L’expectació era màxima aquest dilluns al vespre (10 AM hora local) per conèixer els detalls d’un rumor que ja es donava per fet. El Web 2.0 summit de San Francisco va acollir la presentació del flamant “Fmail”, el nou projecte de missatgeria de Facebook que, malgrat haver-se vist com la fi de GMail, no és, segons Mark Zuckerberg, “l’assasí del correu electrònic”.

La xarxa social nord-americana havia ampliat recentment els seus servidors, fet que, entre d’altres sospites, reforçava els rumors d’un “projecte titànic” per part de la companyia. L’anunci, tal com s’esperava, ha arribat, però caldrà esperar per comprovar si el servei és realment tan “ciclònic” com s’anunciava.

Ja feia un any que l’empresa es va plantejar la revolució del correu electrònic, que segons va declarar Zuckerberg, “és massa formal”. El producte va ser presentat com una “bústia social”, on en un futur els més de 500 milions d’usuaris de la xarxa social podran sintetitzar totes les seves comunicacions. De fet, no deixa de sorprendre que el Fmail tingui similituds amb Google Wave, una eina en que el buscador californià va veure desfetes les grans expectatives que hi havia posat.

Què és el FMail?

L’equip de Zuckerberg  no va decebre les expectatives, si més no pel que fa al tipus de servei amb el que s’especulava. Fins a 15 enginyers —un nombre inusual— han estat treballant en aquest projecte que integra correu electrònic, missatges entre usuaris de la xarxa social (com els que ara existeixen) i SMS. Es va parlar també d’una eventual integració de les trucades sobre VoIP en un futur, sense donar més detalls. Facebook, de fet, ha ofert recentment la possibilitat de sincronització amb Skype.

L’empresa vol oferir, seguint la tendència actual (recordem les novetats de la última versió del Messenger) una safata de missatgeria social única. Una eina d’integració on puguem recollir les nostres converses (xat, SMS, e-mail, missatges de la xarxa social etc.) sense haver de preocupar-nos el canal que fem servir. Una bústia única per a les nostres relacions.

A la presentació es va destacar que la nova eina no és un correu electrònic en sí, sinó una eina que incorpora l’e-mail com una de les seves parts. De fet, el servei permetrà obrir un compte “@facebook.com” sense estar indexat a la xarxa social, encara que, en un principi, haurem de rebre una invitació per entrar-hi (com passava amb GMail o Google Wave).

Tanmateix, la força del servei (i el que més feia témer a les altres empreses) són els 500 milions d’usuaris que ja són a Facebook, i que, segons càlculs de l’empresa, envien 400 milions de missatges diàriament.

Facebook també podria acabar finalment amb el cost dels missatges de mòbil (SMS), que l’usuari ja pot rebre gratuïtament en serveis com les alertes de Google Calendar.

Expectació massiva

Fa temps que Facebook s’ha guanyat un lloc a l’escena mediàtica, així que la presentació d’aquest producte no podia ser una excepció.

Cinc-cents milions d’usuaris (la població dels  EUA és de poc més de 300 milions), una pel·lícula que va aconseguir un èxit i crítiques molt notables, i un controvertit creador d’allò més cool, han fet de cada pas d’aquesta empresa (encara que sigui en fals) un esdeveniment d’interès públic.

Moltes piulades tenien ahir els hashtags #fmail o  #facebookmail, al que avui s’hi ha afegit #facebookmessages. Desenes de milers de persones van seguir l’esdeveniment a través de livestream (streaming, flux de dades en temps real), que va experimentar una crescuda de 8000 espectadors en els 5 primers minuts de retransmissió. Aquest web, segons Alexa, va augmentar un 19 % ahir el temps mitjà de permanència, escalant 159 posicions en el rànquing de visites.

