Hi ha moltes formes de queixar-se en contra la llei SOPA, i la política del FBI per capturar pressumptes delinqüents d’Internet. Una, és fer caure vàries webs governamentals, i d’altres més elegants: publicar un estudi de la importància d’Internet a tot el món.

Just fa unes hores, Google ha publicat una web http://www.valueoftheweb.com on mostra la importància d’Internet i el seu impacte econòmic en diferents països. Els estudis, descarregables en PDF i castella ;(, ens donen una ullada de la importància de la xarxa en els negocis, la emprenedoria, i sobretot, el PIB dels països.

Referent a Espanya, calculen que el 2009 la contribució d’Internet a l’economia ascendia a 23.400 millones de EUR, i el 2015, seria possible que aquest sector econòmic aportés el 5,1 % global. En resum, uns estudis interessants que ens mostren que aquest sector, fins ara lliure, no pot ser censurat i no només és qüestió de les grans majors americanes.

Enllaç: http://www.valueoftheweb.com/

Més info, The Next Web o post de Google

La llei SOPA és la llei nord-americana que donava dret a les autoritats a tancar pàgines webs que ofereixen contingut vulnerant els drets d’autor. També podia restringir o requerir el tancament o l’eliminació del contingut a empreses que enllacin aquest contingut. 

Grans empreses com Google, Wikipedia, Yahoo, Twitter o Facebook ja planegen un dia de tancament en contra l’aprovació de la llei, en vam parlar fa uns dies a Bits Catalans. Veurem com evoluciona el tema, ja que el dissabte 14 el congressista encarregat de la llei va aturar l’evolució de la mateixa a causa de la polèmica del tancament de webs sense judici previ.

També, el Senat d’Estats Units té una altra proposta de llei que farà arribar al Congrés. Suposem que la pressió que pot fer al negoci i les accions el tancament d’aquestes grans empreses ha emprés als congressistes ( no gaire entesos i pressionats per els Lobbies del sector musical i cinema, opinem ) a aturar la llei i a pensar-ho millor.

Igualment, la Viquipèdia ha anunciat un tancament segur el 18 de Gener. Veure com evoluciona el futur lliure d’Internet.

Més informació a Genbeta

Es tracta de revelacions sobre els sistemes d’espionatge de comunicacions que utilitzen els governs. Trobem tot el perfil d’estats: democràcies que persegueixen terroristes i dictadures que assetgen als opositors.

Aquesta filtració ha estat més discreta als mitjans convencionals, només ha participat Washington Post., o diaris amb menys repercussió internacional. Tot i que també han participat mitjans considerats alternatius com Owni. També la el volum no té comparació: 300 documents pels centenars de milers que tingué el Cablegate. Tot i que s’ha promès que hauran més material.

Entrant més en qüestió, Wikileaks dibuixa un panorama on empreses occidentals han desenvolupat sistemes de vigilància per les Noves Tecnologies amb unes capacitats increïbles que permeten controlar qualsevol comunicació via web, mail o dispositiu mòbil. Seria una mena de consolidació d’un món orwellià. Les claus dels Spyfiles es podrien resumir en els següents punts:

• Una industria de fabricació de dispositius per vigilar Internet i altres sistemes de telecomunicacions que mou 5.000 milions de dòlars l’any i pràcticament sense regular. Per exemple no entren en les legislacions internacionals que limiten les vendes d’armament a dictadures i països en guerra.
• En total, Wikileaks ofereix un llistat de 160 companyies de 25 països.
• Empreses occidentals han venut aquest material als règims que aquest 2011 han hagut de fer front a revoltes que demanaven democràcia com a Líbia (on una empresa francesa va vendre material per espiar a l’oposició que després dirigí la revolta).
• Wikileaks ens diu que aquesta vigilància pot afectar a tothom. Els serveis de seguretat de qualsevol país poden vigilar als ciutadans anònims sense necessitat d’una ordre judicial (fins i tot les democràcies). De fet, el mateix Julian Assange ha dit que qualsevol persona que tingui un iPhone, Blackberry o sigui usuari de Gmail està “fotut“. Molts d’aquests dispositius tindrien instal·lat el polèmic software Carrier IQ.
• Per conèixer amb detall quines tècniques d’espionatge cibernètic han desenvolupat els països , Wikileaks ha publicat el següent mapa, on apareixen les empreses i els camps on treballen, així com els documents que parlen de les seves activitats. En el cas de l’Estat Espanyol, destaca Agnitio, que desenvolupa sistemes de reconeixement de veu. Entre els seus clients estan la Guàrdia Civil, el ministeri de Defensa o la policia colombiana. Des de la mateixa empresa s’han desmentit els negocis amb dictadures.

