.

Encara en tràmits de registre (que naveguen a bon vent, segons fonts internes) el Partit Pirata de Catalunya, que tot just ha hissat les veles, prepara amb entusiasme la seva candidatura a les eleccions d’aquesta tardor.  En un clima de desafecció política general i davant nombroses previsions que apunten alguns canvis en l’estructura parlamentària, la jove formació respira un aire d’optimisme.

El Partit Pirata català compta amb el recolzament oficial de la plataforma anti llei Sinde (uns 300.000 signants a Catalunya) i pretén seguir el precedent dels seus col·legues europeus, que ja han aconseguit representació a l’euro cambra, al parlament noruec i municipis de Suïssa i Alemanya.

Peiruza confia en obtenir representació parlamentària en la propera legislatura (Ciutadans va esgarrapar 3 diputats amb 89.840 vots, i algunes enquestes els situen enguany fora de l’hemicicle). Però com veu el Partit Pirata el panorama polític català? Què faria en primer lloc si arriba al parlament? Hem volgut ser els primers a saber-ho.

Kenneth Peiruza, membre del Partit Pirata de Catalunya

Té 32 anys, és consultor IT i  formador GNU/Linux. Enguany, s’ha embarcat en el Partit Pirata de Catalunya com a membre dels grups d’organització i comunicació.

“Representem una necessitat social”

.

.

“Pirata” és una paraula que crida l’atenció. Caldrà, d’aquí a un temps, canviar-se el nom o normalitzar el terme?

Els Partits Pirata es creen per a defensar els drets dels ciutadans.

- Dret a la transparència en els governs
- Dret a la informació veraç
- Dret a la llibertat d’expressió
- Dret a participar del progrés científic i tecnològic
- Dret a participar de la cultura
- Dret a la presumpció d’innocència
- Dret a la privacitat
- Dret a la neutralitat de la xarxa

En la resta d’aspectes, diferents partits pirates hem optat per diverses opcions.

A llocs com Suècia, s’ha optat per arribar a acords amb altres partits, però be, a Suècia els polítics són gent treballadora i respectable, i ja disposen de grans mesures de transparència al govern.

A Catalunya, com a Alemanya o Suïssa, llocs a on també es compta amb representants electes, es proposa la participació directa de la societat.

Representem una necessitat social, que demana a crits un canvi; i el vol ara, no d’aquí un temps, ni uns anys. Ens han fet creure que la política es una cosa grisa, avorrida i de gent sense paraula. Hem dit prou!

Som gent que, d’una forma o altra, ha lluitat pels seus drets o bé per a obtenir-ne de nous. Des de gent de mitjans de comunicació autogestionats, cultura lliure, programari lliure, drets civils, recerca i investigació, educació, participació social, etc.

Durant anys, molts hem lluitat en diverses campanyes per a aturar els abusos de poder de les grans corporacions, o de figures poc democràtiques i opaques. A la fi, hem vist que tenim molts més punts en comú que no ens pensàvem, i ens hem agrupat sota la defensa d’aquests mínims que creiem que són imprescindibles per a poder desenvolupar una democràcia saludable.

La gent té molt més senderi del que ens han fet creure. Per posar uns exemples: quan el govern espanyol va voler enviar tropes a l’Iraq, el 90% de la població hi estava en contra, està clar què no s’hagués fet si la gent hagués pogut decidir.

Així doncs, mentre no tinguem els nostres drets garantits i no tinguem una democràcia sana, tindrem raó de ser.

“La gent té molt més senderi del que ens han fet creure”

.

.

Quin és el vostre sistema de democràcia interna?

Pel que fa a les qüestions que els nostres representants hagin de votar, si no estan contemplades a l’ideari o al programa, apliquem democràcia directa.

Tota persona que vulgui participar en les decisions que afectin a la seva vida, podrà fer-ho. Als municipis, presencial o telemàticament, i a la resta d’estaments, per Internet.

