El Galaxy Nexus vol ser l’estendard dels telèfons amb Android, fet pel qual és el primer que disposa de la nova versió del sistema operatiu de Google, Android 4.0 Ice Cream Sandwich. La nova interfície d’aquesta versió, i l’aprofitament que en fa el Galaxy Nexus amb una absència total de botons físics, ofereixen interaccions molt fluïdes i satisfactòries en accions tan quotidianes com consultar les notificacions, canviar d’aplicació o moure’s entre menús, que combinen petites animacions dins d’una interfície molt més clara.

Simple, bonic, més que intel·ligent

Aquest és l’eslògan amb què Google presenta el seu nou telèfon, i articula les novetats d’ús d’aquest dispositiu.

El telèfon segueix en la línia que va iniciar el Google Nexus S, amb una sorprenent pantalla capacitiva corba, Contour Display Super AMOLED de 4.65”, amb una resolució de 1280×720 i una densitat de 316ppp. Les mides del Galaxy Nexus són 67.94 X 135.5 X 9.47 mm, amb un pes de 150g. La part de darrere denota qui ha fabricat el producte, sent la tapa molt semblant tant per la textura com la manera de posar-se i treure’s amb la del Samsung Galaxy S II, i compartint també amb els últims telèfons de Samsung el característic i controvertit regruix a la base.

A la part de dalt d’aquesta tapa, trobem la càmera de 5MP amb flash LED, que ofereix com a gran novetat un nul retard de l’obturador. Efectivament, aquest petit retard havia estat un què a l’hora de comparar un telèfon com el SGSII i l’iPhone 4, i que clamin aquesta millora a la càmera del Galaxy Nexus és molt positiu. Ofereix també gravació de vídeo a 1080p i el mode de càmera panoràmica, amb el qual només cal que moguem el telèfon lentament de banda a banda, i el sistema recompon les imatges en una sola fotografia panoràmica. La càmera ofereix la funció Instant Upload, amb la qual podrem tenir automàticament sincronitzades amb el compte de Google totes les fotografies que prenguem amb la càmera del telèfon.

A part d’aquestes bones novetats, el Galaxy Nexus inclou uns tocs de genialitat que el destaquen respecte tota la resta de competidors: per una banda tenim Beam que aprofita la tecnologia NFC incorporada per fer de manera nativa el que fins ara havíem pogut realitzar amb aplicacions com Bump: compartir contactes, pàgines web, vídeos de YouTube, aplicacions i adreces apropant dos telèfons amb aquesta funció fins que les seves esquenes es toquin. L’agilitat i fluïdesa pot arribar a ser, en determinades circumstàncies, força notòria tot i que, per altra banda, la majoria dels cops si compartim un mapa o una adreça o un telèfon és perquè la persona que ens els ha demanat no està amb nosaltres i, per tant, ens servirà molt més qualsevol sistema d’enviament d’enllaços o qualsevol xarxa social que el poder compartir-les fent contacte amb els telèfons. Però l’aplicació que sí que marca la diferència és Face Unlock: per primer cop, un telèfon es podrà desbloquejar sense escriure res, sense tocar la pantalla, i sense fer cap tipus d’interacció altre que mirar-lo. Amb un sistema de reconeixement facial, el Galaxy Nexus et permet desbloquejar el teu telèfon amb només la teva mirada, element que representa tota una innovació en aquest camp.

El maquinari d’aquest dispositiu compta amb un processador a 1.2 GHz, i una bateria de 1850mAh. A nivell de memòria, disposa de 16GB d’emmagatzematge i 1GB de RAM.

Al llarg d’aquest mes, el Google Galaxy Nexus s’anirà llançant globalment, de moment a la web oficial del telèfon se’ns ofereix la possibilitat de registrar-hi la nostra adreça de correu electrònic per rebre’n novetats tan aviat com es produeixin al nostre país. Serà molt interessant veure amb quins preus acaba sent oferit, i amb quines condicions.

Via Google

Fa molts anys que es parla dels possibles riscs de l’ús de telèfon mòbil. El fet de tenir un generador de camp electromagnètic a milímetres de l’encèfal fa realment poca gràcia, i s’han dut a terme múltiples estudis al respecte. Fa pocs mesos, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va dir que els mòbils eren possiblement cancerígens, tot i que aquelles declaracions no eren ni molt menys concluents; ara, la investigació més extensa que s’ha realitzat sobre el tema, duta a terme a Dinamarca els últims 15 anys, diu que no.

