A Catalunya l’ús de la xarxa torna a augmentar i ara arriba al 44,2% de la població, el que representa uns 2.840.000 persones.

A les Illes l’ús d’Internet retrocedeix un lleuger 0,1% i es queda amb un 37,9% i 356.000 internautes.

Pel que fa a les llengües amb què naveguem per Intenet hi ha bones notícies. A Catalunya l’ús del català augmenta i se situa en un 48,1% (un 0,6% més que en l’anterior onada). El castellà disminueix fins el 92,0% i les altres llengües se situen en un 15,4%.

A les Illes el català es manté amb un 24,2%, el castellà continua clarament destacat però disminueix fins el 95,7% i les altres llengües sumen quasi un punt fins arribar al 12,8%.

Els principantins acostumem a navegar pels cercadors (97,1%), per webs de bancs i caixes (33,5%) i premsa generalista en paper (31,3%).

Els illencs pràcticament igual, només canviant l’ordre del segon i el primer. De manera que els cercadors (93,2%), la premsa generalista en paper (43,5%) i els webs d’entitats financeres (38,3%) omplen el podi.

La propera onada del Baròmetre és el setembre, llavors actualitzarem totes aquestes dades i us oferirem els gràfics amb la seva evolució.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 3a onada 2010 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

Va, fem memòria: dos, tres, quatre, cinc; quants són? Quants comptes i contrasenyes diferents tenim?

Avui dia, qualsevol navegant d’Internet fa servir, com a mínim, un compte protegit per contrasenya. Només cal donar un cop d’ull als números:  segons l’estudi fet per AIMC sobre els usos d’Internet a finals de 2009, la immensa majoria d’internautes disposa, al menys, d’un compte de correu electrònic. És més: el percentatge d’usuaris amb dos comptes (35,2%) sobrepassa aquells que només en tenen un (17,3%). I la cosa no s’acaba aquí: facebook, twitter o qualsevol altra eina 2.0 requereix també un usuari (correu electrònic) i contrasenya. D’altra banda, les tendències també senyalen que, per facilitar les coses, solem usar una mateixa contrasenya en la majoria dels nostres comptes.

Sembla, doncs, inevitable preguntar-nos-ho: És segura la meva contrasenya?

Primerament, fora bo partir de la base de que, com en qualsevol altre camp, a Internet l’exempció de risc no existeix, i tothom està exposat a patir un atac cibernètic que acabi amb la seva preuada informació. No obstant, com també ocorre en altres àmbits, és possible prendre precaucions.

Paradoxalment, quan creem qualsevol compte cibernètic ja estem aplicant una mesura d’autoprotecció inconscient: si escollim un password fàcil de recordar és probable que vulguem redimir-nos de la possibilitat d’oblidar-ho i patir el que això comporta. Si, contràriament, optem per complexes combinacions de majúscules i minúscules, números i lletres, estarem –en principi– protegint-nos més, però també és més probable que haguem d’apuntar la clau en un paper per recordar-la.

Totes les opcions tenen avantatges i inconvenients. Usar una contrasenya fàcil farà més remota la possibilitat d’oblidar-la, però també ens deixarà més vulnerables.  És, doncs, tan important  el que s’escrigui com a contrasenya?

Les coses ocorren, millor prevenir-les

La creença popular assegura que “res no ha passat fins que passa”. És possible que mai ens haguem trobat amb la malastrugança de “perdre” una contrasenya, però un cop ens hi veiem involucrats ja no hi ha marxa enrere. És bo tenir-ho present.

Nosaltres no ho faríem, per descomptat, però estar darrera una pantalla no ens hauria de fer oblidar que el món segueix estant ple de gent amb males intencions.

Els motius pels que algú (normalment una persona desconeguda) pot voler la nostra contrasenya són diversos, però normalment aquests robatoris són part d’una llarga cadena en la que els nostres contactes (de correu electrònic, amics de facebook…) també quedaran afectats.  Així doncs, en certa manera, protegir-nos bé a nosaltres és estar emparant també als nostres contactes.

Certament, no hi ha cap web infranquejable, però la majoria ens obliguen a utilitzar un nombre mínim de caràcters i, cada cop més, combinacions alfanumèriques o amb majúscules i minúscules. El cas més extrem en aquest sentit me l’he trobat amb el web d’emmagatzematge en línia ADrive, que obliga a escriure una contrasenya d’un mínim de 8 caràcters, amb un número i una majúscula. Un cop hem escrit la clau, a més, ens demana una altra comprovació,  havent de transcriure sis caràcters numèrics de seguretat per comprovar que som humans.