Transició o servei definitiu? Els pros i contres del “Fmail”

Un anunci d’aquestes característiques no deixa indiferent. Els rumors que s’han generat al voltant d’aquest anunci són, no en va, fonamentats, ja que una gran aposta d’una gran empresa pot canviar moltes coses. Tanmateix, els grans canvis solen ser fortuïts, i existeix la possibilitat que, per molts milions de dòlars que invertim en revolucionar Internet, no ho aconseguim (Facebook i Google Wave van néixer, i han acabat, capgirant les seves expectatives).

D’altra banda, basant-nos en el comportament de les revolucions tecnològiques, sabem que el servei presentat ahir no deixa de ser una utilitat transitòria, encara que no podem afirmar per quan de temps. Unificar els principals serveis de comunicació telemàtica en una sola bústia és útil per a l’usuari, però resulta complex treballar a moltes bandes (correu electrònic, SMS, xat…). És possible que d’aquí a una dècada usem una sola via de comunicació basada en Internet i que puguem guardar en un aparell a la nostra butxaca.

Zuckerberg, a més, va opinar que el GMail era un bon producte, però “un bon producte que utilitzaran cada cop menys les properes generacions”. Amb tot, resulta difícil predir la perdurabilitat de l’e-mail, amb els seus avantatges i inconvenients. I és que, com sempre, està present la qüestió de la privacitat.

Ja es dóna per suposat que Facebook oferirà els seus productes gratuïtament, però no a qualsevol preu. Sabem que els ingressos d’aquesta xarxa social venen de la publicitat personalitzada que pot oferir gràcies a les dades que hi publiquem, així que, quantes més opcions ens ofereixi, més sabrà sobre nosaltres.

Mentrestant, l’ocell de Twitter segueix cantant al seu aire.

Fonts | TechCrunch (A i B), Alexa

Imatges | TechCrunch

Però Internet no es queda aquí, és més gran -molt més gran-i  només cal fer una visita astuta a Sant Google per comprovar-ho. Avui, m’agradaria citar una eina 2.0 dirigida, en principi, a un públic concret, encara que per la seva qualitat pot interessar a tothom: Noteflight.com editor de partitures en línia.

Noteflight.com – Composar, Compartir i Gaudir

Segurament coneixereu Google Documents. El gegant dels buscadors la va tornar a encertar, quan fa un temps, tragué del seu laboratori aquest servei. Es tracta, en poques paraules, d’una eina que ens permet publicar, modificar i compartir fitxers de tota mena  d’una manera ràpida i senzilla. Tot a nivell del nostre explorador, és a dir, des de qualsevol ordinador del món, amb tots els sistemes operatius, i sense haver d’instal·lar res. Ideal a nivell acadèmic, empresarial i personal (tot i que infravalorat en certs àmbits, pel meu gust).

L’eina de Google ens possibilita accedir a presentacions, fulls de càlcul o documents text (entre d’altres), però no contempla àmbits més específics.

Noteflight.com és l’alternativa equivalent pel que fa a les composicions musicals. Els motius pels quals Google (o altres empreses que ofereixen serveis semblants) no han volgut mullar-se oferint un editor de partitures em semblen bastant obvis. Noteflight és un projecte independent, d’excel·lent qualitat i ple de potencial que recomano ferventment si hi sou entesos o si coneixeu algú que hi pugui estar interessat.

Com en la majoria de serveis 2.0, fer-se un compte és condició sin e qua non per accedir-hi,  encara que -també, com sol passar-és gratuït i summament senzill. En un moment hi serem dins, un cop haguem acceptat les condicions de registre. Per descomptat, si volem ser exclusivament “receptors”, com passa a Google Docs, podem veure les partitures públiques a través d’un enllaç sense haver d’inscriure’ns.

Desprès d’accedir al link de confirmació que ens serà enviat, haurem d’introduir  el correu electrònic i la contrasenya que haguem triat.

Un cop a dins, se’ns obren diverses possibilitats, que podríem dividir entre crear i escoltar.

Accedirem a una simple pantalla de menú principal on podrem realitzar les operacions més usuals en un servei com aquest. Una llista amb les nostres composicions, una pestanya per modificar el perfil i una per gestionar els nostres preferits.

