100% compatible amb el KDE 4.0; finalment fa pocs dies es va publicar, la versió 2.0, amb la possibilitat de gravar Blu-Ray.

S’ha de dir que el desenvolupament d’aquesta versió ha estat força més lent de l’esperat: Malgrat comptar amb el suport de Mandriva no han pogut complir els terminis: fa més d’un any que es preveia que s’hagués publicat.

Tot i això, per fi aquesta nova versió ha vist la llum i tots els usuaris de KDE 4.0 ja tenen un enregistrador plenament compatible amb el seu sistema.

Enllaç | K3b

Font i imatge | VivaLinux!

Els usuaris de GNU/Linux sabran que un dels grans avantatges d’aquest sistema és que podem tenir tots els programes actualitzats a la darrera versió sense haver-nos de preocupar de res: el sistema operatiu s’ocupa de tot.

L’únic problema d’això, és que aquestes actualitzacions que se’ns instal·len, només aporten correcció d’errors i vulnerabilitats de seguretat, és a dir, són actualitzacions menors.

Per exemple, el Firefox 3.6: l’Ubuntu automàticament ens actualitzarà a la versió 3.6.4, 3.6.6, etc. però no a la 4.0 quan surti, ja que no és una actualització de seguretat sinó una actualització que aporta novetats.

Això és un dels punts que més ens molesta a molts usuaris, ja que en pocs mesos (fins i tot dies) una versió de l’Ubuntu nova de trinca queda antiquada, i l’únic remei que tenim és instal·lar-nos fonts de programari PPA que portin realment el programari més actualitzat.

A causa de tot això, des de l’Ubuntu han decidit posar fil a l’agulla per acabar amb aquesta situació i, de moment, han expresat la voluntat que en la propera versió, la 10.10, els usuaris es puguin instal·lar programes publicats després del llançament de la distribució sense necessitat de recórrer a fonts de programari de tercers.

De moment encara s’està debatent com s’implementarà tot això; si les noves actualitzacions es consideraran aplicacions a part (de manera que des del Centre de programari tindríem un Firefox 3.6 i un Firefox 4.0) o si seran la mateixa.

Cal dir, que això també implica que un programa nou (no una actualització), que es publiqués el novembre, també apareixeria al Centre de programari d’un Ubuntu de l’octubre. De manera que el Centre de programari tindria nous programes constantment.

A dia d’avui encara no se sap gaire cosa i no podem avançar res. Tot i això, des de Canonical s’han compromès a acabar amb un dels defectes més importants que tenen avui en dia les distribucions de GNU/Linux; i això clarament és una bona notícia.

Informació | Ubuntu Wiki

Via | OMG! Ubuntu

Desprès d’un llarg temps sense saber res sobre el programari de codi obert Chrome OS de Google, Venture Beat ha llançat l’exclusiva. La taiwanesa Acer serà l’encarregada de donar el tret de sortida al sistema operatiu del buscador. I és que d’aquí a dues setmanes es presentaran nous dispositius amb aquest programari que, malgrat les expectatives, sembla passar un tant desapercebut.

Segons anuncia el web, el(s) dispositiu(s) seran presentats de l’1 al 5 de juny en el marc del Taipei Computex Espectacle. Aquesta, de fet, és la única certesa, doncs, tret que incorporaran aquest sistema operatiu, no s’han volgut donar més detalls sobre els aparells. I és que, de fet, Google ha dissenyat el Chrome OS per ser utilitzat en Netbooks, però també havia esmentat, fa un temps, la possibilitat de que s’apliqués a altre maquinari, com als smartbooks (híbrids entre mòbil i portàtil).

Sigui com sigui, una de les incògnites que més planen sobre aquest assumpte és quina estratègia seguirà la companyia californiana per fer coexistir el seu sistema operatiu basat en el núvol — Chrome OS—  i Android, que sembla prendre cada cop més força amb llançaments com el de Nexus One a Europa (segur que en parlarem). De fet, ja se sap des de fa temps que els Netbooks amb Android apareixeran aquest any i Acer havia anunciat que en comercialitzaria l’estiu de 2009.