De fet, a molta gent li és molest haver de fer aquests tràmits (els serveis de Google, per exemple, també usen aquesta comprovació), però, com sempre, la voluntat de guardar més o menys el nostre compte dependrà del que amaguem darrera la contrasenya.

Tots aquests processos d’escaneig i robatori de contrasenyes els fan automàticament els ordinadors. No és difícil computar un programari perquè vagi analitzant la xarxa. Malgrat que alguns no són malignes (Google indexa les seves cerques així), existeixen ordinadors destinats exclusivament a obtenir, per exemple, adreces de correu electrònic (es detecten fàcilment per l’@) i anar buscant, aleatòriament, la seva contrasenya.

Obtenir una contrasenya segura

El primer pas és intentar “amagar” al màxim el nostre correu electrònic per aquests robots. Això pot semblar difícil, perquè la nostra adreça electrònica deambula constantment per la xarxa. Tanmateix, és possible utilitzar els següents recursos:

Adreça original: Fàcilment identificable: nom@exemple.com

“A” com a @: nom(a)exemple.com

“arroba” com a @: nom(arroba)exemple.com

“punt” com a “.”: nom@exemplePUNTcom

Indexar més text: nomTREUAIXO@exemple.com

No cal dir que, combinats, obtenen un major efecte, malgrat que, quan més camuflem l’adreça, romandrà més amagada pels robots, però menys clara  pels “usuaris humans” als que ens volem dirigir.

D’altra banda, el que determina el grau de seguretat d’una contrasenya és una simple regla d’estadística i probabilitat: quan (1) més llarga sigui, (2) més combinacions de lletres i números escriguem, (3) més combinació de majúscules i minúscules fem servir i (4) més “caràcters estranys” posem, major dificultat tindrà l’ordinador que ens vulgui xuclar les dades.

No tots els serveis permeten l’ús de caràcters “estranys” com [?^*-&%$], però emprar-los ens serà un escut resistent.

Pot semblar una minúcia, però segons regles estrictament matemàtiques, si utilitzem una contrasenya com “fabondia” un ordinador d’escriptori trigaria 5 hores en descobrir-nos-la a base d’anar provant, mentre que si ho convertim en una pregunta “fabondia?” s’hi estaria uns 240 dies. Si, a més, li afegim un doble interrogant “fabondia??” la resolució duraria 25 anys.

Encara que, de fet, no hi ha res escrit, és bo fer servir el sentit comú. De segur que, si ens parem a pensar uns minuts, trobarem alguna solució per fer més “inaccessible” la nostra contrasenya.

Comprovar la nostra contrasenya actual (i verificar-ne de noves)

En aquest àmbit, Internet també ens troba solucions. Existeix una eina molt interessant (amb la qual he fet els càlculs anteriors), que mitjançant operacions matemàtiques ens mostra, a l’instant, el temps que trigaria a ser descoberta la clau que l’hi indexem. No costa res, és un bon aliat per comprovar el nivell de protecció de la nostra contrasenya i, per què no, l’eina que definitivament ens faci veure que l’hem de canviar. No té pèrdua, el servei s’anomena How secure is my password?

En definitiva

A vegades oblidem que no som els únics que ens movem d’Internet i ens creiem impunes. Però com he comentat unes línies més amunt, res no ha passat fins que passa, així que prendre precaucions mai està de més.

S’han arribat a elaborar llistes de les contrasenyes més usades (són les que primer comproven els programes de rastreig), així que, si volem una clau segura, fem cas a les matemàtiques.

El tamany importa!

Fonts | How Secure Is My Password, Estudi AIMC (pàgina 79)

Imatges | Flickr, Captura “How Secure Is My Password”, Gràfic pròpi

Avui començarem parlant dels usos que fem d’Internet, i és que un 88,6% a les Illes i un 91,3% a Catalunya utilitzen el correu electrònic diàriament. Aquesta és l’activitat més popular, seguida per la consulta de preus i productes (72,6% i 80,7%) i la missatgeria instantània (65,0% i 61,2%). En concret, això representa 344.000 illencs i 2.417.000 catalans que es connecten diàriament al Windows Live Messenger i similars.