Sens dubte, es pot discutir la importància i relevància d’aquestes informacions, com ha succeït amb totes les filtracions de Wikileaks. Però en aquest cas s’aprofundeix en el debat que es va iniciar amb els atemptats de l’11 de Setembre sobre si la seguretat debia estar per sobre de la llibertat. A Twitter podeu seguir la qüestió i les noves revelacions amb el hashtag #spyfiles.

L’emmagatzematge virtual o al núvol no és res nou, evidentment, però sí que s’ofereixi com a paquet dins de l’oferta de tarifa de dades. Vodafone ofereix 8GB per a ús personal i fins a 20GB per a ús compartit, enfocat sobretot a empreses i autònoms, amb un preu de 5€/mes per cada compte d’administrador, o de 3€/mes per a cada compte d’usuari.

Les diferents prestacions que ens posa a l’abast el servei d’aquesta companyia són còpies de seguretat de les dades que es guardin a aquest disc dur virtual, i accés multiplataforma (tant des de diferents plataformes com des d’un navegador; s’albiren també aplicacions per a Android i iOS.

Via Xataka
Més informació: Vodafone

Les dades més que interessants diuen que Facebook, està valorada un 37,5 milions de dòlars més que el que guanya en el 2010. Lògicament, les previsions apunten que en l’any 2011 podrà generar 9 milions de dolàrs i en uns anys podrà tenir una rendibilitat enorme per el capital. Altres exemples són, Skype, comprada per Microsoft a 6 milions de dòlars i que pot ingressar 600 mil a l’any. És més, Twitter està valorada 50 cops superior el que guanya anualment: sinó s’introdueix una tàctica comercial, les empreses que han deixat diners hauran d’esperar 50 anys per veure’n beneficis.

Per tant, les preguntes són clares:

• Si les empreses que estan comprant, i invertint, en empreses 2.0 es retiren, les empreses 2.0 cauran en picat? Per tant, tornarem a la bombolla del 2000?
• El creixement d’usuaris és tant enorme que és impossible que passi.
• És tant necessari Internet que se’ns fa impossible pensar que aquestes empreses caiguin…

Social Media, podria ser una bombolla?

Al cap d’uns minuts, Xavier Colomés ha escrit sobre el tema a http://www.top-rankin.com/hay-burbuja-en-el-marketing-online/ Un article molt interessant que explica com el Social Media és possible que sigui una bombolla de feina. I també ens fa pensar en els milers d’empreses que ofereixen posicionament web, i en la seva futura desaparició per per el real-time SEO.

Una gran frase del seu article:

Cuando busco en internet “Messi“,  ya se que encontrare en Goolge:  su página oficial, su wikipedia y su página de fans  en facebook. Pero nada de esto es lo que quiero. Lo que busco es si está lesionado, si va a jugar esta noche, qué ha dicho del partido de ayer, ver vídeos de su último gol, o si está twitteando fotos desde la concentración del equipo. Esto es: búsquedas en tiempo real. Aquí el SEO no tiene mucho que hacer.

La borsa

Un dels papers principals també hi juga la borsa. Linkdn va sortir fa uns dies al mercat, i just va tenir una pujada en els seus valors espectaculars: la gent hi confia. I esperem, que Facebook diuen els rumors, que surt l’any que bé.