L’objectiu de l’estudi era determinar el risc d’aparició de tumors al sistema nerviós central (SNC) entre els usuaris de telèfons mòbils. Van participar a l’estudi 358.403 persones majors de 30 anys, nascudes després del 1925, i es van dividir entre usuaris i no usuaris de mòbils abans de 1995. Agafant els 10729 casos de càncer entre 1990 i 2007 que consten al registre danès, van obtenir que, quan l’estudi es restringia a individus amb l’ús més prolongat del mòbil, un ús de ≥13 anys, la ràtio d’incidència de càncer era de 1.03 en homes i de 0.91 en dones. Si l’estudi es restringia als participants amb un ús de ≥11 anys, la ràtio d’incidència de gliomes era de 1.04 tant en homes com en dones, però la d’incidència de meningiomes era de 0.90 en homes i de 0.93 en dones.

No van trobar, per tant, cap relació entre el temps d’ús del mòbil i l’aparició de tumors, ni tampoc hi havia cap localització dels tumors propera al lloc on s’apropa el telèfon a l’encèfal. Per aquests motius, s’ha conclòs que no hi ha un augment del risc d’aparició de tumors al SNC, i que no hi ha una associació causal entre l’ús de telèfon mòbil i aquesta aparició.

Via ALT1040

Imatge del restaurant on s'ha perdut el nou dispositiu d'Apple

Producte del màrqueting d’Apple, o producte del magnetisme que produeix el mòbil, la sortida d’un nou model iPhone sempre va acompanyat de rumors, controvèrsia i un punt de misteri. Vàries pàgines web ja fa dies que publiquen notícies sobre el nou iPhone 5.

El nou dispositiu, segons rumors, apareixerà aquest Octubre a Estats Units. I des de Juny que està en procés de producció. Els rumors corren per la xarxa, una estructura millor per solucionar els problemes de cobertura amb l’antena, una pantalla més gran ( de 3,7 polzades ) i vídeos ( fake, suposem ) d’un teclat projectat en superfície.

El més sonat, una altra pèrdua de l’iPhone 5 en un bar per un altre enginyer d’Apple, fins i tot Reuters publica que la gent d’Apple ha registrat una casa per cercar-lo amb una ordre judicial, massa políciac no?

Anem a desgranar una mica, les notícies que van sorgint.

Octubre

Un dels rumors més verídics és la sortida del nou iPhone 5. De moment, no el podem anomenar iPhone 5, ja que hi ha una possibilitat que s’anomeni iPhone 4S, com el successor de l’iPhone 3: iPhone 3GS. Segons filtracions, Wall Street Journal ha anunciat que aquest Octubre veuríem a Estats Units el nou mòbil. Gràcies a una filtració de Sprint, empresa que distribuirà el dispositiu amb Verizon i AT&T, sabem que la venda serà aquestes dates.

Una nova pantalla, 3,7 polzades

La captura d’una beta de la nova aplicació d’Apple Photo Stream, revelen com serà aquest nou iPhone.

I segons aquest prototip, podem desgranar que la mida de la pantalla serà superior, encara que el mòbil serà més reduït. També, podem veure que el botó a la part inferior es manté. 

Altres rumors que circulen, segons una possible foto de la nova carcassa, avancen que el nou telèfon tindrà una millor potència al utilitzar el processador actual de l’iPad: el A5.

Per Youtube, corre el següent vídeo, on mostra un teclat projectat en superfície:

Una altra pèrdua del prototip

Imatge del restaurant

La història es repeteix, en la sortida de l’iPhone 4, un enginyer va perdre el dispositiu en un bar. El dispositiu, va ser trobat i venut a Engadget que va publicar una notícia ( http://news.cnet.com/8301-13579_3-20002771-37.html ). Molts ho van atribuïr a una tàctica de màrqueting d’Apple, on sense ni un duro de publicitat, van sorgir com a notícia a milers de medis informatius.

Doncs sembla, que la història es repeteix. Un enginyer d’Apple s’hauria deixat accidentalment en un restaurant mexicà de San Francisco el nou dispositiu, i s’hauria venut a Craiglist per 200 $. Altres rumors diuen per 5000 dolars.