Qualsevol afiliat pot proposar i decidir sobre qualsevol qüestió referent al seu municipi, així com al Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats o al Parlament Europeu. Portarem el seu vot allà a on tinguem representació. En funció de què voti la gent, els diputats pirates votaran proporcionalment.

No veiem cap necessitat d’esperar quatre anys a veure que ens hem equivocat de vot, ni en haver de comprar qüestions en “packs” polítics, ni veure com traeixen les promeses electorals.

“Qualsevol afiliat pot proposar i decidir sobre qualsevol qüestió referent al seu municipi”

És molt trist pensar que la major part de la gent hem votat al menys dolent o al que promet frenar al més dolent, per això esperem aportar un bri d’esperança a la democràcia. Ja n’hi ha prou!

.

.

No oblidem que estem parlant de política. Quines serien les 5 accions prioritàries en cas d’arribar, ara mateix, al poder?

- Transparència en l’administració, de forma que els ciutadans sàpiguen en què s’inverteixen els seus impostos i puguin consultar qualsevol documentació que no impliqui violació de la privacitat de tercers.

- Promoure la democràcia directa i la participació ciutadana en tots els àmbits (pedagogia, educació, accés a Internet i obtenció d’equipaments per a participació telemàtica segura).

- Fomentar l’accés a la cultura i al coneixement, promovent la creació de continguts lliures i legislant per a permetre que els artistes i creadors puguin decidir lliurement els usos de les seves produccions.

- Fer desaparèixer l’escletxa digital. Portar la banda ampla a tots els municipis i sol·licitar un certificat digital i un lector per a tots els residents a Catalunya amb dret a vot, de forma que puguin participar telemàticament i de forma segura en la presa de decisions.

- Impulsar l’ús de programari lliure i d’estàndards lliures en les administracions públiques, garantir-ne la transparència del tractament i la confidencialitat de les dades dels ciutadans, a banda de reduir els costos de l’administració.

Aviat publicarem una versió oberta de programa electoral al qual demanarem que participin els moviments socials i la ciutadania per tal d’acabar de completar amb altres aportacions vinculades a l’ideari. Com ja hem dit, per a totes les demés qüestions, aplicarem la democràcia directa.

“Aviat publicarem una versió oberta de programa electoral”

.

.

En el marc polític català, quina és la formació més allunyada, en idearis, a la vostra?

El Partit Pirata vol dur a la pràctica una democràcia real, practicant-la des de la pròpia arrel, des de la base de la societat.

Evidentment, un partit que no respecti els drets humans ha de ser la formació més allunyada a nosaltres, però si n’hem de cercar alguna entre les forces parlamentàries, existeix una gran distància entre els nostre concepte de democràcia i el de totes elles.

.

.

El Partit Pirata nòrdic ha obtingut representació parlamentaria. Quines són les expectatives a la cambra catalana?

Confiem en poder ser la sorpresa a les properes eleccions. Ara mateix és difícil precisar quin serà el nostre resultat, però els comentaris i la situació conviden a l’optimisme.

El partit es va fundar el passat 11 d’agost, pendent d’aprovació per part del ministeri de l’interior fins a primers de setembre. Ara mateix comptem amb nuclis organitzant-se a tres de les quatre províncies. La rebuda ha estat excel·lent i cada dia creixem en nombre de gent.

Comptem amb més d’un quart de milió de catalans i catalanes simpatitzants de la cultura lliure que aviat seran contactats, i a banda d’aquesta gent, existeix un percentatge molt important de la societat que no vota perquè no vol votar a ningú dels existents. A les passades eleccions, un 44% de la gent no va votar, i molts van votar al menys dolent. Som el que ha estat esperant tota aquesta gent.

“Confiem en poder ser la sorpresa a les properes eleccions”

.

.

Els “grans partits” disposen de televisió en “prime time”. ¿Pot competir la vostra causa i una promoció sobre plataformes 2.0 amb aquesta audiència?

En els últims estudis sobre usos de mitjans a Catalunya, Internet ja supera en temps a la televisió. La pregunta és, podran els partits tradicionals combatre la influència d’Internet?