Us detallem els actes i fets que es realitzen per celebrar-ho:

Rècord d’edició

Deu anys després de la seva creació, la Viquipèdia en català intentarà assolir 2.000 editors en un sol dia, cosa que suposaria un nou rècord d’edició. A la Viquipèdia en català editen una mitjana de 300 editors diaris, que al cap del mes es converteixen en 1.300 editors diferents mensuals de mitjana. L’objectiu és aconseguir que el dissabte dia 19 de març col·laborin editant 2.000 persones d’arreu.

Veniu a celebrar el 10è aniversari de la Viquipèdia amb nosaltres!

Us convidem a participar a una jornada molt especial, on podreu conèixer millor com funciona la Viquipèdia per dins i ajudar a assolir un rècord de participants. Només heu de venir el dia 19 de març a la seu dels Castellers de Barcelona, al carrer Bilbao 212.

Allà podreu…

• Veure una breu exposició sobre què és i com funciona la Viquipèdia
• Conèixer alguns dels seus contribuïdors més actius
• Trobar altres persones que creuen en la importància de compartir el coneixement de forma lliure i en català
• Incloure els vostres coneixements a la Viquipèdia amb l’ajuda d’usuaris actius
• Gaudir d’una bona estona xerrant amb internautes i membres de diverses comunitats
• Col·laborar en el rècord d’edició. Volem arribar a les 2.000 persones en un dia!
• Tenir més informació sobre els projectes wiki a la xarxa

Us hi esperem! Podeu venir en qualsevol moment a partir de les 10 del matí. Passeu la informació als vostres coneguts, fem créixer la Viquipèdia!

Altres esdeveniments organitzats

La majoria d’aquests actes es desenvoluparan al voltant de la setmana del 16 de març. Algunes de les activitats que es realitzaran són:

• Concurs de fotografia a l’Alguer: es poden lliurar les fotografies fins al dia 13 de març. El jurat, presidit pel Síndic de l’Alguer, farà públics els premiats el 19 de març. Més informació:www.viquimedia.cat
• Jornades temàtiques a Barcelona: el dia 15 a la UOC, jornada sobre la recerca i la Viquipèdia; el dia 18 al centre cívic Golferichs sobre l’ensenyament. Més informació: jornades Wikis, Viquipèdia, educació, recerca
• Trobada internacional a Perpinyà de Viquipèdies en llengües minoritzades el dia 19. Més informació: viquitrobada internacional
• GLAM-WIKI BCN 2011: Trobada de museus catalans i Viquipèdia: El 23 de març al Museu Picasso de Barcelona. Més informació: aquí

Tallers temàtics de la Viquipèdia

A més a més, a tot arreu es faran jornades d’acostament ciutadà a la Viquipèdia. Hi ha actes programats a:

• Andorra: Sant Julià de Lòria (dia 18 a la Universitat d’Andorra)
• Catalunya: Barcelona (dia 19 local dels Castellers de Barcelona), Cornellà de Llobregat (dia 19 al Citilab), Berga (dia 18 al telecentre), Girona (dia 17 a la Universitat de Girona) i Vilanova i la Geltrú (dia 17 a Neàpolis)
• Catalunya del Nord: Perpinyà (dia 19, Casal Jaume I)
• Illes Balears: Palma (dia 19 Escola Mata de Jonc) i Ciutadella de Menorca (dia 19 CC Sant Francesc de Sales – Calós)
• País Valencià: Castelló (dia 10 Casal Jaume I), Elx (dia ), València (dia 26 Societat Coral El Micalet), Vila-real (dia 15 casal Jaume I) i Betxí (dia IES Betxí).

En aquests actes hi hauran tallers d’edició, xerrades, actes d’animació, plafons explicatius, fulletons, llibres i samarretes de la Viquipèdia. Més informació a tallers temàtics de la Viquipèdia
Igualment, les entitats que ho desitgin poden adherir-se a la celebració, enviant un correu electrònic a [comunicacio@wikimedia.cat] i animant els seus afiliats a participar als actes de celebració i a escriure a la Viquipèdia, tot facilitant-los vídeos explicatius, el fulletó Benvinguts a la Viquipèdia o el llibre sobre la Viquipèdia, disponible a Viquillibres o en paper.