Posteriorment, Apple va restrejar la situació del dispositiu, i segons informa avui Reuters ( http://www.reuters.com/article/2011/09/03/us-apple-iphone5-police-idUSTRE7820FG20110903 ) els amics d’Apple haurien entrat a la casa amb una ordre judicial per cercar el nou iPhone 5.

En fi, tot molt sospitós.

Ara farà un mes, analitzàvem de ben a prop els moviments de les companyies telefòniques britàniques, després que anunciessin un límit  de dades pels seus clients de telefonia mòbil.

Els seus motius reien en el fet que, per no saturar la xarxa, calia limitar la descàrrega de dades mensual (altrament dita tarifa “plana”), obligatòria pels usuaris de tots els smartphones.

¿Però es pot considerar tarifa plana un servei amb limitacions? La comunitat de bitscatalans té una resposta contundent.

Si bé es cert que, majoritàriament, podria no preocupar-nos el que pugui haver passat al Regne Unit, un sospitós moviment de movistar en aquest sentit, ens fa posar en alerta, i veure el que ha succeït a la Illes Britàniques com un perillós precedent.

Davant aquesta controvèrsia, des de bitscatalans vam voler saber què en pensàveu. Així doncs, durant un mes us hem estat preguntant si aproveu que es limiti una tarifa plana de dades al mòbil per tal de no saturar la xarxa.

Resultats

De les quatre possibles respostes (no i sí per dos motius diferents), un aclaparador 88% ha afirmat que no estaria disposat a reduir la seva tarifa plana per diferents motius, mentre que tan sols un 12% ha dit que sí.

Pel que fa als motius pels quals s’ha triat la resposta, en el camp del sí (a favor de limitar la tarifa plana), un 8% de les respostes opten per la via de la resignació, assegurant que no hi ha més remei. Un 4% diu estar disposada a limitar els seus serveis per tal que altres usuaris en puguin seguir gaudint, reconeixent que no arribarà al límit de descàrrega mensual imposat.

En el camp més popular, el del “no”, un 50% de les respostes rebutgen els límits de descàrrega apel·lant a la responsabilitat de la companyia, tot assegurant que, en tot cas, hauria de ser la operadora qui millorés la capacitat de la xarxa.

D’altra banda, un no menyspreable 38%, diu fer-ho per motius econòmics, doncs se’ns ha venut una tarifa plana i no una altra cosa.

Així doncs, queda clar quina és la voluntat dels usuaris: la majoria, creuen que si han contractat una tarifa plana, mereixen una tarifa plana.

I tu?

A Bits Catalans | S’acaba la barra lliure d’Internet al mòbil?

Imatge | Flickr (Pilar Ponte) (retocada)

Així ho ha anunciat Movistar a través del seu Twitter. Tot i que com en els altres llençaments, segurament es retardi per la falta d’existències i retards d’enviament per part d’Apple.

Recordem que l’iPhone 4 no serà exclusiu de Movistar, Orange i Vodafone també en podran vendre, cosa que ens dóna una mica més de marge de cara a combinar tarifes i preus.

Com sol passar, explicar per què les xarxes socials estan creixent de manera tan exponencial i entendre el per què, resulta una qüestió complexa.

En primer lloc, són tants els clients d’aquests serveis i els seus perfils tan variats que, de segur, hi haurà pocs que utilitzin les xarxes socials per una sola raó i/o amb una única finalitat. Oci, feina, amistat… cadascú farà prevaldre la seva. Està clar que tenim on poder triar.

Precisament, una interpretació acceptada per diversos experts (i que no  s’accepta fàcilment) és la de creure que tot usuari actiu d’una eina 2.0 té un punt més o menys accentuat de narcisisme i exhibicionisme.

Són egocèntriques, les xarxes socials?

És realment imprescindible piular a cada moment? Penjar fotos d’allò que fem, veiem o creiem? I ara (que sembla estar-se popularitzant), cal estar indicant en un mapa on ens trobem? Realment pot interessar, això, a algú?

Més enllà de l’opinió personal (és probable que sigui un tema que susciti diverses opinions), pot resultar útil parlar de xifres,  ja que aquestes són naturalment objectives (altra cosa és com les vulguem interpretar).