Ara, fent referència a temes més generals veiem com l’ús d’Internet augmenta tant a les Illes (on s’arriba als 358.000 Internautes, un 38,0% de la població) com al principat, on assoleix un nou rècord (2.781.000, 43,3%).

Una de les preguntes en què posem més èmfasi en aquest bloc és quina llengua utilitza la gent per navegar per la xarxa. Aquest mes tenim bones notícies per als dos territoris.

El català a les Illes es recupera i es queda amb un 24,2%, mentre el castellà retrocedeix lleugerament fins el 96,0% i les altres llengües obtenen un 12,0%.

A Catalunya les dades són una mica més positives tot i que no hi ha cap gran millora: el català només augmenta una dècima i es queda amb el 47,5% dels internautes, el castellà treu un 92,8% i les altres llengües un 15,7%.

Ara ens toca esperar a finals de juliol per conèixer les següents dades de la Fundacc, abans d’acabar, però, m’agradaria cel·lebrar que, per un cop, tenim bones notícies tant a les Illes com a Catalunya pel que fa a ús del català a Internet. Malgrat que la variació és mínima, tenint en compte que cada més se sumen milers d’internautes a la xarxa, mantenir els percentatges suposa incrementar els nombres absoluts.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 8a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

Segons aquest estudi, Internet té la màxima penetració en els homes (48,9% a Catalunya, 42,5% a les Illes), la població d’entre 14 i 24 anys (71,8 i 69,1%) de classe alta i mitjana alta (62,9 i 48,7%) i a Catalunya els qui tenen llengua habitual el català (46,6%) i a les Illes els que són castellanoparlants (39,6%).

Pel que fa a les edats, podem observar com, mentre un 71,8% dels catalans d’entre 14 i 24 anys utilitza Internet diàriament, el percentatge va caient per cada franja d’edat superior: 25-44 anys (55,7%), 45-64 anys (34,0%) i més de 65 anys (6,9%). A les Illes els percentatges són molt semblants.

L’estudi demostra que Internet es consolida com l’únic mitjà que ha crescut de manera ininterrompuda l’últim any; si més no a Catalunya, on marca un rècord històric amb 2.722.000 Internautes, un 42,4% de la població. A les Balears també puja (un 0,1%) i ja hi ha 352.000 internautes, un 37,4% de la població.

Malgrat això, a BitsCatalans la pregunta que ens interessa més és la llengua en què els internautes naveguen per la xarxa. A Catalunya el català ha baixat un 0,1% i se situa amb un 47,4, molt per darrere del 93% del castellà que es manté. Les altres llengües pugen mig punt percentual fins el 15,7%.

A les Illes, malgrat que les dades són molt pitjors, per fi tenim un mes amb bones notícies: el català assoleix el 23,5% del mercat (pujant un 1,4%), el castellà perd una dècima i es queda amb un 96,3% i els altres idiomes en pugen una fins a l’11,9%.

Els serveis que més utilitzem a la xarxa són els cercadors (97,5 i 95,0%), els webs de bancs i caixes (32,9 i 38,8%), els blocs o webs personals (31,8 i 20,2%) i la premsa generalista en paper (29,9 i 44,0%).

Els usos habituals d’Internet són el correu electrònic (91,4 i 89,1%), consultar preus i productes (83,9 i 79,1%) i la missatgeria instantània (61,8 i 67,4%).

El 31 de maig es tornarà a publicar una nova actualització de l’estudi, veurem com ha evolucionat la cosa.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 7a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

A BitsCatalans sempre l’hem seguit de ben a prop, i a continuació hi ha un resum del que fa referència a les noves tecnologies; i, per desgràcia, portem males notícies.

Percentatge del total de població que navega diàriament per Internet als diferents territoris

Per una banda, l’ús d’Internet a les Illes Balears cau un punt percentual, quedant-se amb un 37,3% de persones que es connecten diàriament a la xarxa, el que representa 344.000 illencs. A Catalunya, en canvi, Internet si que augmenta la seva quota fins a el 42,0%, el que significa 2.667.000 internautes al Principat.

Internet té la màxima penetració en els homes (48,2% a Catalunya, 41,6% a les Illes), la població d’entre 14 i 24 anys (71,1 i 65,8%) de classe alta i mitjana alta (62,6 i 48,5%) i a Catalunya els qui tenen llengua habitual el català (46,1%) i a les Illes els que són castellanoparlants (40,4%).