Cal destacar també que el 16 de març es procedirà a canviar la portada actual per abandonar, parcialment, el sistema d’organització per pestanyes que la caracteritzava. Podeu veure la nova portada, en versió de prova, clicant aquí.

Tota la info extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Notes_de_premsa/La_Viquip%C3%A8dia_en_catal%C3%A0_convida_a_tothom_a_celebrar_el_des%C3%A8_aniversari

Aquesta podria ser la sensació que ens quedi al llegir un tweet publicat per @joanteixidopau, on es plasma una gran, curiosa i, tal vegada, macabra coincidència: l’ús del domini .LY està en auge, i com si es tractés d’or negre, l’augment de la seva explotació corre a càrrec de companyies foranies. Però aquest fet no seria destacable si les sigles d’aquest domini no corresponguessin, en efecte, a Líbia.

El conflicte civil que es viu des de fa setmanes en aquest país àrab va més enllà dels carrers. L’enfrontament entre partidaris i detractors de Gaddafi es deixa notar tan a la xarxa com als passadissos diplomàtics internacionals. Res de nou.

Deixant de banda la crisi humanitària que comporta el conflicte –aquí no pertoca parlar-ne—resulta paradoxal que mentre el país es sumeix en el caos,  els dominis d’Internet libis (.LY) estiguin causant furor. No és cap secret que l’Àfrica és una font de primeres matèries per Europa i els països occidentals. Els mitjans de comunicació ens informen sobre l’encariment del petroli causat per aquesta revolta i tot seguit mostren els plans de l’OTAN per desembarcar en el país africà. Ara també necessitem les seves adreces de Internet?

Fa uns dies, Jerry Brito es preguntava a la revista Time què podria passar amb els dominis libis virtuals si la cosa anava a pitjor. Els necessitem tan com el petroli? Què passaria si Líbia tallés Internet? Fa uns dies us explicàvem que series.ly havia esquivat la Llei Sinde, així que sobta que ara pugui ser Gaddafi qui obligui a clausurar-la. En aquest sentit, hi ha una observació optimista i una de pessimista.

Segons aquest expert, i per rar que sembli, la majoria de servidors que allotgen els dominis .ly són fora d’aquest país. De fet, la tecnologia actual permet saber on s’allotja un web en pocs segons. Podem comprovar que, efectivament, series.ly està allotjada a servidors del Canada i bit.ly als Estats Units.

Malgrat tot, el fet que aquest domini representi un país pot comportar alguns problemes. I és que a diferència d’altres dominis generals com .NET o .COM, el govern libi segueix tenint poder de decisió sobre els webs .LY a través de l’empresa de telecomunicacions del país.

Tot i l’èxit que han tingut espais web amb aquesta terminació, les dades demostren que el domini d’Internet libi no és l’aposta més segura. Alguns usuaris han fet públic el seu malestar amb l’entitat reguladora nic.ly per baixes injustificades i altres problemes als seus webs. Segons l’estudi de l’empresa McAfee sobre la seguretat a Internet l’any 2010, els dominis més insegurs del món corresponen a països africans. Tot i que el Líbia no es troba entre els 5 pitjors, res fa pensar que ocupi una posició gaire més elevada.

Domini escombraria

Tenint en compte tots aquests factors, no podem obviar els usos que els administradors fan del domini .LY. Si agafem com a model el nou web de contingut “pirata” series.ly i el reductor d’adreces bit.ly ens trobarem amb una tipologia de dominis en que la seguretat i estabilitat queden en un segon terme.

Les adreces creades amb bit.ly són de “usar i llençar”, amb una vida útil que en pocs casos va més enllà dels dos o tres dies. Per la seva banda, series.ly no deixa de ser un web que comparteix material de manera il·legal, malgrat que aquesta apreciació no vagi més enllà de una coincidència.

El transcurs de les coses ha volgut que la terminació .LY s’associï amb adreces curtes (i, al seu torn Twitter), cosa que les fa atractives i, potser inconscientment, més modernes que el veterà .COM.