En aquesta línia, ens arriba des d’Estats Units (país matriu de les més importants empreses tecnològiques) la notícia que Foursquare, el servei de geolocalització més popular, ha rebut 20 milions de dòlars d’empreses de capital risc.

Amb una vida relativament curta (començà a oferir els seus serveis pel març de l’any passat) Foursquare compta ara amb 1,8 milions d’usuaris (la població de Barcelona, aproximadament) i assegura que aquests creixen de l’ordre de 10.000 cada dia.

L’empresa, així, sembla haver-se convertit en la gallina dels ous d’or en el seu camp. Tant, que s’havia arribat a especular sobre la voluntat de compra per part de Facebook i Yahoo.

Malgrat que ara toca veure com acaben les expectatives d’oferir un servei semblant a Twitter i Facebook (Zuckerberg va deixar entreveure que “alguna cosa estaven fent”), Foursquare sembla haver entrar amb força en un sucós terreny fins ara bastant inexplorat per altres empreses.

Les possibilitats que aquesta eina ofereix es podrien entendre com les d’un servei  “Web 2.5”. I és que conceptes com els de Facebook o Twitter (2.0), si bé permeten una potent aplicació en la mobilitat (iPad, mòbils…) poden ser perfectament utilitzats des d’un escriptori. Foursquare, en canvi, només té sentit fora de casa: estem davant d’un servei 2.0 que només es pot aplicar a dispositius mòbils.

Geolocalització, servei 2.5

L’usuari pot instal·lar-se una aplicació al seu telèfon (iPhone, Android, BlackBerry, Palm o altres) i “iniciar sessió” des d’allà on vulgui (caldrà, doncs, un dispositiu amb GPS). Així, els seus contactes (també de twitter o Facebook) podran veure què fa i on es troba a través d’un mapa.

El mateix servei incita, en certa manera, a visitar (i notificar-ho) el màxim de llocs possibles, per convertir-se en “alcalde” d’un lloc determinat i aconseguir, així, descomptes o promocions comercials.

En un sentit “útil”, Foursquare ens permet saber si els nostres amics són a prop i acabar, així, trobant-los (diuen que és molt útil quan es surt de festa a la nit). També podrem llegir les opinions dels nostres contactes sobre un lloc determinat (un bar, un comerç, un carrer, un zoo…) i fer-nos-en una idea.

Malgrat que l’empresa assegura que invertirà els 20 milions de dòlars en ampliar la seva infraestructura i capital humà, molts analistes veuen els serveis de geolocalització, com la eina definitiva per estudiar les tendències de consum.

Si serveis com facebook permetien als anunciants trobar clients potencials fent servir les dades del nostre perfil i destriant allò que ens agrada del que no segons els nostres enllaços, les paraules clau o d’altres accions que realitzem, les eines de geolocalització com Foursquare permetran ara saber per on ens movem, a quines botigues i bars ens agrada anar i, fins i tot, quants cops hi tornem.

Nosaltres, com usuaris, ens veurem  temptats per descomptes o promocions que se’ns oferiran, per exemple, si visitem cert número de vegades un comerç.

Tot plegat, com ja passa en el cas de Facebook, no  està exempt de crítiques de privacitat que poden esdevenir en un debat molt més intens que fins ara. Sembla que, com sempre, la qüestió rau en la privadesa de terceres persones. I és que Foursquare no es tracta, en principi, d’un sistema de rastreig, ja que nosaltres podem indicar puntualment on ens trobem, només si ens ve de gust.

Malgrat que l’empresa diu respectar la política de privadesa dels seus usuaris, assegura que no es pot fer responsable de com siguin manipulades aquestes dades per tercers (en el cas que decidim publicar la nostra ubicació via twitter, per exemple).

¿És perillós especificar la nostra ubicació? ¿Són, els serveis de geolocalització, el súmmum del narcisisme i, a l’hora, la solució definitiva per estudiar les tendències de mercat? ¿Existeix un risc real? ¿És realment útil fer saber on som?

