Quan entrem al domini wikipedia.org ens apareixen els noms de les 10 Viquipèdies amb més articles ben grossos i les altres Viquipèdies més abaix. De manera que les Viquipèdies amb pocs articles queden discriminades.

Fins fa poc semblava utòpic que la Viquipèdia en català pogués arribar al selecte grup dels 10 millors, però al ritme que està anant en pocs anys ho podríem arribar a aconseguir: ahir la Viquipèdia en català va avançar la noruega. D’aquesta manera, la nostra edició se situa en 13a posició (va començar el 2010 anant 15a) i ja està a poc menys de 50.000 articles de la 12a classificada, l’edició xinesa.

Sembla ser que en els darrers 5 dies un bot ha creat fins a 10.000 articles. És a dir, que molts dels nous articles no els han escrit persones, sinó que es va programar un ordinador perquè els traduís i els escrivís (en concret ara està creant articles per a tots els municipis dels Estats Units). Evidentment, aquests articles passen per una revisió prèvia. En podeu veure un exemple aquí.

Malgrat que a alguns usuaris no els agrada que hi hagi bots (ordinadors) escrivint articles, ja que diuen que això fa baixar la qualitat de la Viquipèdia. El cert és que els articles que crea el bot són totalment vàlids, llargs i de prou qualitat. A més a més, no és una pràctica única de la Viquipèdia catalana, sinó que totes les Viquipèdies grans han passat o passen per un procés similar.

Deixant de banda això, podem afirmar que tenim una de les Viquipèdies amb més bona forma del món, sobretot si tenim en compte la petita comunitat lingüística que representem al conjunt del planeta. Tot i això, per arribar al Top-10 que he comentat, caldria pràcticament doblar el nombre d’articles que tenim en aquest moment. Per això és important que tothom s’animi a col·laborar.

Enllaç | Viquipèdia

Enllaç | Debat sobre l’admisió del bot

A Bits Catalans | La Viquipèdia en català avança una posició i ja és la catorzena en nombre d’articles

No fa ni un any jo mateix escrivia una notícia titulada «La Viquipèdia en català arriba als 200.000 articles», pocs mesos després podem celebrar que la nostra enciclopèdia lliure ha sobrepassat la xifra dels 250.000 articles.

És una xifra impressionant, tenint en compte que tots els articles els han escrit voluntaris; això ens referma més en la catorzena posició que vam assolir el març.

Com sempre que parlem de la Viquipèdia en català, m’agrada fer referència a algunes xifres:

• L’article 250.000 ha estat «Mare de Déu del Claustre».
• Hi ha 599.542 pàgines en total (comptant redireccions, pàgines d’usuari, pàgines de discussió).
• Aquestes 600.000 pàgines s’han editat fins a 5.609.696 vegades.
• S’han pujat 5.422 imatges, més els diversos milions que hi ha a Wikimedia Commons.
• Som 63.047 viquipedistes (1.381 d’actius) i hi ha 13 administradors.
• Els articles més visitants són: «Catalunya», «Angela Merkel» i «Futbol Club Barcelona».
• És la 36a Viquipèdia més visitada, amb un total de 342.743 accessos diaris.

Només em queda felicitar a tots els que han fet possible que això fos veritat, que avui tots puguem cercar informació a Internet amb la pràctica totalitat que trobarem el que busquem. Moltes felicitats, i ara a pels 300.000!

Enllaç | Viquipèdia

Notícia | Nota de premsa de la Viquipèdia

Feia mesos que s’estava preparant una interfície per a la Viquipèdia; una de les pàgines més importants d’Internet però a l’hora una de les que lluïa més antiga.

Finalment, ahir la versió anglòfona de l’enciclopèdia va estrenar el nou aspecte que fins ara es podia provar amb la beta. El nou disseny intenta donar una aparença més simple i menys carregada. Incorpora menús que es poden comprimir o expandir i un nou disseny de les pestanyes, que queden separades en grups.

Tot i això, els canvis més importants els notaran els autors de l’enciclopèdia, el nou editor destaca per ser molt més senzill d’utilitzar i per respondre més ràpidament. Destacaria sobretot la gran utilitat que tindran els nous botons per crear taules i per fer redireccions; ja que el codi per fer-ho és complicat i impossible de saber-se’l de memòria.

No m’agrada el nou assistent pels enllaços que t’obre una finestra emergent. És cert que pels editors poc experimentats serà de molta ajuda, però pels qui ja estem acostumats al codi MediaWiki és vertaderament molest que ens aparegui una finestra emergent per només posar un enllaç.

Un dels canvis que ha portat més temps ha estat el nou logotip. Ara llueix amb un efecte que li dóna més tridimensionalitat, és més petit que la bola que hi havia abans i, com a opinió personal, no m’agrada tant. Tot i això és cert que es veu més modern. Per si sempre havíeu tingut curiositat per saber com era el logotip de la Viquipèdia vist per dalt, per abaix o per darrere vegeu aquesta pàgina.

Per últim s’han fet millores en el motor de cerca i els seus suggeriments.

De moment la nova interfície només està disponible per a la versió en anglès de la Viquipèdia, tot i que en la versió en català podem activar la versió beta, que és pràcticament igual.