Com hem vist, però, ni un web ni l’altre tenen absolutament res a veure amb Líbia (més enllà de les adreces que els usuaris puguin escurçar i es relacionin amb el conflicte civil).

Si ens preguntem sobre els motius de l’auge podríem veure-hi raons econòmiques, però aquest no sembla ser el reclam. Existeix un web (allotjat als EUA) on es subhasten dominis .LY i en fomenten la compravenda. Aquí hi podríem veure indicis de la popularitat que està agafant, però tal vegada l’auge dels .LY sigui per una qüestió legal més que no pas econòmica.

I és que en principi no es tracta de la opció més barata. Si volguéssim registrar bits-catalans.ly les poques webs que ens ho permeten demanen un preu de 120$ l’any (85,75€), mentre que si anem a CDMon i comparem els dominis .ES, .COM I .CAT només haurem de pagar 9,95€ pels dos primers o 24,95€ per l’adreça .CAT.

Així doncs, deixant de banda totes les explicacions racionals que puguem i vulguem donar, no deixar de ser curiós que el domini de Líbia es comenci a fer famós just quan el país viu una de les seves pitjors crisis. Això ens obliga a recordar que, malgrat tot, el que passa Internet segueix depenent –i molt—del món real.

Per a més informació

Maping The Map Web 2010

Techland (Time Magazine)

A Bitscatalans: Series.ly, l’evolució de seriesyonkis que esquiva la llei Sinde

Primera imatge: Getty Images / Photo Illustration (Time Magazine)

Un exemple clar, que ens emocionarà a tots els que estimem Internet.

Aquests últims dies hem vist interessants notícies relacionades amb el tancament de webs (Wikileaks, rojadirecta.org…) o la censura directa de tot Internet (a Egipte). En aquest article em proposo explicar si un govern pot o no (tecnològicament parlant, no ens ficarem en política/filosofia) tancar pàgines web i tot Internet en general.

Primer de tot, anem a veure com funciona Internet:

Quan nosaltres obrim el navegador i, per exemple, escrivim l’adreça bitscatalans.com passen moltes coses que són invisibles als nostres ulls. El nostre ordinador es connecta amb el nostre router i aquest envia l’adreça al servidor més proper del nostre ISP, és a dir, del nostre proveïdor d’Internet (per exemple, Telefónica). Aquest servidor, anomenat servidor DNS, mira si té emmagatzemat a les seves taules l’adreça i el seu respectiu número IP, sinó, li “preguntarà” a algun altre servidor DNS proper. I així fins que es trobi un servidor DNS que li sàpiga dir quina IP li correspon a aquella adreça.

Un cop té la IP només cal anar traçant un recorregut entre servidors DNS fins que un està connectat amb el servidor que conté el web que volem consultar. Aquest respondrà amb el contingut de la pàgina, que tornarà a fer tot el recorregut de servidors DNS fins arribar al nostre ordinador.

Egipte

Veient això, ja tenim una manera de tallar Internet: si els governs convencen (o pressionen) les empreses proveïdores d’Internet i propietàries dels servidors DNS, aquestes poden apagar els seus servidors i tot Internet cau. El nostre ordinador no sap amb qui connectar-se per arribar a una IP.

Cal tenir en compte, que a Internet els ordinadors no estan connectats entre ells com molta gent creu, sinó que els ordinadors estan connectats amb servidors, i són aquests servidors els que sí que estan connectats entre ells. Però tots aquests servidors són d’empreses, que molt difícilment plantarien cara a un govern.

I exactament això és el que va passar a Egipte. En aquest país només hi ha quatre proveïdors d’Internet (ISP), de manera que el govern egipci només va haver de parlar amb quatre grans empreses perquè aquestes suspenguessin la seva activitat i deixessin tot el país sense xarxa.

WikiLeaks i Roja Directa

En l’anterior explicació hem vist com, si els proveïdors d’Internet apaguen els servidors DNS tot se’n va a fer punyetes, però per tancar una sola pàgina web no cal tallar tot de servidors DNS (que és quelcom complex, tecnològicament parlant); hi ha altres maneres: per això cal entendre qui permet que hi hagi una web en línia.