No hi ha una sola resposta a cada pregunta. Què difícil és la tecnologia…

Vía | NY Times, Foursquare, The Next Web

Imatges | Free digital photos, Every stock photo

[PREGUNTA PARTICIPATIVA D'OPINIÓ AL FINAL DE L'APUNT]

L’evolució és natural. Així ho creia Darwin, i ho asseguren avui dia Steve Jobs, Bill Gates, Linus Torvalds, i qualsevol conciutadà contemporani. Els avenços ens són propers, palpes, es materialitzen a la nostra societat dia rere dia. D’altra banda, ¿quina millor manera de materialitzar la teoria de l’evolució i el progrés que amb les TIC? Nous productes,  nous serveis: televisors, ordinadors, telèfons, càmeres, reproductors de música o la suma de tot, enllaçats per la galàxia d’Internet.

Les tecnologies es necessiten cada cop més unes a les altres, però, com bé sintetitzà Darwin a les seves obres, no totes evolucionen de manera idèntica, i això pot provocar desajustos. Precisament, aquesta setmana ens arribava des del Regne Unit una notícia que, defugint la tendència dels darrers mesos (fins i tot anys) podria significar un pas enrere en la generalització de la tecnologia.

I és que coincidint amb l’imminent llançament del desitjat iPhone 4, les principals operadores mòbils del Regne Unit semblen haver-se posat d’acord per impedir l’accés il·limitat a Internet des dels telèfons mòbils.

Aquesta mateixa setmana, O², la filial de Telefònica que, com aquí, tenia l‘exclusivitat de l’iPhone, ha anunciat un límit de descàrrega mensual d’1 GB pels nous contractes. Només han calgut unes hores perquè la competència fes un anunci en el mateix sentit.

Orange, per la seva banda, ja havia imposat una política d’us raonable, permeten la descàrrega de fins a 750 MB en les seves tarifes planes.

Per què, tot plegat?

Com  especificava en línies anteriors, una limitació d’aquestes característiques no deixa de sorprendre’ns avui dia, doncs sembla que ja ens hem acostumat a que la tecnologia creixi en volum i disminueixi en cost.

Però el sector sembla haver pres una decisió unànime. Segons les operadores, només cal esperar que la demanda de dades augmenti, degut a la proliferació, cada cop més accentuada, de terminals smartphone, que requereixen connexió a Internet de manera permanent. Sembla, doncs, que es comença a intuir un punt de col·lapse de la xarxa, que no estaria preparada per rebre tal demanda (efectivament, l’ample de banda del mòbil no és il·limitat, heu provat mai enviar missatges a la mitjanit de cap d’any?)

Com sol ocórrer, a més, el límit de dades dependrà del que desembutxaquem cada més, anant dels 500 MB a 1GB mensual. Les operadores, però, han assegurat que aquesta “barrera” serà ampliable, amb un cost de 5 lliures per cada 500 MB.

Malgrat que O² ja ha anunciat que avisarà als usuaris quan estiguin a punt de sobrepassar el límit, els tres grans operadors del Regne Unit coincideixen a assenyalar que són molt pocs els clients que, ara per ara, superarien el límit d’1GB, i s’han afanyat a posar exemples pràctics: amb 1GB es podrien descarregar entre 200 i 300 cançons MP3, així com enviar 1.000 correus electrònics amb fotos adjuntes, si el nostre límit dos de 500 MB.

Si, tanmateix, un usuari sobrepassés aquestes quantitats, el seu ample de banda es veurà restringit. “Encara serà possible escriure i rebre correus, però es farà certament difícil visualitzar vídeos”, expliquen els portaveus de les companyies.

El contagi a casa nostra

De moment, les tres grans operadores de l’Estat Espanyol (Vodafone, Orange i Movistar), que concentren més del 90% de les línies, no han fet cap pas ferm en aquest sentit, malgrat que els plans de dades més assequibles restringeixen l’ús a serveis com la telefonia sobre IP (Skype i similars).

Malgrat tot, Movistar ha sorprès recentment als seus usuaris d’smartphones publicant tarifes restrictives a 200 MB mensuals en el seu web, i informant-ho així amb un missatge de text als clients.

Tot semblava anar seriosament, i veient el que havien fet al Regne Unit, experts i usuaris veien un clar efecte contagi.

Al final, però, la companyia ha desestimat la mesura, al·legant un problema tècnic per justificar la publicació del presumpte canvi de tarifes.

Tot plegat, molt curiós. Tal vegada Movistar no s’ha volgut arriscar a prendre la decisió unilateralment, i al no poder pactar la mesura, com a passat al Regne Unit, amb les dos altres grans companyies, ho ha deixat córrer.