Per últim recordar que la Viquipèdia en català s’apropa a grans velocitats als 250.000 articles i ja es troba a poc més de 16.000 articles de la versió precedent, en noruec.

Enllaç | Viquipèdia en anglès i Viquipèdia en català

La Viquipèdia en català és una de les edicions que gaudeix de millor salut i s’ha tornat a demostrar aquests dies en què ha superat l’edició en finlandès pel que fa a nombre d’articles, fet que la situa a la posició número 14; just per darrere del suec, el xinès i el noruec.

Actualment la Viquipèdia en la nostra llengua ja té més de 234.800 articles, una xifra que en situa a la setena posició pel que fa a articles per parlant (en aquest rànquing només es tenen en compte les edicions de més de 100.000 articles), molt per davant de l’espanyol i l’anglès.

A la Viquipèdia en català som 55.000 viquipedistes, que hem fet un total de 5.155.000 edicions als articles i hem penjat quasi 5.200 imatges (sense tenir en compte els centenars de milers que hi ha al servidor comú de totes les Viquipèdia: Wikimedia Commons).

Malgrat totes aquestes xifres que semblen impressionants, s’han generat altres mesures per valorar quines viquipèdies són de “més qualitat” i així no premiar tant el nombre d’articles, sinó més aviat la qualitat d’aquests.

Per valorar la qualitat hi ha dues maneres. La primera és el depth: un número que s’obté d’aplicar la fórmula: ((Edicions/Articles) x (No-articles/Articles) x (1 – Esborrany-ratio)), la Viquipèdia en català obtindria, aquí, un número 18, que la situaria en la posició 28 de totes les Viquipèdies amb més de 100.000 articles.

Ara bé, hi havia gent que considerava el depth poc encertat: premia igual que, per exemple, l’article de la sèrie Plats Bruts sigui de qualitat a que ho estigui el de George Bush, per exemple quan tothom és conscient que un és més important que l’altre.

Per resoldre això es va idear la llista de les 1.000 pàgines més importants que tota Viquipèdia hauria de tenir i es va elaborar un rànquing amb les Viquipèdia que tenien aquests articles de qualitat.

Després d’un projecte d’uns quants viquipedistes, en aquest darrer rànquing la nostra llengua va assolir fa poc la primera posició! Per davant i tot de l’anglès, l’alemany, el francès o l’espanyol.

De manera que saber quina Viquipèdia és la millor o la més completa és impossible. Del que podem estar segurs és que la Viquipèdia en català juga a la lliga de les més grans i que per la velocitat que porta en pocs mesos pot arribar a guanyar una altra posició a la llista (estem a uns 18.000 articles de la viquipèdia que ens precedeix, la noruega).

Tot i això la Viquipèdia és un projecte que depèn totalment dels voluntaris. De manera que serem nosaltres qui direm si la Viquipèdia en català tira endavant i com ho fa.

Enllaç | Viquipèdia

Possiblement aquests darrers dies heu llegit que els dos principals portals de vídeo a Internet, YouTube i Vimeo han publicat unes versions en proves del seu web utilitzant la tecnologia de l’HTML 5 per reproduir vídeo, de manera que el Flash deixa de ser necessari.

El que podria semblar una bona notícia que ens apropa als estàndards realment és un nou intent d’intentar tancar Internet a unes poques empreses.

Abans de l’HTML 5

Però comencem des del principi: l’HTML és un llenguatge de programació de pàgines web. Permet que si el programador escriu quelcom el navegador ho interpreti correctament. Hi ha l’objectiu de crear uns estàndards perquè tots els programadors escriguin igual les pàgines i tots els navegadors les mostrin de la mateixa manera; estalviant molta feina als desenvolupadors i molts maldecaps als usuaris.

Això dels estàndards és important perquè, fa anys, els dissenyadors de webs havien de crear una pàgina diferent per cada navegador que es mostrava segons amb quin programa entrava l’usuari. Era necessari perquè cada navegador interpretava diferent el codi i les pàgines s’havien de programar diferent segons quin programa l’hagués de llegir. En el pitjors dels casos senzillament només hi havia una versió del web per a l’Internet Explorer i la resta de navegadors no podien mostrar correctament la pàgina.

Poc a poc, gràcies a la pressió incessant d’usuaris, desenvolupadors individuals i organitzacions com Mozilla o la FSF, es van anar definint uns estàndards que avui en dia tots els navegadors utilitzen (millor o pitjor, vegis que l’Internet Explorer ho fa molt deficientment).

La W3C i l’HTML 5

Però avui en dia això és insuficient, les pàgines web tenen més necessitats: l’HTML no permet inserir sons, vídeos, animacions, etc. sense haver de recórrer a un connector desenvolupat per un tercer com és el Flash o el Java.

Per això, la W3C (formada per les empreses i fundacions més importants d’Internet) va decidir actualitzar aquestes regles del joc per aprofitar les noves tecnologies i millorar el web en general. Van decidir fer evolucionar l’HTML al que avui en dia coneixem com a HTML 5 i que, malgrat que encara s’està desenvolupant i definint, ja és present a moltes pàgines web i navegadors.