Segons la redacció de Venture Beat, Google estaria enfocant Android per una eventual comercialització del seu Tablet o d’altre maquinari integrat, com el televisor dissenyat conjuntament amb Sony i Intel. Chrome OS, doncs, quedaria relegat als Netbooks, ja que el seu disseny està adaptat a maquinari amb teclat. A la llarga, però, Google ha anunciat que pretén fusionar ambdós projectes.

La companyia havia anunciat l’estiu passat que pretenia llançar el seu sistema operatiu de codi obert durant el segon semestre de 2010, un calendari que, segons aquestes informacions, es complirà. Tanmateix, els detalls donats són escassos i no és segur, de moment, que la comercialització del(s) aparell(s) sigui imminent.

Via | Venture Beat

El Songbird, el que havia estat considerat per alguns «el Firefox en reproductor musical», deixarà de publicar versions oficials per a GNU/Linux.

Així ho indicaven els seus desenvolupadors en un article, en què deien que el seu petit equip de desenvolupament no podia fer front a la feina de publicar per a tres sistemes i que s’han hagut de centrar en els dos més populars.

Les darreres versions publicades del Songbird ja portaven menys novetats en les edicions de GNU/Linux que en les de Windows i Mac OS.

Malgrat que no donaran suport oficial al sistema del pingüí, és possible que hi segueixi havent noves versions, tot i que amb menys novetats i sense ser del tot estables. Caldrà veure com evoluciona la cosa.

Notícia | Songbird Blog

Més informació | Mozilla.cat

Baixada | Softcatalà

Imatge | Songbird Blog i Wikimedia Comons (adaptades)

A BitsCatalans | Alliberat el Songbird 1.4, amb un nou tema i algunes novetats només per a Windows

Per descarregar el Linkat 3.0: Aquí

Més Informació: linkat.xtec.cat

De moment les converses han estat positives i és possible que d’aquí a uns mesos neixi una nova distribució de GNU/Linux, que s’anomenarà, segurament, Lubuntu.

• Enllaç | LXDE i Ubuntu
• Notícia | Blog LXDE
• Via | VivaLinux!
• Imatge | Viquipèdia

Mandriva és una de les distribucions de Linux més populars i amb més anys a l’esquena (abans s’anomenava Mandrake); ahir se’n va publicar la versió 2009 Spring.

Inclou els escriptoris KDE 4.2.2 , el Gnome 2.26.1 i el LXDE. Com a programes destacats porta el Mozilla Firefox 3.0 i l’OpenOffice.org 3.0 i inclou més de 20.000 paquets perquè tothom pugui instaŀlar fàcilment allò que vulgui. Té versions en 70 llengües (la versió en català no està traduïda al 100%, des de Softcatalà busquen coŀlaboradors que se’n puguin fer càrrec).

Per a aquesta versió, han treballat especialment en la velocitat d’arrencada i el suport a EXT4 (possiblement, les dues característiques que marcaran l’any 2009 pel que fa a Linux). Mandriva es pot aconseguir en versió amb només programari lliure o amb programari privatiu incorporat, en aquest segon cas val 49 euros.

• Enllaç | Mandriva, descàrrega i novetats
• Fonts | Genbeta i SomGNU

Segons s’ha pogut saber des del bloc oficial de Mandriva (una distribució de GNU/Linux), el líder del projecte i dos membres de l’equip de Mandriva estan treballant en una nova versió amb les llibreries Qt4. Malgrat això, la nova versió no només portarà una nova interfície “més bonica” sinó que inclourà compatibilitat amb les característiques més importants del KDE 4 com el Solid, el Phonon i el Plasma.

“El procés de portar el K3b va començar ja fa temps, però encara queda molta feina per fer“, diu Boiko, de Mandriva, al bloc. Aquesta nova versió s’espera per a finals d’aquesta primavera, just perquè es pugui incloure a la Mandriva Linux 2009 Spring (2009.1), la segona versió de Mandriva del 2009.

Enllaç | Mandriva

Via | Br-Linux → VivaLinux!