Via Xatakamovil.com

En resum

Una regressió de les anomenades tarifes planes pot deixar-nos atònits a hores d’ara. L’accés a Internet és cada cop més vital i, fins a dia d’avui, semblava il·limitat. No podem defugir de la realitat i pensar que sempre tot continuarà creixent. No hi ha res que augmenti il·limitadament, ocorre en tots els camps de la vida.

Tanmateix, com a usuaris, podríem exigir rebre els serveis que paguem, sense tempteigs, ja que si se’ns ha venut una tarifa plana d’Internet, voldrem tenir la certesa de poder utilitzar-la plenament, malgrat que rarament sobrepassem el límit que ens imposen.

Podem, també, entendre i acceptar que la xarxa té un límit, i contribuir a que nous usuaris puguin gaudir dels mateixos serveis que nosaltres, limitant mínimament l’ús. D’altra banda, però, cabria la possibilitat d’exigir a les companyies telefòniques que, pel preu que paguem, s’esforcin a augmentar la capacitat de la xarxa i no calgui imposar restriccions.

Sembla una qüestió complexa. Tu què creus?

.

.

Fonts | BBC News & Xataka Móvil

Fotos | Freedigitalphotos.net

Avui Google no ens deixa respirar. El 20 de maig serà, de segur, un dia recordat pels amants de la companyia tecnològica californiana: el llançament de Google TV i la comercialització del desitjat Nexus One amb Vodafone fan de la d’avui, una jornada plena de notícies interessants i certament esperades.

Centrem-nos, però. Expliquem una mica més sobre el telèfon.

El bloc oficial de la companyia dedicat als terminals amb Sistema Operatiu Android corrobora avui els rumors: la telefònica vermella guanya aquesta envestida al blau i al taronja. A partir d’avui, està disponible el que podria qualificar-se com a digne rival de l’iPhone, tot i que l’èxit obtingut no ha estat, de moment, el que s’esperava.

En qualsevol cas, Un Androide en Vodafone fa públic que el Nexus One surt avui a la venta mitjançant la botiga virtual i es distribueix també —com s’esperava— pels punts de venta presencials (és a dir, a les botigues).

El terminal estarà disponible tan pels nous clients (migracions o portabilitat) com pels vells, a través del programa de canvi de punts (per Internet la compra per punts s’habilitarà en breu). Com ve essent habitual, la telefònica  fa saber que el telèfon va associat amb una tarifa plana de dades de 15 € que s’ha de sumar al consum de veu habitual (el que es gasti en trucades i/o missatges).

Preus

La subvenció d’un telèfon com aquest, amb un preu, lliure, d’uns 650 €, va lligada, com sempre, a un compromís de permanència i consum. Deixant de banda si és raonable o no que ens facin gastar un mínim de 24 € al mes, s’ha de reconèixer que la subvenció del preu del terminal és bastant sucosa (el que també s’hauria d’entendre com una estratègia de reclam).

El preu màxim amb el que ens el podem endur, un cop seleccionada la tarifa més barata, és de 199 €, el que suposa un estalvi mínim pel consumidor de 451 €. Amb aquesta oferta, la companyia s’assegura 24 € durant 18 mesos, o sigui que reemborsarà, al menys, 432 € (molt més del que haurà pagat per cada terminal).

Amb les tarifes planes, ens el regalen, sempre que tinguem un consum de veu mínim de 25 € al mes durant mig any. Per autònoms està disponible a partir de 29 € i per empreses a 49 €.

Fet i fet, tenint en compte de què estem parlant, les tarifes són, fins i tot, un pèl més barates que les de l’iPhone amb movistar.

unandroideenvodafone.com

Molt més que un telèfon

No parlaríem a bitscatalans del Nexus One si fos un telèfon qualsevol. Tal vegada en un futur acabi sent àmplia la gamma de terminals de Google/HTC (com ara ho és la de Nokia, per exemple), però certament, no anem desencaminats si assegurem que aquest és el primer smartphone amb el serveis del buscador totalment integrats.

Parlar del Nexus One és fer-ho d’un terminal amb múltiples possibilitats. Si les companyies s’han empescat una tarifa plana per connexió a Internet (els 15 euros de que parlàvem abans) és perquè no podríem entendre aquesta mena de telèfons sense connectivitat permanent a la xarxa.