S’ha demostrat repetidament que a la societat actual no calen grans recursos per a fer arribar una idea a milions de persones i la gent ja n’és farta del model representatiu i de la classe política en general.

El que triomfa a la xarxa, surt als mitjans tradicionals, i això anirà a més, tingueu-ho present.

.

.

Els partits polítics amb representació cameral són prou conscients de la força d’Internet? Li tenen por o l’aprofiten?

Això els hi hauríeu de preguntar a ells, no?

Cada cop en són més, de conscients, però les inèrcies són difícils de trencar i ells en tenen un munt. Actualment fan servir la xarxa com a aparador, com a altaveu dels seus caps de llista, però sense emprar-la per acostar-se realment la gent i deixar-la participar i prendre les decisions de manera efectiva, usen Internet com sempre han usat els mitjans: unidireccionalment. Internet no és una altra tele i això els fa por.

.

.

La venda il·legal de música i pel·lícules (tema de rabiosa actualitat) s’associa amb màfies explotadores. Top Manta sí o no?

El top manta, com a tal, son diversos delictes. Per una banda, venda il·legal, sense llicència, per una altra banda, ànim de lucre en la còpia de materials protegits per copyright.

Nosaltres demanem el nostre dret a còpia privada, que ja tenim però que ens volen prendre. Ara be, com es pot comprendre, a molta de la gent que formem part de Pirata.cat ens sembla escandalós que sigui un delicte més greu vendre un CD pirata que robar una bossa, i en aquest punt si que podem afirmar que algunes lleis sobre Copyright i patents se’ns han escapat de les mans, i s’estan produint situacions inversemblants.

.

.

Plataformes d’èxit a Internet, com el serveis de Google, ens han acostumat a rebre gratis les coses a canvi del pagament d’un tercer (publicitat). És aquesta una filosofia aplicable a tots els àmbits?

No som qui per a dir si això es pot aplicar a tot. El que si que creiem és que la xarxa ha fet augmentar la quantitat de transaccions entre iguals, sigui la venda a petita escala per Internet o be els bancs de temps, i que la xarxa s’ha d’acostar a més i més gent, reduint l’escletxa digital, i mantenint la neutralitat de la xarxa, permetent el lliure intercanvi de idees i serveis.

Així doncs, com el que defensem són uns principis de llibertat, només us podem dir que serà tot allò que pugui ser.

“Serà tot allò que pugui ser”

.

.

I per acabar, un desig per la nova legislatura?

Poder decidir, però de debò, i no només un cop cada quatre anys.

.

.

Gràcies i molta sort!

Gràcies a vosaltres!

.

.

A Bits Catalans | Nova opció per a les eleccions: el Partit Pirata arriba a Catalunya

Imatges | Flickr

Diuen que la unió fa la força i sembla que des de GNULinux.cat ho han tingut en compte, ja que han creat un nou portal a partir dels principals webs de programari lliure en la nostra llengua.

En concret, Alliberats.cat, Epkis.cat, Llibertat de Programari, PellRoja.net i SomGNU s’han unit per crear aquest nou web. Cal dir, que la “fusió” ja va començar fa uns mesos, quan els fòrums dels quatre primers webs es van integrar amb el de SomGNU.

Ara s’ha fet el canvi més important, unir els blocs (que realment eren la portada dels webs) i unificar-los tots en una mateixa marca: GNULinux.cat. El proper pas, diuen, serà unificar la documentació de tots els webs i crear una wiki global.

Celebro la notícia i, com a usuari de programari lliure, estic molt esperançat en què el web es converteixi en un punt de trobada per a tots els usuaris d’aquest tipus de programari que parlen la nostra llengua.

Enllaç | GNULinux.cat

Vaig tenir la sort de ser-hi convidat per Mozilla i a continuació faré un resum de què és aquest esdeveniment i què es fa. No entraré a comentar individualment les xerrades, més que res perquè vaig poder assistir a unes poques ja que simultàniament sempre se’n feia més d’una dotzena.