I és que Noteflight és més que un editor de partitures. Es tracta d’una comunitat on, si ho volem, podem compartir el que creem (cercar partitures d’altres autors, afegir-les com a “preferits” o fer-ne comentaris), a més, també es proporciona un codi (embed) per afegir a altres webs les nostres composicions públiques.

Com a editor, ha de quedar clar de què parlem: no es tracta d’un programa de pagament com Finale o Sibelius (els programaris més professionals en aquest àmbit), però és realment estable, senzill i intuïtiu. O sigui que podrem realitzar còmodament les operacions més bàsiques com si es tractés d’un programari que hem comprat.

Permet guardar el fitxer amb el nom de la partitura, o bé fer-ho com una copia (equivalent a “Desar com”), exportar en el format XML i els sonors MIDI i WAV, així com importar i Imprimir (faltaria més). També podrem veure la partitura en mode “pàgina” o “expandit”.

Al posar-nos a editar observarem, com ja he dit, que és estable i manejable. Podrem afegir i esborrar veus, sentir-les (totes, una determinada i/o des d’un punt concret), canviar-ne el tempo de reproducció, afegir-hi text i, fins i tot, decidir el percentatge de swing que volem.

Si decidim compartir-ho (Sharing) se’ns donaran les següents opcions: fer-la pública, fer-la pública i permetre comentaris o fer-la pública i permetre que tothom la pugui modificar.

NoteFlight.com ofereix també un servei de pagament, més complet, però per una finalitat totalment diferent: una eina per a educadors, per ensenyar on-line. Ofereix un espai privat per a l’alumne i el professor, gestió de tasques en línia (possibilitat de configurar els mètodes de treball…). Tot això en col·laboració amb el servei d’ensenyament telemàtic haiku.

Així doncs, Noteflight.com és una eina molt completa, tal vegada no enfocada al públic en general, però ideal en el seu àmbit. Si n’esteu mínimament interessats o coneixeu algú que ho pugui estar, no costa res recomanar:

Noteflight.com

Ras i curt:

Pros

Està bastat en un entorn intuïtiu i senzill, permet crear una comunitat virtual, és senzill d’utilitzar, es pot accedir des de qualsevol ordinador, podem trobar i compartir quantitat de partitures (augmenta l’eficàcia si ho combinem amb serveis com Facebook i Twitter)

Contres

No se’ns permet compartir-ho amb un grup determinat d’usuaris, tot el web està exclusivament en anglès, senzillesa excessiva en qüestions com la cerca (no poder cercar per usuaris, fer cerca avançada…)

Per saber-ne més:

Exemple d’una partitura

Tenen facebook

Tenen Twitter

.

Fonts

Noteflight.com

Google | Recorregut per Google Documents

Haiku | Noteflight + Haiku

A Bitscatalans ens agrada on es parla de la web 2.0, del mediamarketing i tot el que envolta el món d’Internet. I més si aquests events estan fets en terres Catalanes. Navegant, hem trobat l’event Urban Labs ’09 que es defineix com un lloc per parlar dels diferents projectes que es poden desenvolupar de manera social i entre tots. Es faran conferències obertes, amb ponents importants com Adam Greenfield (Nokia)

Podeu veure el programa de ponències i xerrades a http://www.urbanlabs.net/index.php/Programa09

Podeu subscriure’s aquí, encara que és un esdeveniment que s’ha de pagar, té un cost mínim (15 €), sembla força interessant per tenir una visió internacional de la web 2.0 i els projectes col·laboratius.

Realment els rumors que les xarxes Socials s’estant menjant els blocs pot ésser cert. Però pensant en fred aquest gràfic que un 27 % d’usuaris utilitzin els blocs per aportar contingut és una dada molt significativa de a on va l’internet 2.0.

Via: Bitelia

Un gran iniciativa que demostra que el periodisme està canviant i que cal aprofitar tots els recursos de la xarxa per agradar al usuari final.
Podeu seguir tots els fets de la Manifestació i veure els comentaris.