Les dades més dolentes vénen a la pregunta sobre en quina llengua consumeixen cada mitjà. A Catalunya un 47,5% navega en català (un 0,8% menys que en l’anterior onada) mentre que un 93% ho fa en castellà (un 0,1% més) i un 15,2% en altres llengües (0,4% d’increment).

Percentatge de consum de cada llengua a Catalunya

Doncs si les dades de Catalunya ja són preocupants, les de les Illes són encara pitjors. Només el 22,1% navega en català (en caiguda lliure des de principis d’any; des de la darrera onada ha baixat un 0,6%), un 96,4% en castellà (0,3% més) i un 11,8% en altres llengües (0,2% més).

Percentatge de consum de cada llengua a les Illes Balears

Tot i això, s’ha de dir que juntament amb la televisió, la ràdio i les revistes de paper, a Internet és on el català té més bona salut.

Pel que fa als serveis que més utilitzem a la xarxa guanyen els cercadors (97,6 i 95,6%), webs de bancs i caixes (32,7 i 37,4%), blocs o webs personals (31,0 i 17,0%) i premsa generalista en paper (28,6 i 42,7%).

I fent referència als usos habituals dinternet hi trobem el correu electrònic (91,9 i 89,7%), consultar informació (84,4 i 83,2%) i la missatgeria instantània (61,1 i 67,3%).

Enllaç | Fundacc
Estudi | 6a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

Els primers dies sempre són especials. No sé a vosaltres, però jo sóc dels que, a l’encarar un nou repte, se m’omple l’estómac d’aquella indescriptible sensació.

I, doncs, què dir?

L’estiu passat vaig encetar un treball de recerca que, en poc temps, ha passat de ser una mera obligació a esdevenir una tasca realment enriquidora i apassionant. Una tasca amb la que cada dia he pogut enriquir-me; he llegit noticies i opinat, he vagat tot el dia per la xarxa i, sobretot, he après a compartir i contrastar allò que descobria.

Va ser gràcies al bloc de La societat 2.0, el meu treball, que vaig descobrir Bits Catalans, aquesta bitàcola en el que ara tinc el gust d’escriure.

Voldria encarar aquesta oportunitat amb rigor i per fer-ho, només sé un camí: passar-me unes hores a la xarxa.

Ser mortal té un inconvenient: Internet no te l’acabes en una vida.

Precisament, en aquest senti volia oferir la meva primera aportació.

Dins el treball que estic duent a terme, s’emmarca un estudi que, com a eix vertebrador, pretén mostrar els coneixements i usos de les eines 2.0 a l’entorn més proper. Tot i estar encara en procés d’extracció de dades, darrerament m’he trobat amb indicis molt interessants.

Segons he pogut recollir, la mitjana d’hores que naveguem per Internet (o en fem us, en eines com ara el correu electrònic) pot variar significativament depenent de factors com la nostra edat o l’ocupació.

Res de sorprenent, suposo. El que sí trobo interessant, però, és l’ordre aparentment il·lògic dels grups que, atenent a l’ocupació, naveguen més o menys.

Avui els números m’han ressaltat dos tòpics: que els estudiants de secundària utilitzen Internet potencialment i que, en contra, els professors, solen ser aliens als entorns en el que es mouen els seus alumnes.

De mitjana, els col·lectius que més naveguen són els directius i els estudiants de secundària que, de mitjana, passen 2 h i 50 min. diaris davant l’ordinador. A l’altra banda, els professors hi dediquen 1h i 40 min.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

L’ús que se’n fa és un altre dada a tenir en compte. A part de demostrar-me reiteradament que quasi tothom té facebook (no era d’estranyar, suposo), es fa palès que els joves de 15 a 20 anys són usuaris passius més que no pas actius. És a dir: miren vídeos a YouTube i en fan algun comentari, entren a les xarxes socials, i un nombre significatiu penja fotos en àlbums virtuals com flickr. D’altra banda, però, quasi no pengen arxius als discos durs virtuals (només un 10% admet fer-ho) i un insignificant 2 % diu haver utilitzat un sistema operatiu virtual com eyeos.

Com veieu, m’atreveixo a assenyalar que una de les riqueses d’Internet és la seva gran varietat.

En ella està el gust, diuen.