Què és el FOSDEM?

FOSDEM és l’acrònim de Free and Open Source Software Developers’ European Meeting, se celebra un cop a l’any a la Universitat Lliure de Brussel·les, dura un parell de dies i, aquest any, s’han superat les 5.000 visites.

S’hi reuneixen les comunitats més importants de programari lliure d’arreu d’Europa i es fan xerrades, conferències, es reparteix material, es poden fer donatius… la trobada es pot finançar gràcies als patrocinadors, entre els que s’hi troba Sun, Google, Facebook i Nokia, entre d’altres.

L’entrada és gratuïta i algunes organitzacions de programari lliure financien el viatge i l’hotel als seus membres no residents a Brussel·les perquè hi puguin assistir.

Divendres 5

Malgrat que el FOSDEM realment comença el dia 6, la nit del 5 es lloga una cerveseria perquè pugui tenir lloc la primera trobada entre els participants. Com us podeu imaginar, milers de persones en una cerverseria fan que estigui a rebentar, però és un bon lloc per conèixer noves persones de manera que el dissabte no sigui tan fred.

A més a més, es reparteixen tiquets per a fer tots les consumicions que es vulguin.

Dissabte 6

Comencen les xerrades. Al matí només tenen lloc tres xerrades en una sala amb centenars (potser fins i tot més d’un miler) de places, que queda petita. Les xerrades són de presentació del FOSDEM, sobre el model de negoci del programari lliure i sobre els problemes de seguretat i pesca electrònica a Internet.

Després de dinar (tenint en compte que al nord dinen abans que nosaltres, és a dir, abans de la 1), obren les altres sales. Els principals projectes com Mozilla, Gnome i KDE tenen una aula durant tot el cap de setmana per fer-hi totes les conferències que vulguin. Els projectes més petits comparteixen sala o només fan una xerrada en una sala que no esta destinada a cap projecte en concret.

Durant els dos dies, jo vaig assistir sobretot a les de Mozilla. Van intervenir els principals membres de la Fundació a Europa i també dels Estats Units. En alguns casos es va haver de penjar el cartell de ple a causa de la gran afluència d’oients, per exemple la xerrada sobre el nou HTML 5.

Diumenge 7

Continuen les conferències i les xerrades. Una xerrada que també va despertar molta expectació va ser la de Debian i Ubuntu, en què es va fer un apropament de les dues marques, donant a entendre que la rivalitat que hi ha sovint entre les dues distribucions és fruït només d’alguns usuaris extremistes; i que la relació entre els desenvolupadors i col·laboradors és òptima.

A les darreres hores moltes sales aprofiten per fer xerrades de conclusió o de resum de tot el que s’ha dit. Molts participants ja han marxat de la ciutat i alguns ho faran l’endemà. Des de la mateixa universitat hi ha un autobús gratuït durant tota la tarda per tothom qui vulgui anar del FOSDEM a l’aeroport directament.

I de què serveix?

El FOSDEM té moltes finalitats que només es poden entendre si veiem que cada projecte de programari lliure és una gran comunitat, amb una petita part de treballadors que cobren i un gran cúmul de voluntaris i usuaris.

D’aquesta manera, el FOSDEM permet que tots aquests usuaris i voluntaris, molts cops traductors, coneguin els treballadors i directius de les empreses amb qui participen. És un exemple claríssim de transparència. Tothom qui vulgui pot anar al FOSDEM i asseure’s al costat del president de Mozilla Europe sense cap problema.

D’altra banda, el FOSDEM és útil per permetre una millor companetració de les diverses comunitats de programari lliure: reunir milers de partidaris d’aquest tipus de programari en un mateix espai a la vegada és una bona experiència que permet un gran intercanvi d’opinions i valoracions.

I la darrera utilitat que li veig, i potser la més important, és el fet de “mantenir la gent contenta” que quan acaba un FOSDEM tothom se senti una mica més implicat amb el projecte i una mica més satisfet de participar-hi.