Com ja hem dit, una de les novetats més interessants de l’HTML 5 és que permet inserir vídeos a les pàgines web sense necessitat d’utilitzar el Flash. Però el que ens hauria de portar un futur esperançador es converteix en paper mullat.

Ogg/Theora o H.264/MP4?

Quan es va decidir l’etiqueta de vídeo de l’HTML 5, els membres de la W3C no van arribar a un acord, per una banda hi havia els defensors del programari lliure que lluitaven per l’estàndard Ogg/Theora; per l’altra hi havia Apple i Microsoft que volien l’H.264/MP4, que exigeix a tothom qui l’utilitzi pagar una llicència, ja que està patentat.

La W3C no es va pronunciar en quin dels dos escollir i avui en dia tenim pàgines utilitzant l’Ogg/Theora i pàgines utilitzant l’H.264/MP4. Entre les pàgines que utilitzen aquest darrer hi trobem el YouTube i el Vimeo.

A continuació us copio una taula publicada a Mozilla Hispano en què ensenyen quins navegadors poden reproduir cada format:

• Presto/Opera: HTML5 mitjançant GStreamer (Ogg/Theora).
• WebKit/Chrome: HTML5  mitjançant ffmpeg (Ogg/Theora i H.264/MP4).
• Gecko/Firefox: HTML5 (Ogg/Theora).
• WebKit/Epiphany: HTML5  mitjançant GStreamer (Ogg/Theora).
• WebKit/Safari: HTML5  mitjançant QuickTime (H.264/MOV/M4V i Ogg/Theora amb XiphQT components).

De manera que els únics reproductors que podem reproduir els vídeos HTML 5 del YouTube i el Vimeo són el Chrome i el Safari.

Quin futurs ens espera?

Mozilla ja ha dit que no inclourà la reproducció de l’H.264/MP4 al Firefox. No perquè no es pugui permetre les llicències (sembla ser que li costarien uns 5 milions d’euros), sinó per responsabilitat moral en defensa de l’obertura del web. Algú s’imagina haver de pagar per utilitzar l’HTML, el JavaScript o el CSS? Si hagués estat així, mai hagués existit Internet com el coneixem avui en dia. Llavors, perquè s’hauria de pagar per poder penjar/reproduir vídeos a la xarxa?

Malgrat que sembla que Google s’està posant de part de Apple i Microsoft (cosa que seria fatal), Mozilla no està sola, la Viquipèdia i la Participatory Culture Foundation també utilitzen l’estàndard Ogg/Theora i el conegut portal de vídeos DailyMotion s’ha compromès a desenvolupar amb l’estàndard sense patents.

I tinguem una cosa en compte, estem a Internet, aquí les lluites no les duen a terme les empreses soles: els usuaris i tenim alguna cosa a dir, i és responsabilitat nostra consumir productes que utilitzin un o altre estàndard, sempre pensat com serà millor l’Internet del futur.

Fonts | Mike Shaver i Mozilla Hispano i Robert O’Callahan

Viquibola especial per celebrar els 200.000 articles

Avui en dia ens és impossible imaginar com seria Internet sense la Viquipèdia, pràcticament com seria el món sense aquesta enciclopèdia lliure que a tots ens ha estat útil un moment o altre.

El propòsit de la Viquipèdia és el d’arribar a ser un compendi de tot el coneixement humà, i que qualsevol persona hi pugui accedir lliurement. L’objectiu és molt ambiciós, per no dir inabastable; però és indiscutible que, malgrat no poder-lo assolir, la Viquipèdia és un èxit.

La notícia d’avui, no fa més que reafirmar aquest èxit, i és que la versió d’aquesta enciclopèdia col·laborativa en la nostra llengua ha superat els 200.000 articles; fet que la situa en la 15a posició pel que fa al rànquing de Viquipèdies. La Viquipèdia en català va ser la primera en ser creada després de l’anglòfona i compta amb 475.000 pàgines (comptant, a més dels articles, pàgines de discussió, redireccions…), 4.550 fitxers multimèdia (a part dels 5 milions que hi ha al servidor comú Wikimedia Commons) i més de 40.000 usuaris.

Rep una mitjana de 340.000 pàgines vistes al dia (cosa que la situa en la 36a posició); els articles més visitats són els que parlen de la pròpia Viquipèdia, de Catalunya i de Barcelona.

Però, si és cert que la xifra dels 200.000 articles ens ha de fer sentir orgullosos, en l’aspecte en què la Viquipèdia en català destaca és en la qualitat: segons un rànquing que avalua les “1000 pàgines que tota Viquipèdia hauria de tenir”, la catalana és la que té aquests articles més llargs només per darrere de l’anglesa.

Paral·lelament a tot això, la Fundació Wikimedia (que gestiona la Viquipèdia i altres projectes similars) ha llançat una campanya per a captar voluntaris que es vulguin involucrar una mica més en el projecte a part d’editar articles.

Com a curiositat, l’article número 200.000 ha estat «Carnaval de Solsona».

Enllaç | Viquipèdia

Notícia | Nota de premsa de la Viquipèdia