Tothom qui tingui un lloc web en línia sabrà que hi ha dos requisits indispensables: el servidor i el domini.

El servidor és bàsicament l’ordinador que allotjarà el nostre web. Aquest servidor tindrà una adreça IP (o diverses) i tothom qui vulgui entrar al nostre web, es connectarà a aquesta IP. Excepte en grans empreses, en la majoria dels casos totes les pàgines web tenen contractat un servidor d’una empresa externa.

De manera que, si un govern vol tancar una pàgina web, només cal que truqui a l’empresa que l’allotja i la convenci perquè l’elimini dels seus servidors. Recentment hem vist casos com aquests quan diverses empreses que allotjaven WikiLeaks, davant les pressions del govern dels Estats Units van deixar de tenir el web als seus servidors.

I pel que fa al domini, la història és la mateixa. El domini és l’adreça en lletres que ens permet connectar-nos al servidor sense haver de recordar l’adreça IP. És més fàcil recordar wikipedia.org que no 207.142.131.203, oi?

Com que quasi ningú se sap les adreces IP dels webs que visita, el govern també podria tancar, o si més no ocultar, webs que no li fossin afins contactant amb les empreses proveïdores de dominis i dient-los “no vull que wikileaks.org enllaci a la IP de Wikileaks”. Així és com es va tancar el domini wikileaks.org i rojadirecta.org (aquesta segona és una pàgina que permetia veure esdeveniments esportius de franc a través de la xarxa).

La llei Sinde

I per últim, la Llei Sinde, és un remix de tot això que hem vist. Quan es trobi una pàgina web que infringeix els drets d’autor, es mirarà si aquesta està allotjada a un servidor a l’Estat espanyol. Si és el cas, es contactarà amb l’empresa proveïdora del servidor i se li demanarà que la tanqui (estil WikiLeaks).

En cas que el web no estigui allotjada a Espanya, el govern espanyol utilitzarà les empreses proveïdores d’Internet perquè no redireccionin les adreces cap aquell lloc web (estil Egipte).

Hi ha alguna alternativa?

Doncs per sort, sí, n’hi ha. L’alternativa és guifi.net, és un proveïdor d’Internet com qualsevol altre, però gestionat per una Fundació i sense cap gran empresa al darrera: els seus propietaris són els mateixos usuaris. És un projecte nascut a Catalunya que ja està molt extès als Països Catalans i està començant a fer els primers passos a la resta d’Espanya i alguns territoris de l’Àfrica. Tots els nodes de guifi.net estan connectats entre sí, de manera que un usuari connectat a la xarxa guifi.net es pot connectar amb un altre de guifi.net sense haver de passar per cap servidor d’una altra empresa.

Així, si algun dia el govern volgués tallar totalment Internet, es podria tallar tot el que hi ha “per fora” la xarxa de guifi.net, però per dins, la gent es podria seguir comunicant entre si.

Evindentment no és la solució a tots els problemes, però si guifi.net es va fent gran i creua fronteres, podria superar les barreres dels governs i teixir una mena d’”Internet” alternativa.

Enllaç | guifi.net

Fonts | Alt1040, ars technica, guifi.net, whatever

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text manifestem:

• Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en la qual la informació flueix de manera lliure, sense discriminació alguna en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.
• Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.
• Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.
• Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important que tenen ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc en cap concepte.
• Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutralsense erigir-se en “duaners” del tràfic i sense afavorir o perjudicar a uns continguts per sobre d’uns altres.
• Que la gestió del tràfic en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes ha d’escometre’s de forma transparent, d’acord a criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
• Que aquesta restricció excepcional del tràfic per part de les operadores no pot convertir-se en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
• Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
• Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per manejar-la d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada; la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet ha de basar-seen l’interès dels qui la usen, no dels qui la proveeixen.
• Que la resposta davant aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten a les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
• Que cal instar al Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, amb la finalitat de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per a això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera colaborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social i determinar, gran mesura el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu ia legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

Podeu trobar més informació al hashtag: http://twitter.com/search?q=%23redneutral