YouTube, Gmail, Google Earth, Google Street View, Google Lattitude, Google Contacts, Picasa i per descomptat, Google Search, són només algunes de les aplicacions totalment compatibles (i preinstal·lades) que ens ofereix el terminal. Les xarxes socials com Facebook o Twitter tampoc se n’escapen. El Nexus One, segons s’explica, és un telèfon pensat per a navegar, per estar connectat al món més enllà de les trucades.

Per cert, les operadores mòbils solen ser més llestes que nosaltres: la tarifa plana d’Internet no inclou serveis de veu VoIP com Skype.

vodafone.es

Es tracta d’un dels pocs terminals amb un processador d’ 1Ghz i 512 de memòria RAM flash, que, segons explica Vodafone, millora la del iPhone 3G.

Entre algunes característiques a destacar, doncs, hi trobem:

• GPS integrat, indispensable per navegar amb Google Earth.
• La darrera versió d’Android, la 2.1 amb una interfície manejable i agradable a la vista.
• Accés a la botiga d’Android, amb nombroses aplicacions disponibles (gratis i de pagament).
• Càmera autofocus de 5 MPX (millorable).
• Sistema de neutralització del soroll ambient en les trucades.
• Reconeixement de veu per facilitar les cerques.
• Integració total (com no) amb tots els serveis de Google.

Tot un telèfon que tal vegada arribi tard, després d’alguns trasbalsos, per competir amb l’iPhone, però ideal, sens dubte, per navegar per bitscatalans…

Les piulades de l’operadora: http://twitter.com/vodafone_es

Via | Un Androide en Vodafone

Així ho van fer saber ahir ambdues companyies, desprès del tancament de Wall Street. La operació, que molts veuen com una oportunitat per rellançar un sector en que HP ha tingut presència continua però limitada,  suposarà pels inversos una revaloració del 23% en el preu de les accions de Palm, que passen a cotitzar-se a 5,7 $.

Les direccions d’ambdues parts li han donat ja el vist i plau i han anunciat que, si tot va bé, la operació es tancaria a finals de Juliol.

Palm va néixer als 90, i des de llavors, la seva salut financera no ha acabat d’anar en la línia dels seus productes, del s que se’n podria destacar un èxit prou notable . L’any 2007 es va donar l’operació més sonada: un grup d’inversors van invertir-hi 460 milions de dòlars, obtenint-ne, només, 25.000.000$ com a benefici.

L’adquisició per part d’HP tampoc transmet males sensacions en l’àmbit tecnològic. Amb un sistema operatiu acabat de sortir del forn i una cartera de patents ben sòlida (ascendeix a 1650), l’adquisició d’HP garanteix importants inversions en innovació, que ja s’ha mostrat disposada a augmentar.

Segons el vicepresident executiu del Personal Systems Group d’HP, la operació oferirà plataformes ideals per el desenvolupament i creixement dels productes mòbils, a més de proporcionar un equip humà altament qualificat. I és que entre les patents de Palm trobem des d’Smartphones fins a Netbooks.

Alts directius de les parts implicades han destacat, a més, que el marcat de telèfons mòbils intel·ligents mou uns mil milions de dòlars i creix a un ritme del 20% anual.

HP, en aquest sentit, no vol tancar cap porta i ha deixat clar que no deixarà d’incloure el SO mòbil de Microsoft en alguns dels seus productes.

Tot plegat, ha generat reaccions diverses. Els accionistes de Palm ja han encetat una investigació per valorar si l’oferta d’HP és la millor opció.

Veurem que passa…

Notícia| CNET News

Foto | hp.com

Defensen, que amb la unió d’aquestes companyies crearan una plataforma que podrà competir amb la botiga d’Apple.

Aquesta mesura s’ha anunciat en el World Mobile Congress que s’està celebrant aquests dies al recinte firal de Barcelona.

Èxit?

És difícil predir l’èxit d’aquestes iniciatives. Aquestes empreses estan acostumades a rebre diners per els seus continguts. Apple ja porta més de 10 milions d’aplicacions, i moltes d’elles gratuïtes.

]]> http://www.bitscatalans.com/2010/02/16/varies-operadores-de-telefonia-acorden-crear-una-nova-botiga-d%e2%80%99aplicacions/feed/ 2