Aquí us deixo l’enllaç de l’estudi:

Font | La societat 2.0: Resultats de l’estudi

Percentatge del total de població que navega diàriament per Internet als diferents territoris

L’ús d’Internet segueix creixent imparablement als Països Catalans tant pel que fa a nombre absolut d’usuaris com a percentatges. A Catalunya som 2.600.000 internautes, és a dir, un 41% de la població total. A les Illes són una mica menys, 353.000 que representen el 38,3% de la població. Aquestes dades provenen del Baròmetre de la comunicació i la cultura, que, no sabem perquè, no publica els estudis del País Valencià.

El perfil de l’Internauta tant a Catalunya com a les Illes és un home de 25 a 44 anys, de classe social mitjana i castellanoparlant, malgrat que la penetració d’Internet és major entre els catalanoparlants que els castellanoparlants.

Referent a les llengües, veiem que a Catalunya el consum de pàgines web en català puja del 47,8% al 48,3% des del darrer baròmetre, el castellà puja una dècima fins el 92,9% i les altres llengües passen del 14,0 al 14,8%.

Percentatge de consum de cada llengua a Catalunya

A les Illes, en canvi, les notícies són molt més dolentes. El català baixa fins el 22,7% mentre el castellà puja fins el 96,1%.

Percentatge de consum de cada llengua a les Illes Balears

Els webs més visitats són cercadors, webs de bancs o caixes, premsa generalista en paper i blocs o pàgines personals. El correu electrònic, els jocs en línia i la missatgeria instantània, per la seva banda, són els usos més comuns de la xarxa.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 5a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Baròmetre de la comunicació i la cultura

Es fa a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, però les dades d’aquest últim no estan actualitzades, així que només podem comentar les de Catalunya i les Illes.

Per començar s’ha de destacar que l’ús d’Internet marca un nou màxim. A Catalunya ja som 2.412.00 internautes, el que representa un 38% de la població. A les Illes són 330.000 i representen un 35,7% del total dels ciutadans.

Mentre els catalans dediquem 45,4 minuts diaris a Internet, els illencs s’hi passen 41,9.

A Catalunya un 44,1% dels homes utilitza Internet diàriament, davant el 32% de les dones. La major participació a la xarxa la trobem a la franja d’edat d’entre 14 i 24 anys (un 66,8%); i va disminuint a mida que augmenta l’edat (només un 6,3% dels majors de 65 entra a Internet cada dia). Un 41,5% dels catalanoparlants naveguen per la xarxa, davant del 36,1% dels castellanoparlants i el 30,8% dels qui parlen altres llengües.

Les dades de les Illes són molt semblants: un 39,2% dels homes utilitza Internet diàriament, davant el 32,2% de les dones; és curiós que les diferències entre els dos sexes són força més baixes que a Catalunya. Altre cop, els joves utilitzen més Internet que la gent gran: la franja d’entre 14 i 24 anys té un 62,2% d’internautes, mentre que només el 5,0% dels majors de 65 es connecta cada dia a la xarxa. Pel que fa a les llengües, destaca que tant catalanoparlants com castellanoparlants utilitzen molt la xarxa (84,4% i 71,1% respectivament) davant el baix 33,8% dels qui parlen altres llengües.

Tornant a Catalunya, un 92,7% dels Internautes navega per pàgines en castellà, un 47,3% per pàgines en català i un 13,3% en altres llengües. A les Illes, les mateixes dades són del 95%, el 24% i el 13,7% respectivament. Malgrat que a Catalunya l’ús de pàgines en català es manté o augmenta lleugerament (un 0,3% respecte l’últim baròmetre), a les Illes el descens és imparable, i amb dos mesos s’ha baixat 1,3 punts percentuals. Sens dubte un indicador d’alarma sobre l’ús del català a la xarxa.

Les pàgines més visitades són els cercadors (un 97,6% dels internautes catalans els utilitzem i un 93,6% dels balears), els webs de bancs i caixes (30,7% i 28,2%), els webs personals o blocs (27,8% i 15,4%) i els portals de premsa en paper (23,9% i 36,8%).

Pel que fa als usos d’Internet destaca el correu electrònic (91,7% i 93,3%), jugar en línia (85,5% i 82,1%) i el Messenger (61,4% i 66,8%).

La propera actualització del Baròmetre és a finals de setembre. Des de BitsCatalans la tornarem a analitzar, esperant rebre bones notícies tant pel que fa a l’ús d’Internet com pel que fa a la presència del català als mitjans.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 3a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | L’ús d’Internet puja, però el català segueix sota mínims i Només un de cada dos internautes catalans i un de cada quatre balears navega per pàgines en català

Fa un parell de dies es va presentar una nova actualització del Baròmetre de la comunicació i la cultura, que analitza diversos mitjans de comunicació i el seu efecte a gran part dels Països Catalans: a Catalunya, el País Valencià i a les Illes Balears.

Internet puja als tres països, sobretot al País Valencià, on amb un augment d’un 11,5% respecte el setembre 2007-agost 2008, ja hi ha 1.032.000 internautes. A Catalunya i les Illes Balears, que el percentatge augmentat es compta respecte l’any anterior, podem veure un augment molt semblant: un 3,3% (amb un resultat de 2.295.000 internautes) a Catalunya i un 3,4% (307.000 internautes) a les Illes.

Per minuts que hi dediquem al dia, guanyem els catalans amb una mitja de 44, seguits pels balears amb 39,6 i en últim lloc els valencians, amb 31,2 minuts diaris dedicats a la xarxa.

El perfil en què Internet ha penetrat més és el d’un home de 14 a 24 anys, de classe alta o mitjana alta que parla català a Catalunya, castellà al País Valencià, i una llengua estrangera a les Illes.

Pel que fa en quina llengua utilitzen Internet, les notícies són tant dolentes com en l’últim estudi. A Catalunya nomes un 47% dels internautes (un 0,2% més que l’onada anterior) navega per pàgines en català, respecte el 92,4% que ho fa per pàgines en castellà. A les Balears, les dades són molt negatives i a més encara van cap a pitjors: només un 25,3% (un 2,2% menys) navega per webs en català, davant d’un 94,3% que navega per webs en castellà.

Però si això posa els pèls de punta, només cal mirar les dades del País Valencià: només un 4,3% dels valencians navega per webs en català davant del 97% que ho fa per webs en castellà.

L’ús que fem d’Internet és del correu electrònic, jugar en línia i la missatgeria instantània. Els webs que més visitem són els cercadors, webs de bancs i caixes, blocs o webs personals, premsa generalista en paper i portals generalistes.

El 30 de juliol tindrem els resultats de la propera onada del Baròmetre. Esperem que les dades siguin una mica més esperançadores, perquè, malgrat que és una bona notícia l’augment constant de l’ús d’Internet, és una pena que la majoria naveguin per la Internet en castellà, i no a la catalanoparlant.

Enllaç | Fundacc
Estudi | 2a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
A BitsCatalans | Només un de cada dos internautes catalans i un de cada quatre balears navega per pàgines en català

Respecte ara fa un any, Internet a tingut un increment d’ús d’un 11,5% a les Illes i un 3,3% a Catalunya, segons el Baròmetre de la comunicació i la cultura. D’aquestes manera a les Illes ja hi ha 297.00 internautes (un 33,4% de la població) i a Catalunya en som 2.221.000 (un 35,7%).

Pel que fa al temps de consum, els catalans dediquem a la xarxa més de 43 minuts diaris mentre que els illencs n’hi dediquen 37.

El perfil d’usuari d’Internet és un home, de 14 a 24 anys, de classe alta o mitjana-alta castellanoparlant.

I ara vénen les dades més preocupants: a Catalunya un 92% dels internautes navega per pàgines en castellà, i només un 46,8% ho fa per pàgines en català. Les dades a les Illes encara són pitjors: un 92,6% en castellà i només un 27,5% en la nostra llengua.

L’enquesta també tracta dels usos que es fan de cada mitjà. En el cas d’Internet el correu electrònic, els jocs en línia i la missatgeria instantània són els serveis més utilitzats. Pel que fa al tipus de webs són els cercadors, els webs de bancs, els webs personals i la premsa els que reben més visites.

Les dades del País Valencià no les he pogut trobar perquè l’enllaç estava equivocat al moment d’escriure aquestes línies, esperem que a la pròxima actualització de les dades, l’1 de juliol, el problema estigui resolt i poguem treure conclusions de la major part dels Països Catalans.

• Enllaç | Fundacc
• Estudi | 2a onada 2009 del Baròmetre de la comunicació i la cultura
• Imatge | Viquipèdia